El Mont

Ahir, per sortir de la crisi, el Govern d’en Rodríguez va tancar l’aixeta del crèdit als Ajuntaments. Avui, l’ha tornat a obrir fins a final d’any i demà, Deu ens agafi confessats.

El despropòsit s’ha apoderat de la política, i l’esta devorant amb la força del que porta …… 

anys sense fer un bon àpat. Les anades i vingudes d’un govern que deambula pels despatxos del sistema més preocupat pel que diran, que pel que podem fer. I en lloc de sentar-se a reflexionar, deixar-se aconsellar  i cercar un remei per dolorós que sigui,  va donant cops a tort i a dret amb l’esperança que algú els arregli el joguet que han trencat. 

Mentre ZP, tancava i obria l’aixeta, Montilla feia el paper al Senat, un bon paper per cert. Un paper però, que amb l’historial que portem, és  quasi impossible creure’s que aportarà alguna cosa diferent que no sigui, més descrèdit i frustació política.

Cada dia és fa més difícil creure que amb el que hi ha, ens en sortirem. I la necessitat de renovació política o canvi d’estatuts  polític,  per veure si algú ens treu del desgavell, s’acosta cada dia més a una situació d’ emergència nacional per Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!