Comentaris ?poc amistosos? al bloc: ací va la meua resposta

Recupere la imatge -no en trobe una millor- amb què vaig acompanyar, fa ja més de quatre anys, el primer insult que vaig rebre al bloc. Ara, durant el cap de setmana, i en qüestió de 24 hores, n’he rebut una desena que són, com a mínim, poc habituals.

Tot va començar arran l’apunt anterior, quan algú em va acusar d’imperialista per reclamar que es recuperen les emissions de TV3 al País Valencià. Encara no ho acabe d’entendre del tot, però d’això en parlaré més endavant (ja avise que aquest serà un apunt llarg, però crec que l’ocasió s’ho mereix).

Es veu que arran aquest apunt meu, algunes persones que no havien entrat mai a aquest bloc l’han començat a llegir, especialment els apunts de la categoria ‘anticlerical’, i han decidit donar-me la seua opinió. Per evitar-vos haver d’anar buscant els seus escrits, vos faig un resum. Un parell de comentaris copien articles on s’explica en què consisteix l’eutanàsia o les previsions (que no el balanç final) de guanys econòmics que s’havien de derivar de la visita del papa. Estic molt agraïda per aquestes aportacions, perquè sempre és profitós conèixer el plantejament que es fa des de fonts i mitjans diferents als que acostume a consultar, i és interessant que, des del respecte, persones amb visions diferents puguem oferir noves dades sobre un mateix tema. Després cadascú ho llegirà a la seua manera, posarà en dubte o no la fiabilitat dels emissors d’aquella informació, i amb tot això aconseguirem tindre opinions més ben formades. De veritat, moltes gràcies.  

La pràctica totalitat de la resta de comentaris rebuts en unes hores em fa l’efecte, en canvi, que no tenen un objectiu tan constructiu, i semblen ser tots d’una mateixa persona, perquè tot i que signa amb noms diferents, la manera d’escriure indica que és un sol home. (Benvolgut senyor: seria bo que revisara els seus coneixements ortogràfics. Església, per cert, s’escriu amb accent tancat). Aquesta persona sembla estar seriosament preocupada pel que qualificade la meua ‘afectació’ respecte del paper i plantejament de l’església catòlica.

Em recomana, i cite: prendre diacepan, follar amb condó, avortar tantes vegades com vulga (es veu que no ha llegit la resta del meu bloc, vaja, dic jo), tenir tantes relacions esporàdiques com vulga (faig el que puc, senyor, faig el que puc), matar i drogar-me (això no, mire, no m’ha interessat mai), despullar-me pel carrer (a la platja sí, però al carrer no tinc intenció) i que deixe en pau als catòlics, als musulmans i als budistes (no els he fet pas res jo, a aquesta gent, si més no, res que en tinga constància). Diu que la gent com jo som el càncer d’aquesta societat (em fa mal que faça servir la paraula càncer per això, encara que siga com a metàfora), i també em vaticina que arribarà el dia en què me n’adonaré que estic fent el penes per la vida per viure sense déu. Continua preguntant-se si és que em paguen per criticar, i conclou que estic fatal i em caldria fer teràpia. Per acabar, m’acusen de fatxa i feixista (!?) i em demanen que no esborre els comentaris.

Respondré per parts. No he esborrat mai cap comentari d’aquest bloc, tret d’aquells de publicitat de viagra que es colen de tant en tant. Si no se’ls han publicat correctament, miren per favor si és que no han introduït bé les lletres del codi de comprovació.

Pel que fa al pagament, ja m’agradaria, per a què enganyar-nos, ampliar les meues fonts d’ingressos, però no, no em paguen per escriure aquest bloc. Aquest espai el faig perquè vull, perquè és el lloc on puc expressar-me amb total llibertat, i on poder interaccionar amb altres persones, i rebre comentaris també sense posar-li barreres a ningú, sempre i quan tinguen la finalitat de fomentar el diàleg i l’intercanvi d’idees.

No va amb el meu tarannà -ni, per tant, en el d’aquest bloc, que és 100% resposabilitat meua- entrar en disquisicions infructuoses sobre qui la té més llarga o veure qui crida més fort. Per això he preferit fer una sola explicació ací en lloc de contestar comentari per comentari. Les seues respostes, les de tots els lectors i lectores que vulguen dir la seua, no em canse d’insistir, són benvingudes. I si té cap dubte, per favor, no deixe de plantejar-lo i podrem, com persones adultes i respectuoses que segur que sabem fer veure que som, discutir-los si s’escau.

Per cert, jo també li desitge una vida sexual plena i satisfactòria. I si continue preocupant-li tant i li sobra el temps, rese per mi, home, que a mi mal no em farà i potser vosté es sentirà més bé.

Per acabar, i ara que estic uns dies per València, volia ampliar la meua reflexió sobre TV3. Imperialista, em van dir, per reclamar-la. Doncs no, miren. Si no la volen veure, l’apaguen a sa casa, com deuen haver fet els últims 26 anys, i ja està. Però prohibir les emissions és passar-se de la ratlla. Jo no demanaré mai (i mira que raons no me’n faltarien), que prohibiren les emissions d’Intereconomía, posem per cas. Un panorama informatiu com més ampli millor és el que ens permetrà poder formar-nos les opinions que ens mereixem com a ciutadans d’un sistema suposadament democràtic.

Però si tant els interessa el que s’emet per la tele, jo els convidaria a fer una repassada a la caterva de canals que es passen el dia posant consultoris del tarot i anuncis i pel·lis porno. Canals que han rebut una concessió del govern valencià per tindre permís per a emetre, el permís que a TV3 no li han donat mai. Aquests continguts, em sembla a mi, tampoc no deuen casar massa amb la moral catòlica, però no he sentit cap campanya en contra perquè apaguen aquests senyals. Potser caldria que s’ho plantejaren. Jo, en aquest cas, probablement em pensaria recolzar-los i tot. 

5 pensaments a “Comentaris ?poc amistosos? al bloc: ací va la meua resposta

  1. xiqueta, el personal està molt apurat (i molt avorrit, afegisc). 
    Però les recomanacions són en eixe ordre? Primer el diacepan i després follar i matar i després un altre diacepan i després despullar-te.
    Jo em despullaria abans, però pagustoscolores que diuen aquells 😀
     

  2. Et faig costat, Desficiosa. Aquells que es creuen amb el dret d’opinar i recomanar en la manera de viure els altres….què vols que et digui, que es prenguin ells el diacepan (antiquats en aquest tems! Hi ha altres productes més novedosos amb millors efectes, també anomenem drogues!)
    Jo ja aplico algunes de les activitats que et proposa: cardo tant com puc això sí, sempre amb la mateixa dona….. sóc avorrida. Drogues, no no em prenc, ni un maleït diacepan. Si em calgués avortaria, i tant!Cap home ni que vagi vestit de blanc, amb faldilles enm dirà què haig de fer, això només li consentia al meu pare i es va morir de càncer (senyor, el càncer és una malaltia massa seriosa i que fa massa mal a aquells que envolten al malalt. Perquè no parla d’alzheimer o dels fumadors, o dels que beuen fins a agafar una solemne borratxera els caps de setmana?) Ja m’he cansat! Apa!! que és diumenge i les meves filles, fruit del pecat, em reclamen!
    Segueix dient la teva, Desficiosa, ens agrada compartir també aquest espai dels teus pensaments que ens permeten ampliar la nostra cognició.
  3. No cal ni dir que, cada dia que passa, estic més que convençut que hi ha persones que els agrada sentir-se ‘atacades’, ‘provocades’ i ‘insultades’ de forma sistemàtica. I no els val que els intentes explicar, de la forma més educada que pugues trobar, que no hi ha cap intenció de perdre’ls el respecte. Els és absolutament igual. Buscaran la fórmula per a fer vore que ha sigut ‘humiliats’. I, clar, la principal conseqüència d’esta ‘ofensa’ imaginària és, lluny de buscar camins racionals per a contestar, fer-ho amb recomanacions sobre l’estil de vida que ‘haurien’ de seguir segons el seu parer… però això sí, mai no seran capaços d’expressar ‘segons el meu parer’ literalment, senzillament perque pensen que el seu parer és l’únic PARER posible. I clar, a partir d’este punt, resulta que qui no compartisca el PARER és ‘feixista’, ‘càncer’ o qualsevol altra paraula que se’ls puga ocòrrer sobre la marxa sense tindre en compte el seu significat o significància… ah… diaZepaM! jajajaj! una abraçada i bon treball, desficiosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *