Toni Roderic
Des de La Marina Alta, en verd
Ahir diumenge, al Magazine d’El Mundo, hi ha una entrevista amb Leire Pajín, la nova líder socialista espanyola i màxima factòtum del PSOE valencià.
Li fan una entrevista perquè pren tres cafés diaris. De veritat.
I allà amolla el que ella pensa, com a bona espanyola zapateril, què és el que pensa dels valencians.
Li pregunten: Té alguna recepta secreta de café?
I respon:
“En Levante se hace mucho el bombón, que es un café con leche condensada. Antes lo tomaba bastante….”
Quan diu Levante, no s’està referint al meu equip, el Levante UD, sino a d’açò on vivim.
Veus, ja s’ha acabat la guerra dels noms. A partir d’ara som Levante -ni tan sols el Levante, només Levante- i ara entenem que vullguera canviar-li el nom al seu partit. Però crec que ja no fa falta. Són el PSOE de Levante i ella, Alarte i Pepinho els líders que li guanyaran a Paco Camps. Quan s’acabe el canvi climàtic.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Et conte una que em va passar amb un càrrec de confiança dels psoelistes. Em crida perquè hi havia entrat força aigua en sa casa i tenia temença amb l’estructura i m’acoste a sa casa. Estem enraonant de les ddarreres pluges fredes i m’amolla:
– Sabes, he estado muy liado toda la semana con las fuertes lluvias del Levante…
– I jo, innocent, li dic, que li ha passat al diari….
– No hombre , no en Levanter, no en el diario !
Fins fa escassament un anydeia País Valenciano, ara han canviat. Tornem a Franco.
Quan vas desar aquell en què parlages d’aquell home d edreta que deies, que seuament t’avindries si sabérem com tractar -los….
Fa un mes vingué per casa el “subdirector” de El Punt i m’amollà que jo mai votaria el PSPV. Jo això no ho diria mai, però del que estic segur és que mai ajudaré gent com aquesta.
Els psocialistes em recorden els 17 anys sota el franquisme que vaig viure.
Els Camps’ boys, si més no, són uns pocavergonyes intel·ligents. Aquells, sols detenten el primer adjectiu.
Cordialment.
Com els emigrants que sempre seràn emigrants i no s’integren mai al país d’acollida. Per això el País Valencià pels emigrants del poniente, sempre sera el levante.
Els punts més a llevant d’espanya son el Cap de Creus i Menorca, i potser el cap de Leucata, no sé.
El nostre nom comú dels països del Llevant seria el de Llevantins,
i la nostra canç´, o una d’elles Llevantina.