Crec que l’equivocació més gran que fem els partits progressistes és considerar-nos -o acceptar que ens consideren- com a partits a l’esquerra del PSOE. En eixa posició ens vol tindre el PSOE -pels segles dels segles- i el seu poder mediàtic. En eixa posició -amb el domini polític, mediàtic i econòmic que té el PSOE- ens tindran sempre derrotats. Al seu abast.
I si damunt entrem en el parany de jugar al seu marc conceptual de pregonar -nosaltres també- si són malvats els del PP, doncs no eixirem mai de la marginació.
Crec que els partits progressistes -almenys a Els Verds així vaig a defensar-ho- hem de fugir d’eixa posició on ens col·loquen els que ens volen desarmats. Hem de fugir d’entrar en eixe joc de PP-PSOE. I, evidentment, hem de fugir de considerar bons i dolents als dos grans partits. ¿Quina diferència hi ha entre Bono/Ibarra/Lerma/Chaves i Esteban Pons/Piqué/Gallardón/Arenas? Amb quin grup vos quedaríeu? Millor no pensar-ho. Amb cap dels dos. Però mirem de presentar els problemes reals dels ciutadans i les solucions que donaríem. Deixant de banda els apriorismes i les essències.
I evidentment no entrant en el seu marc conceptual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Rara virtut la teua, s’ha d’aprofitar. Fa molt de temps que sé que en determinats llocs del planeta amb un cert grau de civilització, es pot progressista i conservador. Avui en Vicent Partal ho ha descobert, benvigut a la colla!
Així és que a Catalunya podríem dividir l’electorat entre progressistes i reaccionaris. Els primers som la gent que volem el millor per Catalunya i pels qui hi vivim, especialment, perquè en tenim dret, els catalans. És a dir, els partidaris de l’Estat Català, bo i confederat, si s’escau, amb el Valencià i el de Ses Illes.
Els reaccionaris serien els partidaris d’actuar contra natura, els unionistes o espanyolistes, que ja els va bé que ens robin, ens insultin i ens menysprein.
Aquest és el veritable bipartidisme que hi ha instal·lat a Catalunya, encara sense representació com cal del Partit Progressista.
Allò de “dretes” i “esquerres” és només la xocolata del lloro, ideal per a babaus suicidaris de pobles.