Toni Roderic
Des de La Marina Alta, en verd
No és que em vane d’haver-ho encertat però és que no podia ser d’una altra manera. La conjura de Pasqual Mollà, Enric Morera i Pepa Chesa i Carles Arnal ha acabat com era previsible. I els qui han fet cas de Pasqual i de l’inefable Ribó han quedat com Camot.
El Congrés Federal d’Izquierda Unida -la direcció d’Izquierda Unida- ha resolt ja definitivament el conflicte. I ara vindran les conseqüències al País Valencià, electorals d’una banda, i polítiques.
¿Què faran ara Campanilla, Iniciativa i el Bloc? ¿Abandonaran IU/EU els d’Iniciativa? ¿Com afectarà això al grup parlamentari del Compromís si la filla del papà i Oltra abandonen EU? Sembla que la via judicial és bona, no? ¿Entraran tots al Bloc?
¿Per què accepta el Bloc a Campanilla com a cap de llista per València quan els d’Iniciativa són dos gats i un miau?
L’estratègia de Morera era aquesta, no? ¿La de trencar EU? Ja està. Ja té a "los cientos de miles" de militants i simpatitzants de Pascual Mollà i de Ribó sense el suport d’EU ni d’IU. I ara què? ¿Penseu que tot açò té cap rèdit electoral? ¿I té cap rèdit social?
Que no vos passe res.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les influències i les repercussions electorals que puga n’hi haure entre els diferents partits són menors i practicament inexistents quan estan situades en la dispersió provocada en l’orbita de l’Estat espanyol.
A IU prefereixen com el PP les cabotades dels referendums o aclamacions de les direccions que les primàries.
Aquesta és la tercera victòria d’EUPV per la seua sobirania, per la democràcia i els drets enfront del politiquería i el narcisisme(*). Avui cada un queda al seu lloc i és veu qui és cada o, oportunistes i prevaricadors és queden sense sòl, i és l’afiliació i un nou "sentit comú" els qui s’imposen, és una victòria dels principis i el treball constant pegat al terreny. Gana el col·lectiu enfront de cabdillatges i líders autoproclamats.
El Consell Polític Federal d’Esquerra Unida ha ratificat les candidatures presentades per EUPV sorgides del procés de la seua Assemblea i ratificades en Referèndum, així com la seua coalició amb Esquerra Republicana per 143 vots a favor, 5 en contra i 3 abstencions. la resistència EUPV ha passat al contraatac i ha guanyat la raó enfront del bords i els lladres.
Esquerra Unida del País Valencià ha guanyat el respecte a la seua sobirania decisisoria i la resta de federacions l’han abonat.
Pense que no tindrà èxit electoral, però que l’eixida d’Iniciativa d’EUPV pot servir per a enfortir el nacionalisme valencià d’esquerres d’ací a uns anys. O si més no, servirà per a que no es tornaren bojos si continuaren més temps dins d’EU, que és una gàbia de grills des de fa més de vint anys. En la meua opinió, hi ha hagut una forta campanya (l’enèssima) del PC per a fer fora els odiats "dretosos".