Els Antònia Font són un d’aquells grups que mai no deixen indiferents. Les seues lletres i els seus ritmes van suposar un nou alé a la música en català i, a més a més, com altres formacions com Fora des Sembrat, van fer arribar la parla de “ses Illes” a la resta dels Països Catalans. Aquest Alpinistes samurais és un d’aquells himnes al voltant d’allò quotidià, però amb unes lletres fantasioses i imaginatives, inclós al seu treball Alegria (2002); després, vindrien altres discos exitosos com Taxi o Batiscafo Katiuscas. A continuació, us deixem la lletra d’aquesta gran cançó i un vídeo dels Antònia Font, amb la interpretació de la peça el 2008 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
ANTÒNIA FONT – ALPINISTES SAMURAIS
Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat,
giren es ventiladors.
Una falta personal,
tantes baixes en es meu sofà,
mil cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais,
coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar
com és un dia just a punt d’acabar.
Un principi d’estació,
de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.
Un indici de final,
previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar
com és un dia just a punt d’acabar.
I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl.lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres
i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.
Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat,
giren es ventiladors.
Una foto, manantials,
aumentam es nivell d’expulsions,
beus aigua des meus grifons.
Alpinistes-samurais,
coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar
com és un dia just a punt d’acabar.
I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres
i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.
I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Un principi d’estació,
de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!