Del Sud
Crònica d'un llibre
Era, sense dubte, un deute; un conte pendent. La primera presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a la nostra benvolguda comarca de la Ribera ha arribat gairebé dos anys després de la publicació del llibre, però ha sigut en un acte d’autèntic luxe, envoltats d’amics i coneguts. Al voltant d’unes 150 persones ens van rebre a l’auditori municipal de Carcaixent, una antiga església al bell mig del bressol de la taronja, que va esclatar en un espectacular xivarri quan van entrar els autèntics protagonistes de l’acte: els Obrint Pas.
I és clar que n’hi havia, de truc. Aplegar 150 persones en la presentació d’un llibre és gairebé impossible a menys que, com ens passa a nosaltres, tinguem la grandíssima sort d’haver escrit i tindre el recolzament de gent com el Xavi Sarrià, els Miquels (Ramos i Gironès) i l’incombustible Robert Fernández. I és que la presentació de Del Sud fou només un modest aperitiu davant el gran àpat final: un concert acústic dels Obrint Pas, el primer que feien als Països Catalans després de molts mesos d’aturada voluntària.
Els companys de l’Ateneu La Forca, el casal Jaume I i l’IES Arabista Ribera ens van convidar a gaudir de la companyia de la gent de la Ribera i, en especial, de Carcaixent mitjançant la Neus, una bona amiga de la casa. Malgrat la premura amb què es va muntar tot el sarau, no vam dubtar ni un segon que hi aniríem. I allà que organitzàrem una presentació junt al Xavi i el Miquel Ramos, amb el Gironès i Pepo camuflats entre el públic, i altres amics com el nét del tio Pipo, company de Filologia Catalana i, qui sap, si futur escriptor en la nostra llengua.
Com sempre, parlàrem del dur però satisfactori procés de gestació del llibre, de la inspiració que va ser per a nosaltres el treball dels Obrint Pas i, en general, de tots els músics en valencià i de la força d’una nova generació que, malgrat els entrebancs, els governs dretans a la contra i la falta de recolzament, s’entesta en dir la seua. Hi ha qui ens diu que som massa optimistes però, donant una ullada a l’auditori i sentint l’entusiasme que s’hi recollia entre aquelles quatre parets, és impossible no ser-ho!
Després de la xerrada, va arribar el plat fort. Els quatre membres “històrics” dels Obrint Pas van tocar al voltant d’una desena de cançons en format acústic que ens van posar la pell de gallina, malgrat una canya de dolçaina massa fina i una corda de guitarra que es va empenyar en petar en el moment més inoportú. Tan se val; els aplaudiments del públic, els crits demanant bisos i una emocionantíssima muixeranga final van arrodonir un acte inoblidable. En aquest punt, no podem deixar d’agrair que els companys d’Obrint Pas ens dedicaren Del Sud, una cançó que, per motius obvis, ja sentim com una icona, com un himne, com part de les nostres vides.
I el que és millor: ens hem promés de tornar per presentar altres projectes com l’Ara, País Valencià, l’Històries del Paradís o qualsevol altre treball sorgit d’un jovent rebel, d’un poble decidit a reivindicar la seua cultura, la seua llengua, la seua història i la necessitat d’una política pròpia per arribar a ser “allò que vulguem ser”.
Gràcies a la gent de Carcaixent, gràcies a tots plegats!
PD. Per cert, que això no s’atura: el proper divendres, Xavi Sarrià presentarà el seu Històries del Paradís al barri de Benimaclet, al nord de València ciutat, acompanyat per la Gemma Pasqual i l’Antoni Rubio.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies a vosaltres! A Carcaixent ara estem de festes, i us puc garantir que no s’hi programarà cap acte de l’altura del que vam poder gaudir a l’auditori gràcies a vosaltres, als Obrint Pas i als col·lectius que ho van fer possible. Un luxe!