Del Sud

La violència ultradretana al País Valencià és una realitat, un fet. Ningú amb dos ulls a la cara i un mínim de dignitat pot negar una situació asfixiant que afecta a tot aquell que haja comés l’imperdonable delicte de ser d’esquerres, nacionalista o independentista. Podríem parlar de la bomba (“l’artefacte cassolà”, diuen, eufemísticament, alguns mitjans de comunicació) que esclatà davant de la seu d’ERPV a València; o de la que es posà a la seu del Bloc i obligà a desallotjar als veïns de tot un edifici sense que la Delegació de Govern haja donat cap explicació de qui, què o per què. També es podria recordar els trets contra la façana de Ca Revolta, l’assalt al Casal Jaume I de Russafa, les pintades amenaçants a la porta del Terra, la pallissa que s’endugué el portaveu del Bloc a Mislata, Santi Rosado, a mans d’un grup d’ultres, la coacció als assistents a la presentació d’un llibre d’Agustí Cerdà i companyia a la seu de l’STE-PV, l’atac a la seu del Bloc de Benicàssim, la pallissa a un militant d’Esquerra Unida a una exposició antifeixista a la Universitat de València, la recent razzia neonazi pels carrers de Benimaclet contra membres de l’Esquerra Independentista, els repetits atacs contra la llibreria Tres i Quatre a plena llum del dia… i, així, tota una sèrie d’accions violentes amb l’indiscutible segell de l’ultradreta i el blaverisme més radical. I no cal fer càbales sobre l’autoria dels fets; sabem qui són perquè, entre altres coses, porten dècades actuan amb total i absoluta impunitat.

I això és el pitjor de tot: la impunitat. La indiferència amb què els mitjans de comunicació oficials, la Generalitat del PP i la Delegació del Govern del PSOE tracten un problema que no els interessa veure. Per a ells, només existeix la violència si es produeix a Euskal Herria i en una direcció molt concreta; si el destinatari o el lloc són un altre, passen a ser “fets aïllats”, coses de grups radicals i marginals.

El passat 24 de gener, presentàrem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas al casal Jaume I de Catarroja. Uns dies abans, en un reunió veïnal, un grup d’ultres blaveros va tractar de rebentar l’acte llançant una bomba de salfumant a l’interior del casal; per fortuna, l’explosiu no va aplegar al seu destí i no s’hagueren de lamentar danys personals. Nosaltres tampoc ens vam lliurar de les amenaces: via Internet, de forma anònima i covard, van dir que vindrien a fer no sé què al casal. No hi van aparèixer però el rastre d’anteriors visites hi era.

El casal Jaume I de Catarroja, com el Terra de Benimaclet, el Ca Revolta i tants i tans altres locals d’arreu del País Valencià on es manté viva la flama de la llengua, de la cultura i del territori, està farcit de pintades amb esvàstiques, punts de mira amenaçants, insults de tota mena i aquella acusació tan antiga, i que tan recorda al “rojo separatista” amb què el règim franquista perseguia els nostres pares i avis: “catalanistes”.

Davant d’aquesta situació de violència, responsabilitat de qui l’executa però també de qui mira cap a una altra banda i ho permet, només ens queda resistir i perseverar en la denúncia de qualsevol agressió perquè s’acabe aquesta impunitat. Com diu una cançó ben coneguda, no estem sols, no hem de tenir por. La força de la raó i 300 anys de resistència estan de la nostra banda.

(A la imatge, l’entrada del Terra, el centre social del barri de Benimaclet, després d’un nou atac signat per un conegut grup blaver i ultradretà)

PD. Per cert, si algú encara té dubtes sobre l’onada de violència política al País Valencià, pot entrar a www.antifeixistes.org.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!