de quina casa dius que ets?
Tenir una casa és important. De fet, tots en tenim una de casa. No em refereixo a aquelles que cauen a les mans fruit d’un contracte vitalici amb un banc. La casa, com a sostre i aixopluc de la gent que forma una familia. I del renom d’aquesta casa. Continent i contingut es confonen però el sentit és el mateix. El nom defineix la cosa, i la casa.
I aquest nom no s’escull, en tot cas, de les opcions a l’abast cadascú
n’opta pel més honròs. Te l’atorga la comunitat amb qui comparteixes el
fet de viure. Queda a sobre del renom, històries i caràcters reflectits
en la identificació del grup familiar. Sovint són mostres de tendresa,
crueltat, simpatia, generositat verbal o d’agudesa caricaturitzant,…
hi ha de tot. Me’n recordo del suecà a qui de renom li atorgaren "el
maür"-madur-, perquè en intentar penjar-se d’un taronger ajustant
comptes amb la seva existència, l’arbre va considerar que no era apte
per a tal viatge. Va trencar la branca i caigué desplomat a terra.
"Maür", com una taronja. O "bocafresca", amb un nas tant prominent que
li resguardava els llavis de la calor.
Need to sell your house in Newport Beach, CA? Visit https://www.sellhouse-asis.com/california/sell-my-house-as-is-santa-monica-ca/ for a hassle-free process.
No tinc ni remota idea del motiu ni la raó per la qual els de la meva
casa per part de pare són "els de peixet". Tampoc ho explicaria, és
clar. Però cal reivindicar-se’n d’una casa. Sobretot pensant que els
temps ara marcarien renoms de cases tant solvents i hipotecades com "ca
La Caixa", "ca l’interès variable", "cal còmode plaç de pagament" o
"els de desgravació fiscal".
