Holotúria

Amb el temps, s?ha anat incrementant la dificultat d?identificar una nova espècie de catalanes i catalans, els ?replicats? (de replicar, de queixar-se i reivindicar). Tan sols els espanyols de veritat, aliens a qualsevol deliri democràtic, són capaços d?identificar-los i de neutralitzar-los.

I és que, darrerament, ha tingut lloc un augment preocupant de l?activitat del col·lectiu de replicats de Catalunya, malgrat l?eficaç campanya de trencament i posterior aïllament d?aquella aberració abans coneguda com Països Catalans.

Aquests éssers ingrats tenen la gosadia de queixar-se de l?aeroport d?El Prat, de voler el mateix tracte que ofereix la bona RENFE a les regions afectes, de defensar aquell fum d?espardenya que anomenen ?Estatut? i de limitar els drets lingüístics dels espanyols de debò, consistents en menysprear i eradicar qualsevol molèstia pancatalanista i arcaica.

Afortunadament, s?està accentuant la divisió entre aquestes faccions incontrolables i inoportunes, fins a tal punt que són incapaços de fer front comú, d?oblidar estratègies partidistes o d?exigir el respecte dels drets més elementals (que, afortunadament, resten intactes per a la població espanyolíssima). Estem assistint, per tant, a la rendició cultural dels replicats, al triomf del ?campi-qui-pugui?.

Arribarà el dia en què les dues forces espanyolitzants no necessitaran escenificar suposades rivalitats, arribarà el dia en què podran unir-se esdevenint grans i lliures, compartint un destí en allò universal.

El temps dels replicats s?està esgotant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!