El resultat de la seva col·laboració, tant sincera que cap dels dos compositors no va voler recordar mai la part exacta que havia composat, és la incorporació de danses tradicionals catalanes i de la sonoritat de la Catalunya republicana a la Suite Mont Juic, Op 9 per Berkeley i Op 12 per Britten (en podeu escoltar breus fragments aquí).
El tercer moviment, Lament, és el que evoca d’una manera més clara els efectes de la guerra.
El vídeo que enllaço és l’únic que he trobat a la xarxa que inclogui parts significatives d’aquesta suite:
– performed by Canconier
No creieu que ja va essent hora que siguem els catalans els qui ens fem l’homenatge definitiu que mereixem?
En Britten, en Berkeley, l’Orwell i totes aquelles persones que han estimat el nostre poble, la gent que s’ha mantingut ferma davant els sovintejats atacs que hem patit, les bones persones que hem anat perdent pel camí (la Sílvia Martínez…) i nosaltres mateixos bé mereixem, tots plegats, el regal de la llibertat.
Avui hi som més a prop que mai, s’apropa l’hora de la veritat.
Però si no defallim, si no ens traïm, la música de la República Catalana ens regalarà moments inoblidables…
Guanyarem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!