Immersos com estem en el debat de llista única versus llistes paraigües, avui el conseller Homs ha refredat les esperances que havíem dipositat col·lectivament en la urgent convocatòria d’eleccions (El Govern refreda ara l’avançament electoral i sosté que no hi haurà “novetats” en les properes setmanes).
Portem molts dies de crítica destructiva envers la legítima discrepància i sembla que les teories més ben acollides (com ara la “Via Claver“) no acaben de copsar del tot la realitat del procés.
Arribats en aquest punt, i convençut que ja s’està executant, proposo la meva “Via Ramoneta“.
Què és la “Via Ramoneta”?
Es tracta d’una estratègia perfectament calculada per a donar un cop d’efecte de dimensions bíbliques, d’èpica magnífica i de genialitat mai vista que es basa, principalment, en fer veure que el #putairamonetisme segueix patèticament vigent a casa nostra (per a despistar l’enemic, diguem-ne).
En què consisteix?
Es tracta, ni més ni menys, de fer veure que CiU ha decidit de refredar el procés i que es planteja seriosament de fer seves les exigències del senyor Duran. Açò és, esgotar la legislatura. D’aquesta manera s’instal·larà a les files de l’enemic una sensació de tranquil·litat basada en una realitat falsejada hàbilment i volguda.
Les fases de la “Via Ramoneta”
Aquesta estratègia, en la seva versió resumida, gira al voltant de tres fases perfectament definides.
Fase 1: Cal fer com si això dels lideratges compartits i allò de la generositat entre els partits defensors de la superada consulta del #nou9N s’hagués esfumat. Cal aconseguir d’imposar un relat centrat en la unitat tot atacant els partits que no segueixin les indicacions del President i acusar-los de partidistes (però a uns més que als altres), d’aquesta manera confondrem unitat amb obediència al President, farem veure que afeblim ERC i colarem uns pressupostos autonòmics si cal. Un cop aconseguit el necessari clima de crispació podrem passar a la…
Fase 2: Dissimuladament, parlarem d’esgotar la legislatura i anirem introduint elements que compliquin la victòria definitiva de l’independentisme (que si majoria absoluta, que si una única llista, que si triple ratificació de la independència). Semblarà un autogol, però està tot perfectament calculat per a desactivar la reacció de l’enemic. Així, podrem passar (quan s’escaigui, sense pressa, naturalment) a la…
Fase 3: Farem com si tinguéssim pressa (o no, aquest factor pot variar) per a avançar eleccions i defensarem que cal fer les coses bé, ens valdrem d’enquestes que demostrin que l’independentisme no té la majoria suficient ni amb llistes separades ni amb una única llista (majoria que haurem condicionat a l’alça durant la Fase 2) i d’aquesta manera podrem dedicar-nos, primer, a iniciar una ronda de contactes amb els altres partits per a sondejar la possibilitat de potser convocar eleccions algun dia i, segon, a crear estructures d’estat (a concretar quan afluixi la feina) durant un període indeterminat de temps i ens podrem anar preparant per a crear un clima propici per a l’acord entre els partits polítics catalans a favor de realitzar una Consulta Definitiva.
Un cop superada la Fase 3, caldrà tornar a la Fase 1.
I així…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!