Holotúria

D’aquí a uns anys serem veritablement conscients del què hem protagonitzat aquest 11 de setembre de 2013…

Més enllà de les estelades, del somriure còmplice dels qui ens vam donar la mà, dels dubtes, dels nervis, dels himnes, de les campanes, dels centenars de quilòmetres, de les onades o de la pluja.

Més enllà de tot això, la meva cadena, la nostra, parlava molts idiomes, no se sabia Els Segadors, patia per la canalla que jugava alegre i despreocupada, s’estrenava en les consignes de l’independentisme persistent, resistent, descobria pobles coneguts però no massa visitats, unia el nord amb el sud, el sud amb el nord.

Més enllà de la història, més enllà de les derrotes i de les poques victòries, ens vam mirar als ulls, sense grandiloqüències, i ens vam saber vençedors.

Hem vençut la mandra, que és el pitjor enemic del poble.

Dimecres, el meu poble i jo ens vam mostrar alegres, ens vam unir i ens vam declarar combatius.

Combatrem la tristor, l’amargor de projectes porucs, i serem lliures, com els àngels…

Ja hem guanyat, ja ens hem guanyat la dignitat.

Dedicat als trams 301-302: