Seguir a Espanya suposa acceptar la impunitat del nazisme i del franquisme:
Fer apologia del nazisme continuarà sense ser delicte
Seguir a Espanya suposa acceptar la humiliació del nostre poble quan vol viure en català:
Seguir a Espanya suposa aplicar la LOMQE, que té per objectiu “espanyolitzar els nens catalans”, com ens recorda el ministre Wert:
A més, la LOMQE obeeix a un model ranci, nostàlgic:
Comparació LOMQE/LOE
Grups parlamentaris, sindicats i ampes donen deu raons contra la LOMQE
Seguir a Espanya suposa acceptar, de manera incondicional, la incertesa sobre les pensions:
Espanya s’ha gastat la majoria del fons de pensions a comprar el deute propi
El govern espanyol traurà del Fons de Reserva 6.148 milions per pagar les pensions
Seguir a Espanya suposa acceptar l’endeutament en despesa militar, iniciat per la ministra Chacón i ampliat pel govern del PP:
En aquest cas, el paper del PSC (inexistent) potser s’explica per la trajectòria del mateix Maurici Lucena…
Seguir a Espanya suposa acceptar per sempre més el greuge dels peatges:
Seguir a Espanya suposa, en definitiva, la certesa que tot el què hem exposat més amunt es complirà (o es compleix) i que ho haurem d’acceptar. Naturalment, a tot això cal afegir el minvant autogovern i la nul·la capacitat pressupostària de la Generalitat de Catalunya.
Amb certeses així, qui no s’atreviria amb la incertesa?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!