No diu res l’IEC del tuacte de l’AVL. No ha fet cap intent per recuperar l’autoritat normativa arrabassada ara que l’AVL navega entre marors. I això que ara és una bona ocasió per a ratificar-se com l’entitat normativa dels escriptors valencians en llengua catalana. Seria el moment d’esmenar-se per convertir-se en la institució nacional que ens cal en comptes d’aquesta d’àmbit regional. I posar-se a pensar, doncs, integradorament, tot considerant la pluralitat alhora que donant instruccions per a la unitat.
Però l’IEC calla. Potser els seus il·lustres acadèmics s’han avingut a considerar el “valencià” llengua diferent del català i per això no s’hi fiquen. No són partidaris de la ingerència entre acadèmies. Cadascú en sa casa sap on es penja el cresol. I qui diu sa casa diu “comunidad autónoma”.
Jo, que sóc escriptor valencià en llengua catalana, a quina acadèmia m’aclame, si una no la vull per incompetent i l’altra m’ignora per prepotent?
Qui calla, hi consent, diuen. Però també poguera ser que callara perquè s’ha mort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!