Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Tenia l’entrada per al recital de Raimon de diumenge. Però una obligació d’última hora m’hi ha impedit l’assistència. A fotre’s i a regolar.
Amb tot estic content. Els tres recitals han estat un èxit. De gom a gom. De gent i de reconeixement.
Raimon es mereixia aquest èxit a la seua Xàtiva natal. Ell ha fet palesa aquesta satisfacció i el que representa. Tant se val que l’alcalde actual i la seua clec sectària no reconeguen el valor de la seua trajectòria artística, fins i tot que la menyspreen. La seua miserable actitud no impedeix a Raimon ser el xativí més important del segle XX i del que portem del XXI. Ell ha dut el nom de la ciutat arreu del món.
En el futur, quan ningú de Xàtiva se’n recordarà d’un alcalde anafalbet, flatós, malbaratador i totalitari de nom Alfonso Rus, les cançons de Raimon encara formaran part de la cultura permanent de la nostra ciutat, i ell una fita extraordinària de la nostra història.
Foto: Raimon a la replaceta de la font del carrer de les Santes (1963). Oriol Maspons.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Arfonso Ruc ningú se’n recorda ja ara, perquè no ha estat mai a l’esment de ningú.
En canvi, el gran català universal Raimon Pelegero és als enteniments de l’univers no en fa pocs d’anys!
Me’n record als metros de París durant els anys seixanta del segle passat. Els enormes cartells d’en Raimon penjants arreu – Raimon cantant a l’Olympia, a d’altres teatres, etc.
Cartells sovint embrutats pels nostres barroers fastigosos enemics, els castellans, amb vils paraulotes de castelladre. Increïble la ràbia i l’enveja que ens tenen aquella gentota podrida de cap a ponent – fins i tot els pobres escarransits que el règim propi feixista enviava ultrafrontera a portar “divises” els veies guixar contra els catalans, i en Raimon un dels millors representants que els catalans hem tingut mai.
Sempre al cor, reconeguts!
Raimon: el xativí, un dels valencians, un dels catalans més importants i influents del segle XX i part del XXI.
Alfonso pa-Rus: un xativí groller, analfabet, manipul·lador, feixista, intol·lerant, violent, deshonrat, corrupte i fanfarró, l’èxit del qual és tan sols conduïr un Ferrari i amenaçar en públic amb la seua llengua de bròfec. Un monicaco al qual ningu no recordarà d’ací a… vint, trenta anys?
Raimon és un personatge de l’alçada d’un campanar. Un Homenot, en majúscules, un cantautor compromés amb el seu País i amb les anomenades classes populars. Un artista en el sentit més ampli de la paraula, que ens emociona i ens encoratja amb les seues memorables cançons. Comparar Raimon, el gran i nostre Raimon, amb els politicastres que fa al cas, és un insult intolerable a la inteligència.