Cucarella

No m’ha agradat mai la pàgina de “caritat i misericòrdia” envers el català que publica el periòdic Levante-EMV, Panorama. De fet, té un caire de reserva indígena que sempre m’ha semblat humiliant. Les notícies semblen triades segons un calculat atzar, en unes ocasions publicitant-hi les activitats “culturals” de la utradreta blavera, d’altres traduint al català notícies de l’univers cultural espanyol més castís. Mai no entès, doncs, el sentit d’aquesta pàgina de continguts sovint estrafolaris, llevat, és clar que la mantinguen barat a cobrar alguna subvenció pública.

En qualsevol cas, i salvant els col·laboradors d’opinió de la pàgina, que són persones que estimen i dominen la llengua en què escriuen, el menyspreu que destil·la aquesta pàgina cap a la nostra llengua i la nostra cultura és absolut. I jo entenc que hi ha menyspreu quan les notícies no són redactades ex professo per a la pàgina, sinó que es tradueixen de l’espanyol a través del traductor Salt. I el Salt, com ja he comentat alguna vegada ací, si no li repasses la traducció et pot fer algun volantí. En el Panorama d’avui trobem una notícia sobre la Universitat Catòlica de València “San Vicente Màrtir” (sic). Hi he posat sic perquè el nom de la universitat dels fanàtics catòlics no l’ha traduït el Salt, tanmateix li ha posat l’accent obert a “Màrtir”. Amb tot, ja sabem que la jerarquia catòlica valenciana i els seus fanàtics seguidors senten un odi profund contra el nostre català, i ni respecten el nom del santoral autòcton.

Però anem als volantins que apareixen per fer servir el traductor i no repassar el text: «La nova publicació de la Universitat Catòlica conta amb una secció per a traduccions inèdites…» Aquesta és lleu, però la que ve ara és la delirant: «Creació i traducció en el poeta lituà Tomas Venclova de Pietro U. Dini, de la Università degli Studi digues Trepitja» Com qualsevol persona amb un mínim de trellat i cultura haurà pogut copsar, el “digues Trepitja” és la traducció via Salt de di Pisa. Arribats en aquest punt, caldrà albergar els consegüents sospites sobre si a l’autor de La Poetització de la Naturalesa. D´Aristòtil a Nietzche li diuen Jesús Conill i no Jesús Conejo.