…sí aquest és el President i el cap de l’oposició és el vol que li tornen els emigrants que viuen a Catalunya com si foren una mercaderia i no persones lliures.
Passat el temps, i a la vista dels fets esdevinguts, haurem de concloure que la Transición Española no va ser un procés de canvi polític des d’una dictadura cap a una democràcia, sinó només una refundació “lampedussiana”. Un frau democràtic, vaja. Per això quan el president de C.A. d’Extremadura, el tal Monago, branda el llibrot de la Constitución Española de 1978 és igual que si brandara una edició en paper d’estrassa del Fuero de los Españoles. Efectivament, ho va deixar tot «atado y bien atado», tal com amenaçava el testament del dictador.
Tant se val si són del «tercio popular» com del «tercio socialista»: uns i altres són pèl per pèl d’aquell «tercio familiar». Amb aquells Fueros o amb aquesta Constitución, un mateix bram els abriva i els inflama: «¡Arriba España!».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!