Cucarella

Els recopiladors de la nostra literatura de tradició oral han tingut sovint, per no dir sempre, una actitud beata. Els relats populars que han arribat a paper publicat han estat majoritàriament rondalles, en totes les seues variants, tot considerant el relaix, l’acudit, el “sussoït” com a formes menypsreables. Tot i amb això, hi ha hagut algun intent de posar en lletra d’impremta l’innoble acudit. Tanmateix, sempre en les sues variants més púdiques. Reivindique, doncs, no sols l’acudit com a forma digna i imprescindible de la nostra literatura oral, més i tot l’acudit obscè -“verd”-, incipient i equívoca costura de teoria sexual que, de xiquets, tant ens omplia la boca de paraules prohibides i de pecats delerats.

Aquest acudit que us transcric el vaig publicar al llibret de la falla Ferroviària de Xàtiva l’any 2001. La i·lustració, ex professo, és d’Albert Vallés.

L’ALIMENT DELS
NOVENÇANS

Això era una parella de novençans de viatge de noces i, com era d’esperar, es feien de fer-ho que es llevaven la pell. L’home, al principi, ja li feia goig estar a tothora manxant. Després, en acabar-se la lluna de mel i tornar-se’n a casa, la no dona no va afluixar de ganes. Així, el primer dia de rutina, que l’home havia d’incorporar-se a la faena, s’alça ell i pregunta pel desdejuni.

–Desdejuni? –salta la novençana– Peguem una bona ceba i voràs com t’alimenta.

 I, au, a cardar llana i cap a la faena en dejú.

 A migdia torna l’home a casa, blau de gana, que es menjaria els ferros de la presó, pensant i somiant quin arròs li hauria preparat la dona… Arròs has dit? Encara no fa que entrar per la porta, la novençana me’l mamprén per davant davant i, jas, a manxar!, que la flama d’apaga. És voler dir que l’home se’n va tornar cap a la faena amb la birla com un xurro i la panxa buida com un guitarró.

Arriba la nit i el novençà, baldat i famolenc, entra a casa amb l’esperança d’un sopar de repica’m el colze. Passa cap a dins i es troba la dona amb la falda arromangada a tall del melic, tota oberta de cames cara al foc de la llar.

I el novençà que pregunta:

–Ja està el sopar a punt?

 I la novençana que li respon:

 –Calfant-te’l estic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!