Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

19 d'agost de 2010
19 comentaris

La millor fira d?«aon»?

Ai, la Fira de Xàtiva…! Quins temps aquells, abans de la devastadora i analfabètica russificació… Quines Fires! Tant com les hem criticades, i ara les enyorem. Perquè, vist el que hi ha ara, eren més plurals, més variades: de bon tros més democràtiques. Qui podia imaginar-se una ruïna con aquesta? Primer convertiren la Fira de Xàtiva en la millor fira d’Albacete, manxega a més no poder. No debades, any rere any, hem constatat en la programació la repugnància que provoca al govern municipal del PP el teatre i la música interpretats en la llengua d’Elies Barberà, de Raimon, de Feliu Ventura, de Pep Botifarra…; la llengua secular dels xativins ben parits, orgullosos de ser socarrats com cal, i no rustits que es deixen la porta oberta: «Xe, que eres de Madrid?».

«Para ofrendar nuevas glorias a España» no han dubtat a convertir la Fira de Xàtiva en un aparador artístic castellà. Sense cap escrúpol. Diran que per a defensar la genuïna identitat valenciana dels intents de catalanització d’alguns xativins renegats, com jo mateix. I finalment, avui dia, ja ni la millor d’Albacete és, que amb el programa d’enguany a la mà, tan fluix, per no dir mediocre, ja ni és fira, que s’ha quedat en un simple porrat: quatre atraccions i un grapat de paradetes. I com a porrat, més categoria té el de Torrent (d’En Fenollet).

Morta és aquella Fira de Xàtiva que va ser aparador del millor teatre, de la millor música, bandera cultural. Era una Fira diferent, era la Fira de Xàtiva, i arreu del País Valencià no n’hi havia cap altra amb el seu nivell. Però a cal PP quan senten la paraula cultura els pica la pell i els pugen acalorades. Símptomes evidents d’una reacció al·lèrgica.

De més a més, pensen que la Fira és per al populatxo. I ells representen la gent del puntet, allò que en deien la jet-set, la que temps era temps es reunia al selecte Casino Setabense. No obstant, les festes d’aquella Xàtiva distingida se les pagaven els socis. Ara, però, els actes de l’alta societat del PP es paguen a càrrec del pressupost públic, com les Nits al Castell. Tota la programació d’actes de la Fira no val la meitat d’una sola actuació de Nits al Castell. Però Nits al Castell es fa per a «gozo y deleite» –que diuen ells– de càrrecs i militants del PP. És la Fira particular (amb diners de tots) del PP.

Ai!, qui voldrà lloar la Fira de Xàtiva com ho va fer l’il·lustre Blai Bellver, ho tindrà dificil, si no vol mentir. La millor Fira del món… La millor fira d’aon?

 

 Article publicat avui a l’edició comarcal de LEVANTE-EMV.

  1. Pese a negarme a leer (o escuchar), los medios de comunicación locales.  El  pasado DIA 19 del mes en curso, tuve la imprudencia de leer “EL LEVANTE”, (¡hala!).

    Y como no, tras la correspondiente publicidad gratuita a los de siempre, ¡mira por donde!, ley un articulillo de un tal TONI CUQUERELLA (a quien tengo el placer de no conocer), que me dejo pasmada oiga…

     

    Vamos a ver Sr. Cuquerella: puedo entender que a usted no le guste el tipo de feria QUE LA GENTE PREFIERE HOY EN DIA; a mí tampoco. Pero ¿es acaso usted DON DEMOCARACIA?

     

    Mire, jamás, jamás se me hubiese ocurrido, y creo que a la mayoría de ciudadanos tampoco, tachar de antidemocráticos a los demás ciudadanos por el simple hecho de preferir unos actos distintos a los que yo elegiría.

     

    Se me podrían ocurrir otros calificativos. Pero ¿Quién se cree usted?, ¿con que derecho para tratar de antidemocráticos a cualquiera que discrepe de sus gustos por el jolgorio?

     

    ¿Acaso sigue siendo cultura solamente la música interpretada en la lengua de Elies Barberá (al cual al menos conocerán en su casa), de Raimon (menudo cara), Feliu Ventura (otro aparecido por arte de magia, muy conocido por sus amigos) y de Pep Butifarra (catalana)?

     

    Pues no oiga, que eso ya no gusta. ¿Acaso es un delito? ¿Debemos flagelarnos por ello? ¿O escuchar canciones de la Pasionaria para purgar penas?

    “Para ofrendar nuevas glorias a España”, pues si mejor a España que acabar ofrendando a mi barrio cada cual, oiga…

     

    Si es un aparador artístico castellano, debe usted estar sordo, porque yo lo veo demasiado valencianizado. También tengo derecho a opinar, ¿o no?…

     

    Y luego, usted tan democrático, dígame, ¿Qué tiene en contra de los manchegos?, acaso tienen un RH inferior al nuestro, y por ese motivo su feria debe ser de inferior prestigio que la nuestra.

     

    ¡Caramba Sr. Cuquerella con  SU DEMOCRACIA!

     

  2. Segur que qui ha escrit el missatge en castellà és policia, o guàrdia civil, que eixa gentola l’única faena que té és identificar els “desafectos”: vaja, que deu ser un membre de la policia política, de la “Securetate” ejpa#ola.

  3. 1- La millor fira del món és la de Cocentaina 😉

    2- No hem de caure en provocacions de gent “demòcrata” de l’estil UPyD. És a dir, supremacista. Aquest tipus de gent no mostra cap respecte per la llengua de Xàtiva: ni la parla ni l’escriu. Com estem en democràcia és el que hi ha: Impunitat per a la gent que “passa” de la nostra llengua, que la margina i que, per tant, la mata. Us imagineu que a Cuenca es deixara de parlar castellà per la immigració del nord d’Àfrica? Com es posaria la brunette… Ahí s’oblidarien de la “democràcia” que ens apliquen a nosaltres que hem acollit immigració messetària.

    Ànims Cucarella!! Hi ha gent tan confiada que creu que pot viure al País Valencià ignorant la llengua del País Valencià. Però els més joves anem a canviar la situació. EL XOLLO S’ACABA, A VALÈNCIA EN VALENCIÀ!! 😉

  4. En relació amb els darrers missatges de caire espanyolista penjats en este blog haig de fer-ne alguns advertiments:

    Per als lectors de blogs en català que els consulten per plaer o interés:

    Cal
    que ignorem eixa mena de missatges, no tornar-los resposta, perquè allò
    que pretenen aconseguir és provocar-nos, puix els fot molt que el
    catalanisme contemporani sgia un moviment antifeixista, i per
    consegüent, que estiga en contra de tota mena de violència. Es delixen
    per poder-nos vincular amb moviments violents, és per això que per a
    l’espanyolisme és gairebé una qüestió d’estat buscar-nos les
    cuscanelles.

    No cal ni que els llegim, eixos missatges, perquè ja sabem què diuen (coneixem molt bé què és l’espanyolisme).
    Tot
    amb tot, si encara s’encaporrutxeu a tornar-los resposta (personalment
    ho desaconselle), fóra més bo que no la féreu fent servir la segona
    persona del singular, ni tampoc la segona del plural; és a dir, que la
    resposta no estiga dirigida als qui escriuen eixos missatges.
    Per comptes de dir: “tu, vós o vosaltres”, cal dir “ell, ella, ells o elles”.

    Haig
    de dir, però, que crec i defenc el diàleg, per descomptat, com a via
    per a solucionar discrepàncies, sense excloure’n ningú, tanmateix, cal
    esbrinar qui està disposat al diàleg i qui no: en el cas que ens
    pertoca, l’espanyolisme, si més no l’espanyolisme banal i populista,
    n’és refractari, és per això que és mallar debades, provar d’establir
    qualsevol mena de diàleg amb segons qui, i crec que la gran majoria dels
    qui aboquen eixa mena de missatges en blogs són persones reaccionàries
    altament politizades que es captenen maquinalment.
     
    I per als qui
    encara els vulgueu llegir, ho podeu fer com a una simple aproximació
    sociològica a l’espanyolisme (al feixisme en genreal).

    I l’advertiment per als autors dels blogs “interceptats”:

    Heu
    de tindre en compte que els blogs escrits en català, i més encara si
    són reivindicatius, com és ara este, són visitats assíduament per tot
    d’organitzacions d’extrema dreta espanyolista: “Estos catalanistas
    radicales se los ha de mirar con lupa y denunciar cualquier ofensa a
    España que puedan hacer”; és a dir, que estan ull al qüè no mane déu que
    en un blog “catalanufo” es faja apologia del terrorisme, verbigràcia.

    També
    heu de saber que eixes visites i intervencions evidencien la
    importància que donen a l’autor del blog, reconeixen inconscientment que
    l’autor del blog ha aconseguit certa rellevància, vaja, que se’l llegix
    més que no voldrien. No debades ja sabem que un escriptor esdevé
    “perillós” quan és llegit, i en el cas de Toni Cucarella, som molts els
    qui llegim els seus llibres, articles i blog, i això els desenqueta i
    comencen a fer-hi “incursions”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!