Cucarella

És la imatge d’un home crispat, desbaratat… És Alfonso Rus durant el ple de divendres passat. Brama amb la ràbia excessiva d’un dictador africà, un Mugabe o un Bokassa qualsevol: «…adelantando el cuerpo sobre la mesa y acompañando con puñetazos sobre la mesa sus palabras», ens el descriu en la seua crònica el periodista Agustí Garzó. Puntualment, el motiu de la seua alienació era la continuada reivindicació d’Aspromivise i la revelació d’unes amenaces per part del regidor Vicent Parra. En eixe accés d’ira desbocada Rus amenaça l’associació de deixar-los nuets si no callen ja.

Tanmateix, em fa l’efecte que no va ser solament la insistència –i el coratge– d’Aspromivise l’únic motiu que havia tret de polleguera l’alcalde Rus. Ja sabem que de seguida trau foc pels queixals si algú li planta cara, però és que, de més a més, durant la setmana havia rebut diversos bolets. Se li havia retret malgastara una morterada de diners públics en una festorra de DJ’s. Després, l’afer de la censura de les fotografies de premsa al MuVIM, que depèn de la Diputació de València. Damunt divendres plovia i va caldre suspendre els actes d’inauguració de la falla dels Borja.

Dic la falla dels Borja, encara que la primera impressió en veure el castell de cartó i les casupetes d’imitació medieval va ser que hi havia prevista una exhibició de Moros i Cristians. Però vaig recordar que som al març i vaig pensar que aquest muntatge és la manera com l’ajuntament de Xàtiva vol recordar els papes Borja: amb una falla al·lusiva. És la diferència “Rus”. A Gandia han fet conferències, actuacions musicals, publicacions i activitats diverses per donar a conéixer el “seu Borja”, Francesc de Borja, i, de passada, els Borja antecessors, els “nostres” Borja. A Xàtiva es gastaran més de 60.000 euros en un circ i un mercat medieval de cartó, que damunt és plat de tercera o quarta taula. No se’ls ha ocorregut –o potser sí però no en saben o se’ls en fot– elaborar un programa d’activitats originals i de qualitat. No podien fer-ho si al capdavall per a Rus i la majoria de regidors del PP l’únic Borja que els sona és Borja Thyssen, el fill de Tita Cervera, baronessa Thyssen, julivert habitual de la premsa romancera.

La reacció de Rus és més pròpia d’un dictador africà, sí. Però cal entendre que està inquiet: no pega una passa que no xafe blanet. I encara l’han de jutjar per haver insultat el col·lectiu de mestres. I el pitjor de tot és que el seu padrí Camps està en la corda fluixa. Un altre que també xafiga quan xafa. No el volen ni els seus de Madrid. El cas Gürtel ha resultat ser un albelló profund i pudent. I Camps que no se’n va, que s’arrapa al càrrec com un gat a una paret llisa. A Madrid intenten tapar el pou, però no poden. Per això han hagut de fet servir la tàctica que tan bon resultats els va donar amb el cas Naserio. La corrupció hi va quedar demostrada: «Estoy en política para forrarme», li deia en una d’aquelles converses Vicente Sanz, secretari general i cap de personal de RTVV, avui acusat per assetjament sexual, a l’evaporat Eduardo Zaplana; tanmateix les proves foren desestimades per defectes de forma. En el cas Gürtel volen fer la mateixa martingala. Evitaran així que el pou de merda Gürtel continue brollant i esguitant-los. Tanmateix, l’obstinació de Camps a no “cooperar” li ha costat l’animadversió del PP que més mana.

I això com explica l’humor destarotat d’Alfonso Rus? Recordem que ell va trair Zaplana quan va triar Camps. Si cau Camps, cau Rus. I cauen tots els qui hi revolen. Així les coses, l’hereu que necessita Rus a Xàtiva no seria cap altre que ell mateix, si potser no li quedarà un altre futur polític que tornar a presentar-se de candidat. Però ara en clar declivi. Xàtiva no com a trampolí sinó com a carreró sense eixida.