He llegit l’entrevista que li fa Vilaweb al nou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Ernest Folch. Una entrevista que torna a palesar com la indústria del llibre va al seu roll, que és la pela. Floch no esmenta en cap moment ni els autors ni la literatura. Fa, però, una declaració prou aclaridora dels interessos principals de la indústria del llibre. A la pregunta «què volen assolir en l’àmbit de les relacions institucionals?» Folch ofereix aquesta resposta: «Millorar la interlocució amb la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, el govern de les Illes i el d’Andorra. Hem de trobar noves vies d’acord en els tres àmbits que volem millorar (ajuts a les traduccions, màrqueting, impulsar nous punts de venda…), les institucions ens han de dar suport, els hem de demanar que legislin amb valentia, etc.».
És a dir, millorar les relacions institucionals que el permeten aconseguir més subvencions públiques. Si el llibre no arriba a les llibreries, tant se val. El negoci editorial ja no rau a vendre el màxim nombre d’exemplars (si això passa, bo: més sucre, més dolç); el negoci editorial és publicar com més llibres subvencionats millor, encara que després a penes tinguen distribució, encara que duren a tot estirar una setmana en els aparadors (si tenen sort i arriben a ser-hi exposats). La idea és llibre fet, llibre cobrat. I a per un altre més.
Els editors (la indústria del llibre, que diuen) s’han convertit en els pitjors enemics de la literatura catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, Toni, això ens faltava. Els pitjors enemics de la literatura catalana? Home, alguna volta podries matisar un poc les coses no?
aixo es el que un senyor que varen fotre fora del diari avui, i ara escriu al diari de girona venia denuciant des de fa molts temsp. la cultura subvencionada, que no molesta als politics. Aixo es la consequencia de tants anys de pujolisme, continuisme cultural amb el trispartit i la destruccio de la nostra cultura al nostre pais duta pel pspv i el pp, amb avl i cvc que no valen per res, sino per cobrar dietes.
perdoneu pels accents i dieresis: m’ixen duplicats
vicent
Hola Toni,
No tots els editors són iguals, actualment hi ha editorials com Setzevents que treballa de valent perquè els llibres dels autors no coneguts ni mediàtics de la literatura catalana arribin a les llibreries i es donin a conèixer.
Salutacions cordials.
¿Ens pots fer una llisteta de les editorials que sí aposten per la literatura i no van a fer diners tan descaradament?
Algun comentari apunta que “Setzevents” n’és una: ¿en coneixes alguna més?