Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Fa temps que la indústria del llibre està arraconant la literatura, fins i tot suplantant-la. A qualsevol llibre li diuen literatura. Als aparadors de les llibreries hi ha una lluita ferotge per ocupar espai de novetat, una batalla a tota ultrança: lleva-t’hi tu que vull posar-m’hi jo! Ells llibres tenen ara data de caducitat. D’un dia per l’altre han desaparegut de l’aparador. Alguns sobreviuen un cert temps, tan poc que no arriben ni a criar pols, als prestatges. Les editorials ja no busquen autors nous, ni tenen gaire cura dels mitjans ni dels vells. Si vols publicar, presenta’t a un dels nostres premis, et diuen. Ja no hi ha editors com els d’abans: ara són empresaris de l’edició, es dediquen a la indústria de llibre. De tant en tant, publiquen literatura. De tant en tant. I sense gaire promoció. En fan als autors que en diuen “mediàtics”. La resta són autors “de bulto”, altrament dits “de catàleg”. I els comentaristes de llibres? Ai, els comentaristes de llibres… Tu, rasca’m l’esqueneta, que no et rascaré l’esqueneta. Ells voldrien que els anomenàrem “crítics literaris”. Ells voldrien! Què més prengueren… Digueu-me fracassat i ressentit: mort Pasqual li portaren l’orinal!
I sí, és cert, hi ha algunes editorials, petites i combatives, que encara hi creuen, en la literatura. Però, com els escriptors que intenten fer-ne, porten una existència més aviat invisible, bandejada. Els comentaristes de llibres no en parlen gens, i a les llibreries difícilment poden fer-se un lloc entre tant de llibre de la indústria del llibre. I hi ha blogs que parlen de literatura, que la viuen, que hi creuen. Trinxeres de la resistència. Oasis.
Malgrat tota aquesta diatriba, el que jo m’havia proposat de dir en aquest post, de bon principi si més no, era quin llibre m’emportaria a una illa deserta. Només un, si aquesta fóra la condició a caixa o faixa. Per càstig o per fugida. És a dir, quin seria el llibre que per més que el rellegira continuaria commovent-me i sommovent-me i removent-me una o altra de les vísceres, o totes a l’hora. I aqueix llibre que m’hi enduria és, posem per cas avui, Jo he servit en rei d’Anglaterra, de Bohumil Hrabal.
Sisquera que avui us regalen molta literatura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
DIU EL DCVB:
SISQUERA adv. (castellanisme inadmissible) usat vulgarment amb els significats del cast. siquiera.
Per no aturar-se sisquera, Aguiló Poes. 53. Ni sisquera va tenir temps, Querol Her. Cab. 350.