Cucarella

Escolans d’amén, cabassets femeters dels mercats. Diuen, i s’ho han de creure per força puix que per això els paguen, que eixim de la crisi. I canten –cants de sardina pudenta– que hem de ser assertius, positius, i si poguera ser “emprenedors”. Més aïnes, però, aconformats. ¿De quina crisi eixirem amb salaris de pa i aigua, amb repagaments per serveis d’atenció bàsics o d’absoluta privatització, sense cobertures socials, amb una edat de jubilació inhumana, inassolible, per als qui de debò treballem i etcètera…? I si protestem, la resposta de la dictadura: multes i multes, garrot i garrot! Diuen que eixirem de la crisi, però no diuen que quedarem instal·lats en la misèria a perpetuïtat. Quina colla de refills de puta! Els qui se n’aprofiten i els qui prediquen la seua miserable propaganda.