Diu el titular del Levante-EMV que «la AVL seduce al secesionismo» perquè el nou president, Ramon Ferrer, ha anunciat que prioritza la col·laboració entre l’acadèmia valenciana i les organitzacions secessionistes Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Fet i fet, els presidents de totes dues “institucions” acudiren a la seua presa de posessió.
Però de seducció res de res: en realitat és la lògica confluència entre el vell secessionisme bàrbar i el més nou secessionisme il·lustrat. Al capdavall persegueixen el mateix objectiu, tot i que amb estratègies distintes: diferenciar-se del català, els uns negant la unitat a priori (Lo Rat i la RACV), l’altra emfasitzant i promovent la màxima diferenciació (AVL). En conseqüència –mateix objectiu, mateixa conseqüència–, escindir-se del conjunt de la llengua catalana. És, com dic, la conseqüent confluència d’interessos d’unes “institucions” al servei de l’espanyolisme. No devem oblidar l’adscripció ideològica d’ambdues organitzacions “culturals” del secessionisme bàrbar, en el cas de Lo Rat Penat traint i tot els seus propis orígens i la seua història. Han actuat al servei de l’espanyolisme més antivalencià contra la dignificació i la recuperació del nostre català, han estat cau i trinxera de la ultradreta local, allò que en déiem el “búnker barraqueta”. L’AVL és l’invent d’Eduardo Zaplana, que sabia, per pròpia i coherent convicció, que pagant sant Pere canta i, si cal, elabora milanta gramàtiques per encàrrec. És per això que la contribució a la «pau lingüística» està tan ben retribuïda. A la fi, doncs, secessionisme heavy i secessionisme light arriben, finalment, a rams de beneir amb la presidència de Ramon Ferrer. Val a dir que a l’acte de presa de posessió del nou president de l’AVL hi havia Juan Soto del PSOE i Enric Morera de Compromís.
Triomfa l’AVL. I no fa altre camí que el que tenia dissenyat. Els fets així ho corroboren. Si algú encara s’equivoca sobre la seua finalitat és perquè s’ha cansat de resistir o perquè li convé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Alguna o encara més reponsabilitat tenen amb aquest assumpte els unionistes, centralitzadors uniformes i jacobians que són els que més han afavorit el secessionisme actual i sense la provocació de uns contra els altres.
Des dels unionistes de la Unió Sovètica fins els de la gran Xina amb Mao Tstung, on amb embassaments i embassaments gegantins que al seu costat els nostres semblen de fireta ens guanya la Xina comunista i a aixugar el mar de Aral els soviètics i amb el capital sembla que no tardaràn de passar al davant de Occident.
El capitalisme només és un instrument al servei de la humanitat i com tota eina depenen de l’ús que s’en fa.
I Només cal constatar que la voragine esdevingut dels sistemes comunistes, que és podria resumir en un capitalisme centralitzat i uniforme des de la capitalitat de l’Estat i en contra de la diversitat, ha estat molt pitjor i dolent alhora de garantir la seva supervivència.