En l’afer de la votació separada
del PHN que ha salvat l’Ebre però ha sentenciat el Xúquer, el que ha quedat en
evidència -i és el que pretenia posar sobre la taula de debat amb la penúltima
reflexió d’aquest bloc- és la manca de resposta nacional per part d’ERC
(nacional de Països Catalans, per descompat) davant una agressió també nacional
(espanyola), i l’ocasió perduda per fer pedagogia d’esquerres i independentista.
De fet, l’agressió es diu, aclaridorament, Plan Hidrológico Nacional. Com ha
vingut succeint des de fa 298 anys, els espanyols han ordit un altre plan per
continuar espoliant-nos, empobrint-los, desertitzant-nos (amb deserts de rajola
i formigó, que és el desert que avança inexorable al País Valencià). [continua]
Quan es va fer públic el PHN del
PP, l’Ebre es va mobilitzar. Al Xúquer li va costar una mica més, i això que el
vertader objecte del desig del PP (el partit del negoci) no són les aigües
tèrboles de l’Ebre, sinó les més barates de potabilitzar del Xúquer. Vegeu com
al PSOE, per boca de la ministra Narbona, també se li veu la gepa de rajola i formigó
quan diu que les aigües del Xúquer no s’agafaran a l’assut de la Marquesa, en el
tram final i tèrbol de riu, sinó aigües netes més amunt, a la presa de Cortes,
“por razones económicas“. Més clar, l’aigua.
Així doncs, en la crítica que
vaig fer em lamentava per la falta de coherència d’ERC si és un partit que s’ha
proclamat antitransvasista i a favor la Nova Cultura de l’Aigua, i, de més a
més, diu que és el partit nacional dels Països Catalans. El que tocava fer
llavors no era que Esquerra demanara la votació separada
sinó sencera del nou Plan Hidrológico Nacional Español, i respondre coherentment
i nacionalment contra la intenció del PSOE d’agredir els nostres rius, l’Ebre i el Xúquer.
La votació separada ha vingut a
evidenciar com la politiqueria s’ha imposat a la política. ERC i el PSOE han
fet un pacte i, conjuntament, s’han repartit els papers de la comèdia d’acord
amb els seus propis interessos de partit i les necessitats argumentals de
cadascú: quan no hi ha ideologia -ni sentit nacional- tot és susceptible de ser
pactat, venut, baratat…, i després del pacte, s’acorden i es perfilen els
arguments per fer veure que cadascú ha fet un gran esforç quan en realitat no s’han
atrevit a moure el cul de la cadira. Aquesta és l’oportunitat que ha perdut
ERC: l’oportunitat de respondre amb coherència nacional al PHN del PSOE i no
ajudar-lo a tapar-se les vergonyes. Les vergonyes del PSOE: potser haguera
pactat amb el PP el PHN sencer que ara ha pogut traure avant amb el suport d’ERC
per la martingala de les votacions separades. Ja hem dit que al PP i al seu
entorn econòmic li interessa prou més l’aigua del Xúquer que no la de l’Ebre. L’Ebre,
a hores d’ara, solament li interessa com a munició d’apedregament polític: el
negoci el dóna el Xúquer, i els empresaris que revolen vora el PP com aus de
rapinya ja donarien per bo el pacte: per massa bo i tot. De més a més, la
guerra de l’aigua ha perdut molt de gas com a municició política del PP, perquè
ja cansa la cançoneta i perquè al PP ja comença a veure-se-li excessivament el
llautó del negoci al País Valencià, i la defensa del Xúquer ja ha assolit un ressò
popular important i permet una capacitat de mobilització que ja tem el PP. Calia
haver posat el PSOE i el PP contra la mateixa paret, mostrar-los units defensant
els mateixos interessos del negoci i l’espoliació, tots dos apel·lant a la solidaridad
española, i nosaltres pagant-la com venint pagant-la des de fa 298 anys: avui assequen
els nostres rius, col·lapsen urbanísticament el nostre litoral, posen en perill
la salut amb la proliferació de les torres d’alta tensió i tots els altres efectes
“col·laterals” que comporta l’aplicació del PHN, siga el vell del PP o el nou
del PSOE, tots dos, idènticament, pensats per donar suport a l’especulació
urbanística. La pedagogia d’esquerres i independentista que s’haguera pogut fer
arreu dels PPCC, i en particular al País Valencià, haguera estat rotunda i, sens
dubte, fecunda. Una oportunitat perduda per haver-se decantant per la
politiqueria en comptes de per la política.
Tal com s’han vist les coses, el
mapa nacional d’ERC sembla ser que s’acaba una mica més avall de l’Ebre. A
alguns, mirar més enllà de la riba sud del Sénia els produeix un profund
vertigen, i sovint se’ls torba la nació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’anàlisi que has fet de l’actuació d’ERC em sembla des del punt de vista nacional encertada, però crec que en el plantejament de la qüestió hi ha punts que no encaixen. L’expoli mediambiental no és un problema d’agressió d’una nació a una altra, simplement està relacionat amb la lògica del capitalisme que, amb la recerca del benefici individual, no dubta en aixafar territoris i persones. El capitalisme, ja se sap, no té pàtria. Per tant, la destrucció del nostre medi ambient és conseqüència d’una concepció del creixement econòmic depredadora, basada en el consum massiu dels béns naturals. Sense importar la pàtria del capital. O és que durant el llarg govern nacional de Convergència no s’ha produït la degradació del medi ambient de la mà dels especuladors de la rejola?
D’altra banda, l’actitud d’ERC planteja una série de qüestions com, per exemple, quina consideració s’hi dóna al País Valencià: forma part de la nació? és una colònia? o és un apèndix inflamat? En aquest sentit, ERC actua com qualsevol partit, defensant principalment els interessos dels llocs d’on procedeixen la majoria dels vots i protegint els seus àmbits de poder (per cert, en una actitud semblant a la mantiguda fa un temps per la UV de Chiquillo). Finalment, caldria preguntar-se què va promoure la creació de la sucrusal ERPV i qui la va promoure, ja que si algun ens ho explicara potser entendríem millor la forma de procedir d’ERC.
Avore, primer te que quedar clar que ara per ara, a les altures que estem del projecte d’Agustí Cerdà, que dit de pas, porta un fum d’anys de president d’ERPV. Ara anar contra Agustí Cerdà no es anar contra ERPV, si més no es al contrari, es anar a favor de la gent que vol ver País, un País mes lluiré i mes DEMOCRATIC, sense gent prepotent, antidemocrata=Leninista i elitista. Estem a les portes d’una caiguda lliure, si els militants d’ERPV no obrin els ulls, tornarem a una Esquerra Republicana del País Valencià de 80 militants, si foten fora als satèl·lits d’ACPV i als agenollats del J.Puigcercos, ERPV entrada dins d’un projecte dels Països Catalans que defensen patriotes com el Carod Rovira… Salut i República!!!
Com a votant d’ERC estic completament decebut pel tripijoc parlamentari en la votació del PHN. Sí ERC s’hagués fet valdre no es faria cap transvasament i el partit hauria demostrart que creu de debò, de veres o de bon de veres en els PC. Ara sembla que només creuen de debò en la demarcació de l’Ebre.
Un altre abisme entre nosaltres, i molt difícil de salvar.
Lluís
i el País Valenciá, també.
Xúquer Viu, organitza una manifestació pel nostre futur no al transvasament, Pel Xúquer, l’Albufera i els aqüífers, el dissabte 28 de maig, a les 19.30 h, a la plaça de l’Ajuntament de Sueca.
Ne’m de ser mils. i entre els mils espere trobar-nos i enraonar.
trasvase del Ebro y salva el del Júcar-Vinalopó
transferencia y el PSOE logra que ERC no se oponga al conjunto de la
ley
Una
de las decisiones que mayor discusión y tensión aportó fue la de continuar con
las obras del trasvase Júcar-Vinalopó. ERC e Izquierda Verde condicionaban su
apoyo a modificar la ley del PHN a que también se derogara ese trasvase. Pero
dieron su brazo a torcer al PSOE y lo máximo que opusieron los diputados de ERC
fue su abstención.
Garrido, no votó a favor de las modificaciones del Plan Hidrológico Nacional
impulsadas por el Gobierno, al considerarlas insuficientes.
Garrido votó
favorablemente las enmiendas de supresión del trasvase Jucar-Vinalopó y otras
obras hidráulicas contrarias, en su opinión, al espíritu y a los objetivos de la
nueva cultura del agua."