Tarragona Ràdio acaba de fer 30 anys, i per celebrar-ho ens han convidat a unes quantes persones a escriure uns textos per ser enregistrats i radiats. Jo he volgut fer una entrevista fictícia (o no) a un personatge que l’any vinent, el 2018, ho petarà. Si més no, a Tarragona. Si el voleu sentir, en veu del Miquel González com el que és, periodista, i de mi mateix, sintonitzeu Tarragona Ràdio o busqueu en el seu web.
PERIODISTA
Després de celebrar els 30 anys de Tarragona Ràdio, la nostra emissora s’avança a la notícia i comença a celebrar ja des d’avui un altre esdeveniment, decisiu per a la ciutat. I tan decisiu, perquè sense ell no existiria ni ciutat, ni ràdio, ni 30 anys, ni res! Parlem de la refundació de Tarragona, de la qual el 2018 es compliran 900 anys. 30 vegades 30! La festa serà 30 cops més sonada! Prepareu-vos! Per ser exactes, el 23 de gener del 1118 el comte de Barcelona Ramon Berenguer tercer donava el senyoriu de Tarragona al bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga…
ROBERT BORDET
Ha, que fàcil que és donar el que no tens! I no ho va tenir fins que no em van fitxar a mi…
PERIODISTA
Perdoni, que m’avanci jo, d’acord, però vostè no pot. Abans l’he de presentar, sigui educat.
ROBERT BORDET
Però sí és justament el que sóc, sóc un cavaller!
PERIODISTA
Com que enregistrem l’entrevista, tot això ho tallarem. Comencem… Tenim el privilegi que ens acompanyi a l’estudi el protagonista de l’ocupació de Tarragona, Robert Bordet, o d’Aguiló.
ROBERT BORDET
Ocupació, com que ocupació? Va ser una conquesta amb totes les de la llei. La llei del més fort, això sí. Que es pensa que sóc com aquests nois que entren a les cases sense permís dels amos?
PERIODISTA
I no és el que feien vostès a la seva època, okupar terres i castells sense demanar permís?
ROBERT BORDET
Cert, però en dèiem aprisió, que fa com a més legal. Precisament anant a Tarragona em vaig fixar en un xaletet preciós, el castell de Tamarit, i el volia aprisionar, però se m’havien avançat.
PERIODISTA
Amb l’arquebisbe de Tarragona Oleguer, quina relació tenien?
ROBERT BORDET
Oh, hi havia benastrugança, bon rotllo… Però en canvi, amb els successors, Bernat Tort i Hug de Cervelló, fatal de la mort. Sobretot amb el Cervelló. Els meus fills hi estaven a matar! Literalment: al meu fill Guillem diuen que el va fer matar ell, i en venjança, els meus fills Robert i Berenguer van assassinar l’arquebisbe. Una tragèdia molt teatral. Els del seu temps n’haurien de fer una pel•li, com els anglesos amb la mort de l’arquebisbe Thomas Beckett. Ja tarden!
PERIODISTA
I vostè, en canvi, corre massa. Expliqui’ns el moment d’arribar a Tarragona, què va sentir?
ROBERT BORDET
Abans li he de parlar del pas del riu Gaià. Si ara li parlava d’una tragèdia, aquell va ser el meu moment Juli Cèsar passant el Rubicó, perquè vegin que tinc cultura, tot i ser un mercenari.
PERIODISTA
Sí, però de l’arribada a la ciutat, pròpiament, què me’n diu?
ROBERT BORDET
Uf, una decepció, tot eren herbotes, les pedres velles, plenes de ginesta… Una imatge molt romàntica, però si vol que li digui la veritat, prefereixo això d’ara, els cotxes, la Rambla Nova…
PERIODISTA
Vostè va ser príncep de Tarragona…
ROBERT BORDET
Bah, va ser una camama, una aixecada de cota de malles… Molt de títol i poc poder! Era un príncep de fireta. Ja ho deia l’historiador aquell que té nom de la ràdio de Plats bruts, d’això…
PERIODISTA
Bofarull!!! Però formalment l’arquebisbe i la seva família de vostè compartien el senyoriu, no?
ROBERT BORDET
Sí, era una mica com Andorra, però sense formatge.
PERIODISTA
Se’ns acaba el temps, com passa sempre a la ràdio, i ens queden moltes coses al tinter…
ROBERT BORDET
I tant, no hem parlat de la meva dona, i això que és més viva que no jo. Encara hi ha dies que tomba per la muralla, animant la gent de la ciutat perquè es desperti, com la Mònica Terribas, però la Sibil•la surt de nit. A mi els 900 anys m’han passat factura, m’han deixat de pedra, allà a la porta de l’ajuntament plantat, com un iaio del sinofós. Passin a saludar-me quan vulguin!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!