Republicans i Independentistes

Com diria el clàssic: “Facta, non verba”. La tenacitat d’alguns dirigents polítics i esportius catalans han transformat en “fet consolidat” el que alguns simplement desacreditaven com a “foc d’encenalls”.

Catalunya ha fet un pas d’alliberament nacional. Un pas real. “Facta non verba”

Els diaris han dit: “L’ERC que guanya”,  “Strike de Catalunya”, “Seleccions a dreta llei”.

No afegiré gaire cosa més. Només dues reflexions i un agraïment.

Reflexió 1. Els somnis es poden abastar. Només cal tenacitat, feina ben feta i amb discreció i, sobre tot, fixar l’objectiu i creure en les pròpies possibilitats. Si fa uns anys no haguessin existit uns pocs somiadors que s’haguessin marcat l’objectiu i s’haguessin conjurat per a aconseguir-lo, avui no estaríem celebrant l’èxit de la Federació Catalana de Bitlles.

En un altre ordre de coses, hi ha gent que titlla de “venedors de mirallets” o “d’il·lusionistes” als que marquen objectius i es conjuren per a aconseguir-los. Com ha passat amb la proposta del 2014. La història ja els posarà a cadascú al seu lloc.

Reflexió 2. Fets i no paraules. CiU va aconseguir 1 únic reconeixement esportiu internacional en 23 anys. ERC n’ha aconseguit 13 més, dos d’ells molt significatius: patinatge i bitlles, dos esports reconeguts pel CIO. En aquest tema, uns s’han implicat amb fets, altres només han participat amb paraules.

En un altre ordre de coses, en el món polític de l’independentisme també ens trobem amb aquesta dualitat d’actituds. N’hi ha que només “parlen” sobre l’independentisme i la independència (i en parlen molt, de fet, sembla que la seva única activitat sigui l’activitat mediàtica) i n’hi ha que fan independentisme i construeixen estat propi. Aquests darrers, potser, no els sentim parlar tot el dia. El que parlen són els seus fets, els seus gestos. Des dels governs. I des de les oposicions.

Felicitació. No als polítics (entre els quals m’hi compto) Els polítics hem complert el nostre deure, que no és altre que intentar aplicar el millor possible el nostre programa polític, que és el nostre contracte amb la ciutadania que ens vota. La felicitació, doncs, no és pels polítics. La felicitació és pels patriotes que, des de la seva responsabilitat al front d’organitzacions socials, han donat la cara pel país. Jugant-se-la. I, en tots els casos, emportant-se una bona racció de mastegots.

Així doncs, la meva felicitació per en Joan Ricart i la gent de la federació de bitlles i bowling. La meva felicitació per en Ramon Basiana i la gent de la federació de patinatge. La meva felicitació per la gent de la resta de federacions que han assolit el reconeixement i pels que ho estan treballant des del silenci i la discrecció.

Entre tots, ho hem fet possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!