Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
ERC 3.0. LA POLÍTICA CATALANA EN 3-D (2a part)
Després del divertiment, la tesi política. El futur de la reivindicació social i nacional passa per introduir amb força un tercer eix en la política catalana. L’eix de la qualitat democràtica.
L’anàlisi clàssica de la política catalana amb els dos eixos deixa fora un element que està esdevenint central, no només en el nostre escenari concret, sinó en l’escena política europea i mundial. Òbviament, em refereixo a la dimensió de la qualitat del sistema democràtic.
Més enllà de dretes i esquerres, més enllà de l’adscripció nacional, el sistema polític català manifesta uns símptomes clars de feblesa. Ens hi hem referit amb una expressió que ha fet fortuna: “desafecció a la política”. I ens plantegem, com a societat, la necessitat de millorar els mecanismes de participació política i de cohesió social. En definitiva, ens estem plantejant com superar un sistema polític que podríem anomenar “democràcia imperfecta“, fill de la transició i de les dinàmiques polítiques del segle XX, per passar a un nou paradigma, una democràcia millorada, apta per a la política del segle XXI.
Aquesta simptomatologia no fa més que apuntar l’existència d’un tercer eix en l’anàlisi dels espais polítics. És l’eix de la qualitat democràtica. Aquest eix és independent de l’orientació social o nacional. Té carta pròpia de naturalesa. Si l’introduim, l’anàlisi dels espais polítics del nostre país adquirirà un altre enfocament, una nova perspectiva que clarificarà la ubicació de les forces i els seus espais de creixement.
Efectivament, si pensem en 3-D descobrirem que, com afirmava un dels personatges d’Abbott a “Flatland”, “allà dalt hi ha molt espai!“. Efectivament, l’espai polític dels ciutadans políticament conscients però descontents amb la qualitat insuficient de la nostra democràcia és cada vegada més gran. Un espai que està “allà dalt”, que és transversal a dretes i esquerres, o sentiments nacionals, i que ningú encara s’ha fet seu, perquè les forces polítiques catalanes continuen vivint en un món pla, bidimensional, en el qual es dediquen a intentar crèixer només unes a costa de les altres.
En el cas d’ERC, aquesta anàlisi esdevé d’una importància vital. El nostre creixement a partir del “xoc pla” amb el PSC o amb CiU s’ha demostrat insuficient, -en el millor dels cassos-, si és que no hem acabat retrocedint posicions. L’adopció d’un perfil exclusivament “esquerrista” per competir amb el PSC o exclusivament “nacionalista” per competir amb CiU, acaba sent improductiu, ja que són perfils que no sumen: el que es guanya per una banda és perd per l’altre, i viceversa. És la conseqüència necessària de jugar la partida política en un tauler bidimensional, en el qual els propietaris més ben posicionats de les diferents “marques” són, sempre, els altres dos grans partits.
En canvi, ERC és l’única força política que té un component ideològic singular que la pot posicionar de manera extremadament avantatjosa en el tercer eix. Es tracta del republicanisme. Es tracta de l’aprofundiment democràtic. Un aprofundiment democràtic què és la punta de llança argumental de la revindicació dels drets personals, socials i nacionals. L’exercici del dret a decidir no és res més que l’aplicació del principi republicà a Catalunya, com a subjecte polític. Ni el PSC, ni ICV, ni CIU (i ja no parlo dels Ciutadans o del PP per no fer riure), incorporen de forma creible aquest concepte republicà (no només antimonàrquic). Cap d’aquestes forces proposa de manera conjunta i coherent l’aprofundiment democràtic (drets individuals, socials i nacionals), ni està en condicions d’aplicar-se’l internament, amb una organització coherent amb els principis republicans.
Aquest és l’espai polític que encara es manté verge, sense explotar, al nostre país. I a més a més, tenim la marca que ens posiciona millor per a quedar-nos la majoria d’aquest pastís: el republicanisme. Una marca que ens diferencia totalment dels dos grans (PSC i CiU), que ens permet fer una OPA a l’electorat de ICV i al vot blanc i a l’abstencionisme amb consciència política. Una marca amb la qual podem seguir sumant, també, als catalanistes i a les esquerres, sense perdre un llençol a cada bugada.
Una marca que era l’element central de l’ADN d’ERC l’any 1931 (i que, lamentablement, el conseller nacional Josep Huguet no menciona en el seu article de dissabte al Punt).
Efectivament, no renunciarem al nostre ADN. I aquest és, també, republicà.
Que no ho oblidi ningú: som Esquerra Republicana de Catalunya. I volem que el nostre partit sigui la República d’ERC. Per a construir la República Catalana. Sense necessitat de renunciar a l’independentisme o a la justícia social.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i és el que nosaltres hem dit ja en la ponència de la conferència Nacional del passat l’Octubre.
Però com t’he dit abans en el primer article, si les persones que ho han de dur a terme han demostrat amb fets que s’han equivocat i que no volen reconèixer que han errat, però amb fets i no paraules.
Però quan parles d’aquesta tercera dimensió del Republicanisme, no son creibles perquè que quan han tingut l’oportunitat d’aplicar-lo, s’ho han passat per al “forro”. A les hores tot el que surt de les seves boques no mereixen cap credibilitat, és més, fan malbé aquests conceptes i desprestigien allò que diuen que volen representar.
Sinò saps de que parlo, pregunta als militants de Tarragona que va passar quan en Benach va impedir que en el congrés comarcal es pogués elegir amb votació secreta l’elecció del candidat per al congres aquestes darreres eleccions espanyoles.
Ho sento Carles, tot el que dius esta molt bé, i esta totalment d’acord amb el que des de fa més d’un any ho anem dient des de el Reagrupament.Cat, però sense unes persones creïbles que ho puguin dur a terme, tot queda perdut a la dimensió….desconeguda.