Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
… i de feina intensa.
Aquesta és la raó (cliqueu el link) per la qual no he postejat en una setmana.
Ha valgut la pena!!!!
Han estat uns dies de feina intensa, de dormir poc (massa poc!) i de parlar molt i amb molta gent. Però ha valgut la pena. I tant que sí!
Avui, 2.000 persones ens hem aplegat al Poliesportiu de la Nova Icària per a donar suport a l’Ernest Benach i el Rafel Niubò, els nostres candidats a la Presidència i la Secretaria General d’ERC.
Ha estat una festa familiar: hi havia nens i avis, pares i fills, joves parelles i colles d’amics. Militants de tota la vida i d’altres que fa poc que s’han incorporat al projecte. Companys i companyes que han vingut del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà: de la Catalunya rural a la Catalunya metropolitana, del Cap-i-Casal a les Illes, la Catalunya Nord i el País Valencià. De l’Occitània administrativament catalana.
Ens hem trobat gent que hem estat picant pedra, a les seccions locals, a les comarcals i regionals, muntant actes, fent campanyes, treballant a les sectorials. No defallint quan les coses s’han posat difícils. Engrescant-nos amb els èxits i el progrés del projecte independentista.
Han vingut cares famoses, amics que ens han volgut acompanyar, bàsicament, perquè ens estimen i creuen en el projecte de la llibertat d’aquest país. També he trobat moltes, -moltíssimes-, cares no tan conegudes però que, per a mi, no m’eren gens anònimes. Companys i companyes que han compartit la il·lusió i el bon rotllo, les ganes de tirar endavant. Amb alegria, amb rigor, amb transparència, amb seriositat.
Ens hem aplegat moltes cares, molts cors, molts somriures. Molts més dels que molts s’imaginaven, moltes més dels que a alguns els hauria agradat. Som aquí, i volem fer camí, junts. Amb tothom, sense bandejar ningú. De la mateixa manera que volem que ho faci el país, amb tothom, sense bandejar ningú.
Ens teniu aquí. Com sempre hem estat. Com seguirem estant. A les verdes i a les madures.
P.S. Un agraïment especial a la gent de l’equip de campanya, als que han preparat directament l’acte, als voluntaris que han estat tot el matí al peu del canó. Un agraïment especial als meus companys del Casal Català Martinenc, que han vingut a fer-nos costat. Gràcies a tots.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha entristit molt l’actitud i les paraules d’en Carod, dient que hi ha dues “Esquerres”, i que ell només és de la que existeix quan les coses van bé, i quan no són tan fàcils se’n desentén.
M’ha semblat també molt lamentable atorgar a en Ridao el mal resultat a Madrid. Que ell -com a president del partit- no n’és responsable? Si tothom diu que el resultat és per la nostra gestió a la Generalitat, ell que n’és el vicepresident, no hi té res a veure?
I a més em sembla un frau als electors: no demanava el vot per Joan Ridao? I ara, la gent que va votar ERC perquè ell ho demanava, amb quina cara es queda?
Sincerament, crec que Esquerra encara pot anar a pitjor: acabar fracturats i dividits. I les paraules d’en Carod no ajuden gens a evitar-ho, al contrari, ens hi porten de cap.
Estic trist, molt trist, que el meu presiden rebregui el partit que sempre he votat d’aquesta manera. A veure si els que esteu en el seu entorn li feu veure.
Hauries de dormir més company. No ho sé, no acabo d’entendre tants esforços que hi dediques. Vols dir que Puigcercós i Carod no són el mateix? Vist des de fora, com a militant, t’asseguro que sí. Tots dos volen el Montilla de president. Ja em diràs quina trempera dóna tot plegat…
Mira, un parell de coses:
les declaracions de’n Carod han estat l’espectacle més lamentable que hi ha hagut en força temps, més inclús que quan es va dedicar a demanar el sí a l’estatut. La candidatura i el seu líder taumatúrgic quedeu totalment desacreditats perquè dividiu alpartit.
aquests vui dies no hauries hagut d’estar treballant com a director del consell català de l’esport?
Val la pena llegir aquest post:
http://blocs.mesvilaweb.cat/Jordi Carbonell
Diuen els antics que : “A cadascú la seua pròpia merda li fa bona olor”, el meu avi, el mateix que va inspirar-me el nom d’ aquest bloc i que tenia molta lletra deia: ” cadascú estima l’olor dels seus pets”, ell no s’ho inventà,- deia que ho va dir un filosof- o almenys era el que argumentava en la seva defensa, cada cop que la meva mare s’enfadava per ensenyar-me “aquestes coses” – mare dixit- .
Aquestes paraules del meu avi, m’han vingut a la memòria després d’escoltar i llegir, el discurs que en Carod va donar ahir en el míting organitzat per el corrent que ell apadrinar. Va ser el cant del cigne; en Carod al mig de la tarima donant el millor d’ell mateix per darrer cop – al menys com a President del partit-. Va disparar a tort i a dret, va dir veritats com a cases de pagés, però també va callar en la mateixa proporciò totes les sortides de to en la que ell ha estat el protagonista. No, no penso fer la llista de les “coses d’en Carod”, la vergonya m’impedeix escriure-les. Però crec sincerament que una de les moltes raons de la caiguda lliure d’ERC, han estat les seves “escenificacions”, i la de no està a l’alçada institucional que es mereixia el partit. Ahir era el moment de fer un acte de contricciò i reconèixer, encara que fos una miqueta, que les seves actuacions en els moments importants del país han perjudicat i molt a ERC. Però no ho farà, ja ho deia el meua avi : cadascú estima l’olor dels seus pets
http://blocs.mesvilaweb.cat/Jordi Carbonell
No ho entenc com els que formeu part de la candidatura titella i de la que té el fills en Carod dediqueu més temps a desqualificar als demes que no a explicar el que voleu fer, per cert ho del Portugal sencillament sublim.