Després de l’Estació de França vam enfilar cap al carrer Rec. Aquest carrer potser és dels que més ha canviat des dels vuitanta fins ara. Llavors, estava farcit de colmados dignes del Colmado Benítez (que tots recordareu de la novel·la per la magnífica descripció de l’aspecte del gènere que en fa l’Andreu Martín). Avui dia,
La següent parada va ser la mítica Estació de França. Avui dia s’utilitza molt més l’Estació de Sants, però als anys vuitanta encara es tractava del centre neuràlgic de comunicacions ferroviàries de la ciutat, on arribaven un munt d’immigrants del sud a buscar feina i d’on marxaven un munt d’emigrants cap a Europa. Per aquesta
El primer contacte visual amb els companys d?itinerari va ser davant de la porta de Santa Maria del Mar. Una vintena d?integrants de diversos clubs de lectura es disposaven a combatre el fred i el vent de l?últim dia d?hivern davant d?un magnífic Paco Camarasa disposat a explicar-nos els secrets més negres del barri del
Benvolguts fans de la negra! Ahir, per fi, vam poder dur a terme el primer itinerari per Barcelona derivat de la novel·la d?Andreu Matín Pròtesi. Un Paco Camarasa savi i encantador ens va guiar pels racons més emblemàtics i negres del Born i la Rivera. Amb un vent tempestuós i un fred gens primaveral vam
Per fi ha arribat el dia. Avui, 20 de març, ens reunirem per conèixer de primera mà, i amb un guia d?excepció, els racons on el Miki, la Nena i companyia viuen les seves aventures i desventures. Recordem que la cita és a les set de la tarda davant de Santa Maria del Mar. Paco
"No hi ha cosa més sinistra que el somriure d’una calavera. És un rictus petrificat, fred, inexpressiu i immutable. Dents serrades en una mossegada ferotge. És una grapa que es va tancar de cop, clap, i ja mai més deixarà anar la seva captura. És una riallada continguda i sense alegria, somriure de compromís, somriure
Una gran pregunta és per què s’ha triat Pròtesi per als primers itineraris de l’any. Si un dolent entranyablement dolent, un policia corrupte, una bellesa corprenedora i un munt de secundaris ben trobats no us semblen motiu suficient, llegiu, llegiu! Esperem comentaris sobre la tria de la lectura i l’obra, fans de la negra: que comenci el
Hola fans de la negra! Per començar, us convido a conèixer la vida de l’Andreu Martín. És bo saber quina és la cara de qui mou els fils, no? De ben segur que alguna de les dades us sorprendrà… Andreu Martín va néixer a Barcelona el 1949. La seva vocació d?escriptor es va desvelar des de ben petit,