Corria el 1977 i una democràcia espanyola en bolquers rebia el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, després que Adolfo Suárez restituís la institució amb habilitat política. (Parlarem en un altre moment dels clarobscurs dels dos personatges i aquesta maniobra diplomàtica) El fet és que en sortir al balcó de la la
“Abans de saltar, compta fins a 10”. Us ho han dit alguna vegada? Us ho ha recomanat algú? Als que som impulsius és bo que ens ho recordin de tant en tant, perquè sinó, hauríem de demanar perdó massa vegades per haver saltat sense motius i abans d’hora. M’agradaria que algú, del govern, CDC, ERC
President/a de consens i Artur Mas Conseller en cap? Tots plegats tenim pressa, molta pressa, massa pressa… per enfrontar-nos, insultar-nos, acusar-nos, culpabilitzar-nos. I quan alguns es barallen, no falten espectadors que es van sumant a contemplar l’espectacle. El #pressingCUP i el #pressingMAS a tothora, des dels mitjans oficials als més alternatius, tothom aixeca el dit
Han passat dos dies i la propaganda amb clau interna pretén consolidar la victòria a banda i banda de la Franja de Ponent. A Espanya, el periodisme va dimitir fa temps en relació a Catalunya. En parlarem en un altre moment. A Catalunya, perillosament, ens hem abandonat al triomfalisme, a les matemàtiques pures, a les
L’any 1885 el catalanisme moderat presentà davant del rei Alfons XII el Memorial de greuges per protestar contra el centralisme espanyol (us sona?), la uniformitat del codi civil i la desprotecció de la indústria catalana enfront la competència francesa i britànica. Després d’aquest primer acte del catalanisme polític, l’any 1892, la Unió Catalanista que agrupava