TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Retallada per aquí, retallada per allà. Arà s’ha despertat en ZP del somni, “ZP en el país de las maravilla”, i a començat el mal son de debó. I com el bombero torero, vol apagar l’incendi amb galledes d’aigua. Que si baixo un 5% en els funcionaris, que si putejo en els pensionistes a veure si els hi agafar un cobriment de cor, i mira per on encara estalvio més, que si trec el xec nadó, etc… I tots contents. Tots?,No!. Un llogaret…bé aixó era d’un altre conte.
En el ZP ja ningú li riu les gracies. Ell, que els hi ha regalat milers de milions d’euros per la cara per tenir marrecs, ja fossin rics o rucs. Ell, que va regalar a tothom 400€ perquè li continuessin rient-li les gracies. Ell que no ha parat de regalar i regalar euros a tort i a dret; Qué els rucs visquin com a rics!, va pensar. Quan algú li va preguntar com tornaria tants diners, ell se’l va mirar i amb un to condescendent, li va etzibar; “Doncs com ho fem tots els polítics, pagant els avalis-tes. No hi ha res més democràtic!”.
Ara tocar pagar en els avalistes, i per aixó va reunir en els caps dels rucs i els hi va dir: “Nois, vosaltres heu de tornar els calers que us vaig regalar”. Els caps dels rucs varen preguntar. I els rics?, no ells no – els hi va contestar-. No us adoneu que son quatre gats!?. En canvi de rucs n’hi ha per donar i per vendre!.
A la sortida de la trobada els caps dels rucs es van exclamar: Això ens passa per avalar a un insolvent!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I els rucs no ho volien veure.
N’hi ha que no són ni rics ni rucs i són els més cabrejats de tots.