Juan BerrioDibbuksAquest bonic llibre recull les tires còmiques (“tiretes”) que va publicar Juan Berrio entre 2006 i 2009 al suplement Exit de El Periódico de Catalunya. Supose que era qüestió de temps que algú amb la trajectòria d’aquest comicaire i il·lustrador acabés fent una obra com aquesta. Per una banda, estèticament és realment bella, tot
ColoPlaneta DeAgostini Impressionant debut d’aquest autor amb una obra que va resultar guanyadora de la segona edició del Premi Internacional de Còmic Planeta De Agostini. “De perros y huesos” és una d’aquelles obres que justifica per si sola l’existència d’una editorial que de vegades tendim a confondre amb una franquícia de traduccions. Bàsicament es tracta
Joann Sfar, Lewis Trondheim, Obion, WalterNorma Editorial Segueix creixent la col·lecció de numeració més mastodòntica i surrealista (no us penseu que aquest és el 106é lliurament) del còmic francès. I ho fa amb un episodi que supera abastament els darrers en tots els aspectes però, sobre tot, en diversió. Això és possiblement el més important
Jiro TaniguchiPonent MónLa lectura d’aquest segon i últim volum de Blanco segueix els paràmetres d’allò comentat en la ressenya del primer lliurament. En aquest sentit, cap sorpresa. Taniguchi enllesteix un producte d’entreteniment més que digne, ple d’acció i aventura, al voltant d’aquest poderós gos. Finalment, s’aclareix el misteri de la seva existència i les seves
Joan CornellàGlénat Abulio. Amb aquest nom la cosa no podia eixir per altre cantó. Estem davant un còmic que, malgrat l’aspecte d’àlbum decent que li dóna una bona edició dins la col·lecció dels Premis Coll, és pur còmic “underground”. La seva deliciosa flaire m’ha fet recordar els millors moments de la revista “Nosotros somos los
Beto HernandezLa Cúpula Diria que amb aquest volum les aigües tornen al seu llit. Beto Hernandez, autor més que consolidat al panorama del còmic per adults americà, ens havia fet gaudir darrerament amb dues propostes més negres del que ens tenia acostumats amb “Una oportunidad en el infierno” i “Hablando del diablo”. Va ser una
Aníbal Mendoza, Martín TognolaGlénat Un migrant de molt lluny, un de més a prop i una autòctona que viuen a un pis compartit a Barcelona són el centre d’aquest relat. La història, feta d’episodis curts, gira entorn a una vida que es va trampejant amb pocs diners, treball precari, habitatge car i les conseqüències que
Paul PopePlaneta DeAgostini Aquest volum en forma de novel·la gràfica i tapa dura recull una de les obres més famoses de Paul Pope. Ho fa sota la col·lecció “Vertigo Voices”, que tracta de deslliurar-se de les propostes de gènere per, en teoria, donar més marge de maniobra als creadors. I tot just diria que Pope
Dave SimPonent Món Per fi algú edita “Cerebus” per aquí (per la part espanyola, dic)! O això hauran exclamat molts. Bé, de fet hi havia tantes raons per alegrar-se com per aprendre a llegir anglès. No hi ha dubte que “Cerebus” és una obra molt important en la història del còmic per adults, i en
Christophe ChaboutéPlaneta DeAgostini Chabouté, tot i el poc predicament que ha tingut per aquestes terres, és sens dubte una de les vaques sagrades del còmic europeu per adults. En certa mesura, pels qui no el coneixeu, el seu enfocament és proper al d’Étienne Davodeau. És a dir, estem parlant d’un autor complet que porta a
Stefano Tamburini, Alain Chabat, Tanino LiberatoreLa Cúpula Temps era temps, quan el còmic per adults es deia “còmix” i encara no havien aterrat els nord-americans i canadencs amb les seves ulleres de pasta (ja sabeu), hi havia en Ranx (el cognom de “Xerox” el va perdre desprès de molt de buscar-s’ho). Llavors no hi havia
Jiro TaniguchiPonent Món Vet aquí de nou, altra obra del mestre Taniguchi. I es tracta d’una que, curiosament, ve a respondre a una pregunta que em vaig fer en llegir l’anterior novetat seva, “Un zoo en invierno”. En aquell volum un personatge que feia d’alter ego de l’autor declarava el seu amor pel gènere literari
HermannPlaneta DeAgostini El belga Hermann Huppen (que signa solament amb el seu nom) no necessita cap presentació pels amants del còmic europeu. Obres com “Jeremiah” o “Las Torres de Bois-Maury” l’han convertit en un dels autors més reconeguts del panorama actual. Amb aquesta obra d’un sol volum, que data originalment de 2008, el podem tornar
Aleix SalóGlénat Per fi he pogut llegir, i fins i tot obtenir un exemplar dedicat, aquest còmic, darrere del qual porte algun temps (circumstàncies estranyes m’impedien poder-lo trobar, era una maledicció!). Tampoc vull estendre’m massa en la seva ressenya, ja que ha estat comentat i recomanat fins a dues vegades pels companys de ComiCat aquí
Stefani Kampmann, Morton RhueTakatuka En 1967 Ron Jones, un professor de secundària nord-americà va ser incapaç de fer entendre als seus alumnes com va ser possible que el poble alemany es deixés endur per la barbàrie nazi. Els mitjans docents tradicionals no van funcionar i, per solucionar-ho, va idear la realització d’un experiment sociològic. Aquest