“Et pots plantejar que cal fer un full de ruta, però resulta que el mapa s’està movent, la situació espanyola és canviant i el GPS no funciona. Cal un grup de gent amb capacitat de preveure com es mourà tot, com influir per portar-ho cap on vols, com lligar interessos. És realment complicat, de filigrana”
Era necesario que el pujolismo decayera para que el independentismo emergiera. Y poco a poco se ha ido descubriendo que las bases no eran suficientemente sólidas para el envite (…) Artículo @perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
I ha recordat que “sempre he estat a favor de l’autodeterminació dels pobles”, però ha assegurat que en aquest moment “cal tenir en compte la realitat i la correlació de forces” abans de proclamar la independència i ha fet un clam a favor “de la unitat de Catalunya” perquè dividit el país no se’n sortirà
Hem d’estar preparats perquè, com diu l’auguri, “no en sabem ni el dia ni l’hora…”. La proximitat de la nostra independència és incerta perquè se’ns nega com a poble un camí democràtic transitable. Però la incertesa temporal no hauria de ser un pretext més per allunyar-ne l’execució i hauríem de tenir clar que ens cal
… Què passarà si el PSC es trenca a Santa Coloma, Cornellà, Tarragona i tants altres llocs on el PP i Ciutadans estan a l’aguait. Cal explicar el que està passant, el contingut social que hi ha al darrere, a tota la gent que viu aquest procés amb angoixa. I sense el PSC serà molt
(El país s’ha ficat en un gros laberint Puigverd). L’article de l’Antoni Puigverd (tertulià a qui segueixo de forma molt irregular com tots els tertulians oficials) diu algunes coses que s’han dit massa poc, i me n’alegro (…) Avui he tingut la paciència (el masoquisme) de veure la sessió del Parlament, gràcies a què l’Artur
“El país s’ha ficat en un laberint. El fiasco de CiU és d’antologia; el principal risc del viratge del catalanisme és que s’ha desinflat l’airbag del PSC (visió inclusiva dels dos sectors culturals i emocionals del país), i cal demanar-se: ¿Es pot anar cap a la sobirania quan els partits que la lideren, CiU i ERC, són
…”Hem sortit de les eleccions amb un lideratge afeblit; una majoria governamental agafada amb pinces i un sobiranisme menys fort i esquerdat del que caldria” (…) VICENÇ VILLATORO | Actualitzada el 06/12/2012 00:00. Diari ARA Deu dies després de les eleccions costa trobar una interpretació satisfactòria del lloc on ha quedat la política catalana.
“El congost sobiranista requereix certament una majoria excepcional, encara que no només de CiU sinó també del nacionalisme del seu conjunt. A més, exigeix una xifra de vots no assolida mai abans. En aparença, l’objectiu de CiU sembla més a l’abast. CiU hauria de créixer a costa de les forces no nacionalistes si aspira a
La quarta campanya. La més dura? “La més bruta, sense precedents. I també la més important i transcendent. Com més plantes cara a Madrid, més míssils et cauen a sobre. M’entristeix. Has estat dècades intentant ajudar a construir un estat democràtic i a l’hora de la veritat, quan la democràcia està en joc i a
És la seva quarta campanya com a cap de llista. Dues a l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, una a les europees i aquesta. ¿La pitjor quina va ser? “No n’hi ha hagut cap de dolenta. El que sí que hi ha hagut és que en la primera de les municipals al final no vam
“Vaig començar a l’Institut Vila de Gràcia amb l’operació Garzón. Vaig descobrir que hi havia un país que no coneixia, on es maltractava. Vaig començar a militar a l’esquerra al carrer de la Perla amb els col·lectius de Joves Comunistes i supervivents dels camps nazis. I després cap a l’esquerra independentista, a l’Ateneu La Torna,
“He estat sempre al servei dels Països Catalans, des que tenia 14 anys i vivia a Espanya”. ¿Veurà la independència? “La faré” (…) López Tena prenent un cafè, que ja és el quart o cinquè del dia al migdia // Tot està pensat en campanya? Qui decideix els cops d’efecte? “Arribar en moto al debat
A Madrid tota la premsa és opció política, però ara, davant aquestes eleccions al Parlament de Catalunya, tota és Estat. Estan en campanya. I en aquesta campanya han deixat de costat les diferències que els separen. I les formes que tot just controlaven. Tots són uns i tots interpretaran una majoria relativa de Convergència i
“Tan instalada está la imagen de un partido hábil en las componendas y prudente donde los haya, que nadie hizo caso de las señales que sus dirigentes emitían. En el ámbito del independentismo imperaba la sospecha de que a la hora de la verdad CiU acabaría dando un paso atrás, como siempre. Lo que ocurre