Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Arxiu de la categoria: IDENTITAT I LLENGUA

LA CATALANITAT DE LES MALLORQUES ara a l’abast de tothom

Deixa un comentari
El març de 1916, el jove apotecari Pere Oliver i Domenge va fer una conferència al casal Els Segadors de Sants amb el títol La Catalanitat de les Mallorques. Vint anys després, el juliol de 1936, Oliver era batle de Felanitx per Esquerra Republicana Balear, partit agermanat a ERC del Principat. Dia 19 de juliol, arran de la insurrecció feixista militar i alertat que seria detingut i afusellat com tants d’altres, va partir amb una barca cap a Menorca i, d’allà, cap a l’exili a Mèxic i a les Filipines. La seva conferència, tot i que considerada emblemàtica i esmentada en alguns fragments per diversos autors, principalment per Anselm Llull, pseudònim de Gori Mir, a El Mallorquinisme Polític (Edicions catalanes de París, 1975) havia desaparegut de pràcticament totes les biblioteques.
(continuar llegint per veure el text de l’obra)
***

Per això, l’abril de 1993, vàrem prendre la iniciativa de fer-ne una nova edició que, avui, novament exhaurida ens ha convidat a penjar-la virtualment per a coneixement general. L’amic i company de lluites Jaume Vallbona ha tingut cura, amb esma i encert, de posar-la l’abast de tothom. La trobareu en aquest enllaç:

http://www.issuu.com/jvbjvb/docs/catalanitat_de_les_mallorques
  

Aquesta entrada s'ha publicat en IDENTITAT I LLENGUA el 31 de gener de 2012 per Bartomeu Mestre i Sureda

EN BAUSÁN; UN NOU ANELL DELS BORBONS

Deixa un comentari

Patim una revifada del Decret de Nova Planta. Des de Felip V fins a Joan Carles I, l’objectiu és l’etnocidi dels Països Catalans (anorrear-nos lingüísticament, culturalment, socialment i econòmicament).

Els decrets es feren esquarterats com la nació: el dels regnes d’Aragó i València (29 de juny de 1707), el del Principat de Catalunya (16 de gener de 1716) i el del regne de Mallorca (16 de març de 1716). La imposició es justificava “por el justo derecho de conquista” i establia “que en todas las escuelas de primera letras y de gramática no se permitan libros impresos en lengua catalana, escribir ni hablar en ella” per tal de “borrar de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas instituciones.” Ai la nostra història! Sempre tan cíclica!

*   *   *

 

La cosa no ha canviat. El setembre de 2011, la meva estada a Hugoenea, la casa de l’escriptor de Pasaia de l’EIE (l’associació basca d’escriptors), entre d’altres beneficis, em va proporcionar l’amistat de Gemma Montoya i Mikel Salaberria. El dia que ens acomiadàrem, Mikel em va regalar un llibre que son pare havia il·lustrat: La comunidad de pescadores de bajura de Pasajes de San Juan de Felipe Darandiaran Irizar. La publicació, de gairebé 500 pàgines, constitueix un estudi antropològic d’alt interès per qui vulgui descobrir la cultura basca, tan allunyada i, simultàniament i paradoxalment, tan propera a la nostra per la via de compartir i patir la nefanda colonització dels conquistadores.

Llegint el llibre, en el capítol que tracta de l’educació, apareix (pàg. 143) aquest paràgraf: “En la escuela regía la ley del anillo, de triste recuerdo en el País Vasco. Consistía ello en que si un niño hablaba una palabra en euskera se le obligaba a tomar un anillo. El así condenado estaba al acecho por si otro compañero, a su vez, hablaba algo en euskera y encajarle a éste el maldito anillo. Quien, al terminar la jornada escolar, lo poseía, era severamente castigado.” Ostres! Vaig descobrir que aquesta “llei de l’anell”, orientada a criminalitzar la llengua i atiar-la per enfrontar-nos, no era, com creia, patrimoni de les escoles de Mallorca. En el meu llibre La identitat reeixida (pàg. 40) esment aquesta estratègia encaminada a fer odiar la llengua de la terra. En concret, transcric un fragment de l’edicte del Gobierno Superior Político de las Baleares publicat dia 22 de febrer de 1837: «Considerando que el ejercicio de las lenguas científicas es el primer instrumento para adquirir las ciencias y transmitirlas, que la castellana, además de ser la nacional, está mandada observar en las escuelas (…) Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que ninguno hable palabra que no sea castellano, so pena de que oyéndola no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido que oyendo que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción de pasarle el anillo, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena que, en los primeros ensayos, será leve, pero que se irá aumentando, así como se irá ampliando el local de la prohibición».

Anys després, fa pocs mesos, a un reportatge de TV3 sobre l’ús del català a la Catalunya Nord, un dels entrevistats, un home ja molt gran, va explicar fil per randa com a la seva escola, entre les dues grans guerres, encara es practicava la tortura de l’anell. La cosa, segons explicava ja venia de molt antic, perquè un avi seu també la recordava. És evident que aquesta endemesa hem de situar-la a partir del (mal)tractat dels Pirineus i la posterior interdicció de Lluís XIV de 1700 prohibint expressament als habitants del Vallespir, la Cerdanya, el Rosselló i el Conflent l’ús del català. Una altra conclusió que podem observar és l’autoria borbònica d’aquest abús escolar lingüicida. Una pràctica que inicià Lluís XIX, continuà Felip V i perseverà la nissaga reial més corrupta del s. XXI, insòlitament encara en el poder.

Si algú té qualque temptació de fer reflexions d’autoodi sobre l’escàs valor que els nadius brinden a la llengua dels seus avis, s’ho ha de fer mirar! Donar la culpa als mallorquins (en general, als catalans i als occitans) és cosa d’entabanats, perquè són víctimes domesticades a sang i a foc. Els virreis (ara anomenats delegats del govern espanyol) han servat una política orientada a fer-nos odiar la nostra llengua i relacionar-la amb el patiment. Han aplicat el determinisme a l’idioma i ho revaliden encara avui els casos recents de tortura de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional (espanyola) per reprimir l’ús de la llengua catalana. Una repressió que és practicada no només amb total impunitat, sinó amb ple suport dels jutges i de les autoritats que haurien de vetllar pel caràcter oficial del català, tal com proclama una Constitució que llegeixen de biaix en tot allò que representa un conflicte d’interessos entre Espanya i les nacions colonitzades.

No sé quan es va ordenar la pedagogia sinistre de l’anell al País Basc. A les illes Balears i Pitiüses va ser l’any 1837 i un segle després, concretament el desembre de 1939, el governador de torn (aquell es deia Fernando Vázquez Ramos) emetia una nova circular: “El Gobernador Civil que suscribe hace saber que es obligatorio el empleo del idioma castellano, con exclusión de cualquier otro idioma o dialecto en todos los rótulos, pasquines, anuncios y publicaciones de todas clases. Asimismo, debe emplearse exclusivamente el cstellano en la relación de la vida escolar entre maestros y alumnos, aun fuera de las horas oficiales de clase. Confía el Gobernador en que ha de bastar esta advertencia y en que no tendrá necesidad de imponer ninguna sanción, que, por otra parte, no vacilará en aplicar en el caso de cualquier denuncia que se le formule por olvido o desobediencia a esta disposición”. L’anell virtual d’aleshores eren la por i la fam de la primera postguerra incivil.

La repressió instava a les delacions i aquestes sempre acabaven amb sancions. Hi ha prou documentació que certifica que n’hi va haver. La consigna “Si eres español, habla español” s’escampà arreu. Mon pare m’explicà que quan parlava per telèfon amb el meu avi, pràcticament desconeixedor de la llengua castellana, les telefonistes interrompien la conversa i no només li repetien la consigna, sinó que havia d’aguantar insults amb amenaces que li tallarien la connexió i el denunciarien. Tant els borbons com el franquisme varen postergar l’ús de la llengua catalana i els negacionistes (1) que diuen que no va ser així, simplement són uns mentiders de baixa estofa, uns indocumentats o uns hipòcrites. Ara borbons i neofranquistes de nova planta tornen atiar la persecució contra la llengua catalana. Cada acció seva (tancar Ona Mallorca i la Televisió de Mallorca, promoure la desigualtat lingüística en eliminar el requisit del coneixement del català, abandonar l’ús de la llengua en els actes públics…) és un anell de càstig contra tot el seu poble.

Després d’Almansa (1707) i la capitulació de Barcelona (1714), Mallorca va ser el darrer reducte en caure, el 16 de juny de 1715, amb el desembarcament a Cala Llonga de les tropes borbòniques comandades pel Cavaller d’Aspheld. S’aplicaren els Decrets de Nova Planta i una mala part dels nobles mallorquins, que abans havien donat suport a Carles d’Àustria, perderen el cul i la dignitat i se situaren al costat de les tropes franceses amb la bota i la flor (d’aquí “botifleur” i, a Mallorca, “botifarres”). Aquesta tropa de renegats, aduladors dels reis d’Espanya, constitueixen la pedrera permanent per mantenir un equip d’agents colonitzadors. Són gent que no estima el país però el vol governar a favor d’uns altres.

Aviat farà tres segles que la nostra llengua, amb la complicitat dels renegats, pateix atacs per part dels mateixos que assolaren centenars de pobles d’Amèrica. Malgrat tot, hem resistit i resistirem! Cert és que, pel que fa a la Cultura Catalana, hi ha hagut períodes de major llibertat, com varen ser les dues breus repúbliques espanyoles (1873-1874 i 1931-1936), però la monarquia ha estat i és nefanda i jacobina. La restauració borbònica de 1975, decretada per Francisco Franco, assassí, feixista i dictador militar, es va maquillar per tal d’emmascarar davant del món una aparent transició democràtica que els incauts es varen creure. Però no es varen corregir els abusos, ni reparar els drets com calia. No es va fer bugada i no hi va haver reparació ni justícia. Quin exemple s’ha projectat a les futures generacions a banda de la claudicació? No ens ha de sobtar gens la plèiade de llepaculs al servei de Madrid que no es reboten contra el robatori fiscal ni contra la imposició d’una cultura aliena per esclafar l’autòctona. El model que es projecta com a normal és el dels lladres i els seus acòlits.

Així, convenientment protegits i promocionats, apareixen en escena lerrouxistes (Rabasco, Lorenzo, Midelmann…) que acusen els qui defensen els seus drets d’insolidaris, quan no hi ha res més insolidari que els lladres que ens roben la llengua i practiquen l’espoli fiscal i cultural. Amb ells, convergeixen polítics sucursalistes obedients al colonitzador. Són, com els botiflers, uns covards que no saben ni volen resistir. Són, també, uns traïdors que es passen als guanyadors, reneguen del seu poble i combaten els qui el defensen. Però, a més de covards i traïdors, són uns beneitons consumats. Sobretot, beneitons! No volen veure que, en esclafar la llengua dels seus avis, trepitjar la cultura del seu poble, compixar les tradicions i la història, s’esclafen ells mateixos. Aquesta conducta, que no és res més que l’autoodi en essència, més prest o més tard es gira contra ells, perquè Espanya només els vol de criadets i quan fan nosa els tiren a la paperera com un mocador brut de paper. Representen el personatge del Tio Tom, l’esclau negre disposat a donar la vida per evitar que es cremi la casa de l’amo blanc; un beneitó!

Carlos Delgado i Joserra Bauzá, són els dos anells borbònics contra la llengua i contra el poble que haurien de servir i, de tan magna gesta, en fan un panxó de riure. Això sí, d’acord al seu grau de valentia, se’n foten en privat i a l’esquena dels Miquel Ramis, Rosa Estaràs, Antoni Pastor, Cristòfol Soler i tants d’altres esmaperduts que els han enlairat des d’un partit advers als interessos de les illes Balears i Pitiüses. Ambdós tenen vocació de Cavaller d’Aspheld, però per no tenir no tenen ni les botes dels ancestres ni tan sols. El primer d’ells, el que comanda a l’altre de bon de veres, voldria rememorar les tristes glòries del seu avantpassat, Marquès de la Torre, que va servir el rei d’Espanya en la presa a sang i a foc de Barcelona. El segon, en té prou amb un plateret d’una banda de música militar per anar al darrera d’antics tambors com un pep de fira. Tanmateix, totes les mesures que pretenen adoptar contra la llengua i la cultura seran a l’empara de l’abús i, per tant, temporals i condemnades al fracàs. Matar la llengua de Ramon Llull no és cosa possible per dos personatges amb un CI similar al dels soldadets de plom.

Les coses més simples no es volen veure, però una passejada per la ruta del Diccionari Alcover-Moll, la nostra DKV, sol ser sempre profitosa perquè permet verificar evidències. En cercar la veu Bausà, per exemple, llegim que es tracta d’un llinatge, escrit també Bauzà i Bauçà, existent a Barcelona, Castelló, Lliber i Xixona (Alacant), Margalef (el Priorat) i Mallorca. Quant a l’etimologia, Moll esmenta Corominas per dir que sembla una forma paral·lela a la castellana bausán: beneitó. No seré jo qui esmeni la plana als savis Alcover, Corominas Moll. Ni tampoc faré la contra a Vicent Aracil quan deia que “El nom no fa la cosa… però ajuda molt!”.

(1) Dia 23 d’abril de 2001, Joan Carles I va dir: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes». La bona memòria de mon pare i la llengua del meu avi m’exigeixen maleir l’autor d’aquesta mentida borbònica!

PS.- Les interjeccions delaten perquè són fruit de la improvisació. Surten sense pensar. A l’enllaç veureu com reacciona Joserra quan un ciclista li recrimina que es retiri del seu vial. “Ale, muy bien!”. Aquesta és la seva llengua. Després, afegeix: “Així m’agrada!”. Ni “muy bien” (molt malament!) ni “m’agrada”. D’haver actuat amb el mínim civisme s’hauria disculpat. En tot cas, al ciclista li hem d’agrair que ens hagi brindat un present que esdevé tot un eslògan: “Fora del mig!”. Podem arrodonir-ho amb el nostre crit històric: “Via fora!”
Aquí ho teniu: http://www.youtube.com/watch?v=stmGlwl0vKo

Aquesta entrada s'ha publicat en IDENTITAT I LLENGUA el 9 de gener de 2012 per Bartomeu Mestre i Sureda

HUGOENEA: EL PROMONTORI DEL SOMNI

Deixa un comentari

Euskal Idazleen Elkartea (l’associació basca d’escriptors) i l’Ajuntament de Pasaia, brinden hostatge a escriptors en llengües minoritzades. L’apartament és molt proper a la casa on va escriure Víctor Hugo, admirador del País Basc i de la seva gent.
Article publicat avui a: http://dbalears.cat/actualitat/opinio/hugoenea-el-promontori-del-somni.html

***

D’infant, Victor Hugo (Besançon, 1802 – París, 1885) va passar un temps, entre 1811 i 1812, a Sant Sebastià, quan son pare era a Madrid, com a comandant de les tropes franceses. S’ha escrit que allà parlava basc amb una nina de Baiona. El cert és que a la seva obra apareixen referències a la llengua i a la toponímia. El 1830, posà el nom d’Hernani al protagonista d’una de les més celebrades obres de teatre. Admirava aquell entorn i la seva gent fins al punt d’escriure: “Es neix basc, es parla basc, es viu basc i es mor basc. La llengua és una pàtria, gairebé una religió. Un basc no és ni espanyol ni francès; és basc”.

L’estiu de 1843, per rememorar la infantesa i quan ja era un escriptor reconegut, va fer un viatge a Sant Sebastià amb Juliette Drouet, una actriu de qui es va fer amant d’ençà que Adèle Foucher, la seva esposa i mare dels cinc fills, inicià relacions amb Charles Agustin Sainte-Beuve, un crític literari amic. En el curs del viatge de 1843, Hugo arribà per atzar a Pasaia (en català seria paisatge i no Pasajes com diuen els espanyols). S’hi sentí bé i ho va glossar en el quadern de viatge. Des d’allà, els primers dies de setembre, va remetre una carta a la seva estimada filla Léopoldine, casada de fresc i embarassada: “Som a un ample balcó damunt la mar. Escric a una taula quadrada tapada amb estovalles verdes. A la dreta, tinc el dormitori. A l’esquerra, la badia rodejada de turons i amb la mar en dansa per l’incessant ball de les ones. És una casa singular. Des del llit estant veig al mateix temps la mar i la muntanya…”. L’endemà d’enviar la carta, va iniciar el viatge de retorn amb Juliette. S’aturaren a visitar l’ossera de Saint Michel a Bordeus, on va sentir un pressentiment que l’arrossegà cap a un concepte tràgic de la vida. Des d’aleshores, l’acompanyaria la fatalitat. Quatre dels cinc fills moriren abans que ell, i Adèle, la filla més petita que el va sobreviure, va embogir l’any 1872.

Després de Bordeus, anaren a una fonda a Soubise i a la taula del costat on seia va veure un exemplar endarrerit del Charivari, el diari parisenc. S’estremí en llegir el titular: “Ofegada al Sena la filla de Víctor Hugo”. La crònica explicava que dia 4 de setembre, pocs dies abans, la barca que havien llogat Léopoldine i el seu marit havia trabucat. Trobaren els dos cossos a poca distància. Hugo va estar quasi 10 anys sense publicar res. Després vindrien Els Miserables i altres obres mestres, sense oblidar El promontori del somni, nom d’un turó de la lluna que li va fer veure amb el telescopi el rossellonès Francesc Domènec Aragó (1786-1853), geògraf, astrònom i republicà (*). L’obra, considerada el precedent del surrealisme, conclou que les il·lusions són la clau per dotar la vida d’una raó de ser. Hi afegeix que el somiador ha de voler ser sempre més fort que el somni si el vol assolir.

Quan morí Juliette, el maig de 1883, l’escriptor s’abocà als néts i a atendre infants orfes. Dos anys després moria d’una pneumònia. A banda del talent literari, Hugo es distingí com a promotor de la idea dels estats units d’Europa. Amb extrema sensibilitat i tendresa, però també amb contundent condemna del conservadorisme, va lluitar a favor de les grans causes universals (la pau, la supressió de la pena de mort, l’abolició de l’esclavitud, el sufragi universal, la condició femenina, la defensa del litoral, l’escola laica, gratuïta i igual per a tothom…) i va significar-se particularment en la reivindicació del respecte a les cultures minoritàries i la defensa dels pobles oprimits. Com a creatiu, va ser un defensor a ultrança de la llibertat en l’art.

En línia amb aquesta defensa de la llibertat i en memòria de Víctor Hugo, fa tres anys l’Ajuntament de Pasaia i l’associació basca d’escriptors (Euskal Idazleen Elkartea) varen prendre la iniciativa d’obrir un espai d’acollida per escriure-hi. La casa, batejada com a Hugoenea, està situada a pocs metres de la que va ocupar el famós escriptor, actualment convertida en museu. Gairebé al mateix temps, el desembre de 2008 l’Ajuntament de Palma va adherir-se a l’ICORN (International Cities of Refugie Network), al costat de Brussel·les, Frankfurt, Oslo i Barcelona. Amb l’acord esmentat, Palma s’incorporà a les ciutat-refugi a disposició dels escriptors perseguits d’arreu del món. El programa “escriptor refugiat”, en defensa de la llibertat d’expressió i d’opinió, s’orienta a atendre els literats que es veuen forçats a abandonar el seu país i prendre el camí de l’exili.

La característica especial de la casa de Pasaia rau en la singularitat de brindar estada a escriptors en llengües minoritzades o en perill (bretó, basc, català, gaèlic, gallec, frisó…). No deixa de ser una paradoxa que, mentre el govern de les Illes Balears, en contra del que estableix l’Estatut d’Autonomia, desprotegeix la llengua catalana, una ciutat basca esdevé un bastió en defensa de les llengües de nacions sense estat com la nostra. Hugoenea és això: literatura i llibertat; el promontori del somni.

(*) Vg. en aquest mateix bloc l’article Francesc Aragó, mallorquí del nord.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/203485

L’INCIDENT (en singular) DE FELANITX

Deixa un comentari

Dia 28 d’agost passat, a Felanitx, hi va haver un incident quan la policia va ruixar amb gas els assistents a la festa del poble. 34 persones foren ateses al centre de salut. A algunes la policia els negà tramitar la denúncia. Ni els que flitaren ni els que denegaren auxili han merescut cap amonestació. Al contrari, el batle va encarregar l’informe a la policia protagonista de l’incident i ara atia la caça de bruixes! Però a Felanitx és per demés, perquè SA QUICA DIU QUE NO! Els autors perdran la guerra que han volgut mourem, perquè si no rectifiquen faran el ridícul i els costarà el càrrec. L’arma d’un batle que no vol ser de tot el seu poble és l’abús. La meva arma és la paraula veraç. Les armes de l’equip de malgovern seran l’amenaça, la por, la persecució, la repressió, les denúncies, les multes… Les armes del poble seran les urnes! Els descendents d’aquells mestres que maltractaven els infants l’han feta grossa, massa grossa! Messions que d’aquesta no en sortiran vius? Temps al temps, però si volen un consell més ja poden començar a mirar ofertes de feina.
L'INCIDENT (en singular) DE FELANITX

 

DIARI DE NOTES (i viceversa)

Crònica balutxa (anticrònica oficial)

 

28 D’AGOST, DIUMENGE

* Són les 9h del matí de dia 28 d’agost a la plaça de s’Arraval de Felanitx. És l’hora del “pregó de sa quica”. Just a punt de pujar al camió que ha de servir d’escenari, a manca d’un cadafal o d’una plataforma més adequada que l’Ajuntament no ens brinda, em demanen que comuniqui la mort del periodista Josep Rosselló. Abans m’havien demanat que fes referència a la mort, el dia abans, d’Heribert Barrera. Amb independència que ambdós eren bons amics meus i companys de canòssies, crec que és un acte de justícia. Faig un in memoriam a risc de fer-ho com un peix dins del rostoll, perquè la gent va contenta i molt alegre com per sentir parlar de la mort. Es fa el silenci. La gent escolta respectuosa, s’emociona i fa un llarg, molt llarg, aplaudiment que esdevé homenatge compartit i, simultàniament, una convidada a refermar el compromís en defensa de la nostra llengua i d’una terra més justa i solidària. Són temps de reculada. Patim un govern d’extrema dreta i guerracivilista que no té manies en fer intimidacions i bravates que fracturen el consens tàcit que hi havia fins a la seva arribada al poder. Creuen que tenir la majoria absoluta és tenir la majoria social, cosa incerta del tot: a Felanitx no els ha votat ni el 30% dels electors. Només llegeixen la primera part del concepte bàsic de la democràcia: govern de la majoria amb respecte a la minoria.

* Comença el pregó. Durarà 50 minuts. N’hi ha que adverteixen que un pregó de més de mitja hora, amb la gent dreta, serà un fracàs. Desfilen per damunt del camió personatges d’actualitat. Tenen un protagonisme especial els ultranacionalistes que han atiat el foc contra la llengua i la cultura i que, de manera irresponsable, rompen la convivència cívica: Delgadito, BauSSá, SirCULO Bâléà, Papá-Chicho… La ironia felanitxera brolla destil·lada com un salt d’aigües en la veu de 16 jutges i el silenci d’un penjat.

* Acaba el pregó. Ha estat un èxit. La gent ha rigut, cantat, botat i aplaudit amb ganes. Gairebé tothom creu que el pregó obtindrà tot el relleu de la festa d’enguany. Santa Innocència! No serà així, perquè n’hi haurà que li robaran el protagonisme.

* Són les 10h. Veig passar les autoritats ben endiumenjades. Van cap al convent. Si jo fos batle o regidor no hi aniria, però si volgués sentir la missa del pare Aulí tampoc no hi aniria com a autoritat, sinó com a membre de la col·lectivitat felanitxera, perquè crec que no hi ha honor més alt que aquest. Ai, els llorers i els galons! Sic transit gloria mundi! Em fa vergonya que l’Església posi llocs d’honor als càrrecs públics. Crec que és doblegar-se al poder polític i, sobretot, agenollar-se davant del Cèsar. Més vergonya em fan els polítics que fan ús de privilegis del temps de la caverna. No saber discernir i mesclar la religió amb la política no és cosa sana i delata que vivim a un estat que no té res de laic. Què faran quan, com passarà a Felanitx, hi hagi regidors musulmans que reclamin que tota la corporació entri a la mesquita? Mantindran la hipocresia?

* Passeig pel poble i molta de gent em demana si el pregó es publicarà. Fins i tot, si el tornarem a fer una altra vegada. La majoria m’atribueixen l’autoria i he d’aclarir la veritat: la primeria d’agost vaig rebre una telefonada per proposar-me fer el pregó d’enguany dels cossiers (aquest és el nom dels qui feien festa al Cós). Anava molt enfeinat i havia d’enllestir el pregó que faria a La Real dia 16 del mateix mes. Vaig respondre que enguany no era possible, però que hi col·laboraria si es feia un pregó en equip. Curiosament, per la Vila, la gent deia que jo faria el pregó. Algú amb poques feines i escàs rigor ho va escampar. El batle i tot m’ho va amollar, dia 19, el dia del “pregó oficial”. A tothom vaig respondre el mateix: jo no faria el pregó, simplement col·laboraria en la seva redacció i escenificació. Era cert: va ser un treball de creació en equip de dues dotzenes de persones i la majoria d’intervencions pertanyien als actors que representaren els papers.

* Passen de les 12:30h. Som a un costat del Convent retirat de la multitud. Hi ha més gent que els darrers anys, perquè enguany Sant Agustí cau en diumenge. L’espera es fa llarga. En el moment de la sortida de missa, s’amollen coets que peguen de ple a un pi que no es cala foc de miracle i reboten contra la gent. Una vertadera insensatesa que no s’hauria de repetir en el futur. No hi van cap falta els coets allà. Una amiga porrerenca té dues bones (males) cremades a una cama. Això no fa festa. Per marcar la sortida ja hi ha la música i el ball dels cavallets. Cavallets! Cavallets! Cavallets! Ja ballen! Han sortit les autoritats.

* Com cada any, batle, regidors i bestiar gros convidat van cap al pal·li on els espera la quica. Comencen les habituals gronxades als polítics. Qualque pistola d’aigua precedeix més d’una enfarinada. L’esbroncada és notable. Enguany hi ha més gent i unes autoritats que no s’han distingit pel seu pacifisme. Un escrit esmenta l’absent: COSO 1 – BAUZÁ 0 y el año que viene tampoco te quiero. Una banderola recorda a Maria Salom la prescripció del delicte del Túnel de Sóller. La gent riu, està contenta, s’ho passa bé. Com cada any!

* De cop, un fet insòlit en més de 20 anys: una allau de persones surt del caramull de gent. Som a 20 metres del pali i, així i tot, m’arriba una envestida que em sembla fum i els ulls es posen a plorar. Tothom del meu redol plora, amb major o menor intensitat. Enmig del desconcert, una dona d’una penya forastera diu que “los independentistas del COSO han tirado pica-pica”. Fantàstic! Com en saben, de criminalitzar! Una altra amiga meva porta la filla petita en braços. Té la cara molt congestionada i els ulls com un calàpet. Una embarassada cerca un lloc per seure (després sabré d’una altra felanitxera embarassada que es va acubar). Tira, tira, algunes persones van caminant cap al centre de salut de Felanitx. Després, en interessar-me per elles, sé que allà es trobaren amb més gent afectada i els hi varen dir que havien hagut d’atendre trenta-quatre persones. N’hi ha que demanen un certificat. N’hi ha que van a la policia local i es neguen a tramitar la denúncia: “No pensis que denunciarem un company nostre!”. Una d’elles té esma d’arribar fins a la Guàrdia Civil. Allà l’atenen com cal i la tranquil·litzen. Els efectes del gas són temporals i en un parell d’hores ja perdrà l’efectivitat. En canvi, mostren sorpresa quan senten que la policia local no han volgut tramitar la denúncia. “Esto es otra cosa”. Efectivament, això és tota una altra cosa que està tipificada com a denegació d’auxili. Massa greu per deixar-ho estar. El batle haurà d’exercir els seus deures… o quedarà com un pep de fira?

* Després del rebombori, mentre les autoritats caminen cap a la Sala, la gent que hi ha davant del Convent està indignada i crida contra la policia. Un home gran m’assenyala la camiseta del “Cosso 2011” i em demana si jo també som un d’aquests “republicans de fora poble que han vengut a espanyar la festa”. Ja tenim una altra frase-consigna que escoltarem durant dies. No mereix que li respongui que, segons el pare Xamena, el meu llinatge és a Felanitx des de fa gairebé 800 anys ni que li demani què té ell contra dels republicans. La nota positiva és que, tot i la gentada que hi havia quan la policia local va fer ús dels esprais, les persones afectades han sortit caminant i amb serenor. No hi ha hagut un enterrossall de miracle, gràcies al seny de la gent. L’allau humana que s’hauria pogut produir hauria estat dramàtica.

* Vaig cap a la Sala amb un amic meu felanitxer. Observam dos guàrdies davall la porxada que discuteixen ferm. Fan manades amb ostentació. Som al carrer al costat d’un altre guàrdia amb qui el meu amic té amistat. Li diu: vos heu passat vint pobles! La resposta és definitiva: “aquell – assenyala un dels dos que discuteixen – anava calent i de bon matí ja havia anunciat que avui hi hauria brega”. Els comentaris es multipliquen: “Tot anava bé fins que en Mollet i l’home de na Carraixeta han fet de Peremateu”. Hi ha gent que assegura que l’exbatlessa del poble, en veure el tap davant del pal·li que dificultava el pas a Maria Salom, s’adreçà als guàrdies: “Meam si no actuareu! O no actuareu?”. També, n’hi ha que asseguren dues frases d’un dels guàrdies que ha fet ús del gas. La primera és, en resposta, als retrets de la gent: “No volieu festa? Idò jau festa!”. La segona és, en rèplica a un regidor: “Si no t’ha agradat, pots anar cap al jutjat!”. Curiosament, l’exbatlessa s’ha acarat amb una mare per retreure la mala educació del seu fill. Tothom amb qui he parlat, absolutament tothom, té clares dues coses. La primera és que l’única diferència amb els anys anteriors ha estat l’actuació de la policia. La segona és que no hi ha hagut un desastre gràcies al bon cap de la gent. Al batle se li ha girat feina. Haurà de posar ordre dins ca seva si vol defensar el poble i vol evitar que es repeteixin actuacions tan irresponsables com la dels dos policies que han fet ús dels esprais (n’hi ha que diuen que eren quatre) i la dels altres policies que han denegat auxili.

* Em comenten que una xaranga valenciana que fa anys que es presenta (n’hi ha que diuen que està convidada per la penya dels cossiers) es passeja pel poble cantant cançons homòfobes. No arrosseguen ni una vintena de persones. A qui li fa tanta de gràcia escoltar Maricón el que no bote? L’any que ve, per favor, que no tornin i menys a costa de doblers dels felanitxers!

* A les 14h vaig a dinar, com cada any, a la casa d’un amic que va ser regidor. El tema del dia és la ruixada policial. Els qualificatius són coincidents: irresponsable, temerària, perillosa… En acabar la tertúlia vaig cap a cases i faig una volta per internet. La notícia ja circula. Faig una aturada a ib3noticies.com. Hi ha un petit vídeo que, aparentment, recull la notícia que ha emès la televisió pública. El títol és clau: Petits aldarulls desllueixen la festa patronal de Felanitx. Veig comentaris indignats que asseguren que la notícia penjada no es correspon amb la que s’ha emès. Han eliminat imatges! Tot un exercici d’independència i d’imparcialitat! Ja tornam a tenir la PP3 d’en Matas. De fet, la dirigeix l’home de confiança d’en Joserra.

* Els blocs van atapeïts de notícies i, gairebé la totalitat, assenyalen correctament les culpes. El FORUM PER FELANITX comença així la crònica: “El Fòrum de Felanitx va assistir a la sortida de les autoritats del Convent de Sant Agustí. En primera persona vam poder comprovar l’abús de força per part de la policia municipal (…) en acabar el ball dels Cavallets i els gegants, davant el pas de les autoritats davall del pal·li, la POLICIA LOCAL ha ruixat INDISCRIMINADAMENT a la població civil gas lacrimogen provocant picor als ulls i a la boca dels participants, nins, joves i adults, i a tot assistent a la festa que CAP ANY han provocat aldarulls violents. Denunciam la utilització excessiva de la força repressiva. Encara no havien passat els Cavallets, la gent aplaudia amb ambient de festa i amb sol·lemne respecte, mentre la POLICIA MUNICIPAL ja esquitxava com si fossim mosques o formigues que havíem de treure de damunt. (…) DEMANAM públicament una resposta contundent per part de l’ajuntament i el responsable de la Policia Municipal”. El fòrum acaba convidant la gent a aportar material gràfic. De la seva banda, VIU MALLORCA comença a penjar fotos. L’ordre cronològic és clau i defineix la situació. Qualsevol expert en comunicació no verbal pot exposar què ha passat: absolutament tothom riu, tant el públic com les autoritats malmenades com cada any quan passen per davall el pal·li, fins que la policia ruixa la gent amb gas. Aquí i només a partir d’aquí és quan les cares transmuden. És ben clar qui ha espanyat la festa i qui ha estat violent.

Faig un correu d’urgència als amics: “Com que avui, a Felanitx, han passat tantes de coses, en faré un article detallat, però amb la calma que exigeix valorar el comportament dels qui dirigeixen les forces “d’ordre públic”. Rep una allau de correus i qualque cridada telefònica per confirmar la indignació popular. L’han feta grossa! Esperem que almenys els polítics, començant per l’equip de govern, estiguin a l’alçada per defensar els ciutadans de Felanitx i el bon nom del poble per culpa d’una actuació irracional i desproporcionada.

 

29 D’AGOST, DILLUNS

* Els diaris d’avui dia informen de la festa. El Diari de Balears i el Diario de Mallorca esmenten el pregó i el qualifiquen de reivindicatiu i divertit. Això no obstant, dediquen més espai a l’incident del Convent. Tret de les excepcions, els polítics no han sabut estar a l’alçada i han manipulat i capgirat els fets. Per sort la premsa fa mostrar el llautó als protagonistes. L’exbatlessa, Catalina Soler, indignada segons el DM, declara: “Hoy me avergüenzo de ser de Felanitx”. El batle, Gabriel Tauler, atribueix els incidents a “una minoria impresentable de gente de fuera de Felanitx, y algunas personas cobardes que se esconden entre la multidud porque no tienen coraje de dar la cara”. És curiós que Tauler ignori que la cosa més covarda són les acusacions indefinides i en abstracte que tant practiquen els del seu equip de govern. A les mateixes declaracions, el batle mostra tot el seu suport a la policia i. insòlitament, nega saber res del gas, malgrat que a una foto es veu després de la ruixada com torquen els mocs i les llàgrimes a Maria Salom riguent a les totes. L’inspector de la policia, Miquel Soler, “tampoco no quiso reconocer que se usaran esprays”. Ben retratats ambdós davant la història! Per acabar les seves declaracions, Tauler afirma que té el suport del Bloc, afirmació que repetirà al llarg de dues setmanes sense que cap representant del Bloc el desmenteixi. La premsa també informa que El Coso va fer un salomònic comunicat de premsa per condemnar qualsevol violència practicada “tant per qui duia camisetes com uniformes”. Enmig de tanta de capitulació innoble, allunyada de l’opinió general de la gent que hi era, només un regidor, el socialista Toni Nadal, apuntava en la direcció correcta: la culpa era de la policia local i la responsabilitat política era del batle.

* Les webs tornen anar plenes i els comentaris desmenteixen les opinions del batle. Una enquesta atribueix la culpa a la policia local: el 70% contra el 30%. La fotogaleria del DM, per a mi, defineix la situació. A les 15 fotos publicades es veu gent que riu, contenta, de festa… Cap escena que descrigui violència de part dels assistents. En canvi, es veu clarament el policia que ruixa la gent amb gas. Si una imatge parla més que mil paraules… doncs això!

* Miquel Ramis, que no hi era, fa declaracions en nom del PP tant o més exagerades que el batle. Estan invertint els fets i atribueixen la culpa a la violència i agressivitat dels assistents. Ja diuen que el bou per les banyes i l’home per la paraula. El darrer paràgraf del comunicat oficial del Partit Popular és una prova més de la manipulació: La comitiva de autoridades que ayer asistió a las fiestas de Felanitx estaba encabezada por la presidenta del Consell de Mallorca, María Salom, y seguida por el conseller de Agricultura, Medio Ambiente y Territorio, Biel Company, la consellera insular de Medio Ambiente y ex alcaldesa del municipio, Catalina Soler y, el alcalde del municipio Biel Tauler, a quiénes profirieron insultos y bañaron con agua y harina de forma agresiva”. Vaja! Vaja! Vaja! Agressius amb aigua i farina? Senyorets de mira’m i no em toquis? Ja tenim l’arma de destrucció massiva que cercava n’Aznar! Per això va venir per Felanitx l’estiu passat? Cercava aigua i farina? Amb una paraula: patètics! La premsa mostra bé qui fa ús de la violència: els esprais!

* Com ha canviat la Televisió de Mallorca! Metre els telenotícies del dia abans no va parlar absolutament de res, avui emet una notícia carregada d’intencionalitat sobre “els incidents” de Felanitx. Dóna per fet que hi va haver violència i dóna talls de veu a cinc persones, quatre de parla castellana. Les cinc condemnen les “agressions a les autoritats”. La mentida s’ha fet [M]adona d’una altra televisió pública!

 

30 D’AGOST DE 2011, DIMARTS

* La premsa treu més declaracions i informació sobre els fets. Ara ja ni el batle ni el cap de la policia poden fer-se els suecs sobre l’ús dels esprais policials. Surten fotos que ho demostren. Les úniques fotos on es veu violència. Això no obstant, el batle reitera tot el suport a la policia. L’opinió de la gent és radicalment antagònica. Encara dura la indignació popular. Una treballadora del centre sanitari condemna l’ús del gas de la policia. El regidor socialista Antoni Nadal atribueix de nou la responsabilitat política a qui la té per no haver establert l’actuació preventiva, davant d’una situació que es repeteix fa molts d’anys, en defensa de la seguretat ciutadana que es va posar en alt risc. Els diaris, principalment el Diario de Mallorca, aporten més fotografies. Per internet ja hi ha vídeos amb imatges. No es veu res del que han assegurat ni el batle, ni el PP, ni un indeterminat portaveu del Bloc per Felanitx, en la mateixa línia d’acusacions en abstracte. Ben al contrari, lluny de les especulacions sobre actes de violència extrema (com pegar a Maria Salom o intentar robar una pistola), els vídeos demostren que la única acció violenta que tothom ha vist és la de la policia local quan fa ús dels esprais de manera indiscriminada.

* Una web felanitxera (fàbrica de xifons) aporta una nova crònica dels fets: “Tot marxa com cada any, un poc d’aigua per aquí, un poc de farina per allà i unes quantes serpentines. Però què va passar aquest any? Que en lloc de na Francina Armengol va venir una senyoreta més madrilenya que mallorquina directa de la pelu i que els masho-mans del PePé varen voler sobreprotegir – protegir de que sé jo perquè el Cosso mai s’ha menjat a ningú – ja que era del “partido” i els pseudoguardaespatlles varen voler fer més gran de lo que és sa plaça d’es Convent, la policia va començar a empènyer i la gent tornava cap endavant, perquè no hi havia més espai per darrera, i  la policia, aquest pic, va treure a passejar el gas urticant. La culpa? de la policia. Maria, reina, sabies a lo que venies, es Coso sempre ha estat així i ha de seguir sent així. Es Coso i Felanitx no es canviarà, senyor batle. Si voleu que tot vagi bé, com anys passats, controlau la policia, sancionau als que varen voler jugar amb es “flit”, i que són els que varen encendre Es Coso ’11 provocant unes imatges que no volem veure mai més.”

* La demanda de molta de gent fa que pengi l’esborrany del text del pregó al bloc que tenc a Vilaweb. Es disparen les visites.

* Davant la criminalització del poble, culpabilitzant els assistents i exonerant la policia, rep per correu una proposta de comunicat nou dels cossiers: “Des de la indirectiva del Coso manifestam el nostre rebuig a la violència utilitzada per part de la polícia el passat diumenge. Passar per davall el pal·li fa anys que ja es concep com una tradició on els polítics senten les veritats i la indignació del poble, és un judici popular a la seva tasca mal feta. Els qui estan allà no són gent de fora poble com diu el batle amb intenció de deslegitimar-nos, ans al contrari, és el poble. La única diferència d’enguany va ser la utilització de mitjans per part de la polícia local com és l’spray, ferint indiscriminadament a tothom que es concentrava allà per expressar la indignació cap a la classe política. La policia local va ser qui provocà els aldarulls, deixant així una imatge desoladora amb infants plorant, i la gent tapant-se amb mocadors per la forta coentor del gas. Des de la indirectiva esperem que no es tornin a repetir aquests fets, però advertim que el poble de Felanitx és i serà crític amb la classe política i que té tot el dret a expressar-ho.” Manifest la meva opinió: la merda com més la remenen més pudor fa. Ja hi ha massa elements en joc. La majoria està d’acord a esperar a veure què farà el batle i l’oposició. Després serà el moment.

* Joan Lladó, present a la festa, penja al seu mur del feisbuc: “ “no volieu festa? Idò ja la teniu!” això va dir un municipal després de xiflar gas lacrimògen a membres de l’oposició de Felanitx, a nins i nines i a ciutadans que gaudien de la festa a Felanitx. Davant això, ni una passa endarrera!”. Una cinquantena de persones donen suport a la frase i una quarentena afegeixen comentaris sucosos.

 

31 D’AGOST, DIMECRES

* Els diaris mantenen l’actualitat del tema. El batle va envalentonat i arrogant. No fa per ell. No era així. Com és que va tan inflat? A qui obeeix? A qui defensa? Contra qui va? Deixa clar, de nou, el suport a la policia. Diu que farà investigar els violents i que ha encarregat als serveis jurídics de l’Ajuntament la recollida de vídeos i fotos. Al mateix temps, ja en fa una de les moltes que el desqualifiquen èticament: anuncia que ha encarregat un informe dels fets a la policia i, no content amb posar la guineu a guardar el galliner, avança que denunciarà i multarà a aquells que els vídeos demostrin que varen posar en perill la integritat física de la gent. És el súmmum de la barra! Encarregar l’informe als únics que tothom ha vist que exerciren la violència? Quina credibilitat tendrà el seu informe? Però Tauler no s’atura i encara desbarra més. Considera que no s’ha d’obrir una investigació interna de la policia. No diu res de la divulgada negativa a tramitar denúncies contra membres de la policia local. Com a rèplica el diari aporta les declaracions del portaveu del PSOE. Antoni Nadal  ha anunciat que, si no hi ha una investigació rigorosa del que va passar, reclamarà el nom de tots els agents de servei, procedirà a denunciar judicialment els fets.

* Biel Tauler es repeteix com un disc retxat: sosté la teoria de la conspiració (gent vinguda aposta de fora poble a rebentar les festes?), presumeix de tenir tot el suport del Bloc per Felanitx, anuncia que dialogarà amb totes les penyes per canviar la festa… Però, de qui és la festa? No de l’Ajuntament, per descomptat! Es presenta com un demòcrata dialogant quan allò que vol (i ho ha dit i repetit) és revisar la festa, és a dir, “oficialitzar-la”. Xuclar-la del poble que l’ha creat, alimentat i prestigiat durant anys? Aquesta festa, des de fa més de 20 anys, l’ha bastit el poble, a partir de la penya dels cossiers (les altres penyes no només són posteriors, sinó que no aporten res i no convoquen els actes populars). L’objectiu de Biel Tauler no és nou: volen mirar de llevar del mig als cossiers i fer-se la festa seva amb l’excusa de la violència. Quina? L’única que jo vaig sentir i l’única que he pogut veure als vídeos és la dels policies. En tot cas, de qui és la responsabilitat política. Com així, Tauler l’esquiva? És evident que no va saber o no va voler preveure una actuació racional per mantenir l’ordre i la seguretat que eren competència seva. Ara ha passat el mort al poble. La culpa és lletja i fadrina!

* Si volem concedir el benefici del dubte als causants de l’incident (jo ja no vull parlar més en plural, perquè l’incident va ser només l’ús des esprais), si volem creure que no ho tenien programat per escalivar la gent i s’han trobat, sense voler, amb una excusa per retallar la festa en el futur, haurem d’admetre que ho han aprofitat bé. La festa del dia de Sant Agustí fa molts d’anys que té caràcter reivindicatiu. Hem de recordar que Felanitx és un poble d’artistes i de creadors d’opinió que volen un món millor, més just i solidari, començant per la contrada que habiten i estimen. El caràcter popular de la festa no és patrimoni de les institucions. Si es fa callar la gent el dia de l’any que pot expressar el seu gust o disgust amb la classe política, és que volem una societat domesticada i servil. De la mateixa manera que quan un va al teatre té tot el dret a mostrar el seu gust o el seu disgust amb la representació, qualsevol ciutadà té exactament el mateix dret a aplaudir que el d’escridassar els representants polítics. No és de rebut que pretenguin tenir cera del Corpus!

* Entre els cossiers circulen propostes. Alguns fins i tot pretenen abandonar l’acollida a les autoritats a la sortida del Convent. Fins i tot, algú troba que el pregó es pot retardar i forçar la coincidència horària. Altres consideren que una festa que ha costat molts d’anys amb l’esforç de molta de gent i que ha estat tan ben rebuda, no s’ha de deixar en mans de qui, tractant-se d’una activitat popular exitosa, l’hauria de defensar més que ningú. L’Ajuntament si vol ser realment representació de la manera de ser i de fer de la gent de Felanitx, pot corregir les seves previsions i les seves actuacions, però de cap manera ha de pretendre ficar mà a allò que no li pertany, perquè és patrimoni col·lectiu de la ciutadania.    

* Al final del text del pregó, he penjat els enllaços amb 12 talls de vídeo que, abans, havia pujat. A les poques hores rep un correu de Youtube. En atenció a les visites rebudes, m’ofereix inserir publicitat pagada. Encara que el vídeo sigui meu, consider que la decisió és dels protagonistes del pregó. Els hi faig avinent, però indicant que crec que no ens hem de comercialitzar. Ningú no em diu res en contra i rebutjam l’oferiment. La llibertat i la independència no tenen preu!

 

1 DE SETEMBRE, DIJOUS

* A l’hora de berenar, una parella de la policia local entra a un antic i conegut bar de la plaça de les Palmeres. Quan fa una estona que hi són, un d’ells s’adreça a una teulada de gent i els hi diu: “No crideu tant que hauré de treure l’esprai”. Ho fa amb una rialla a la boca, però ningú no li riu la broma. A una altra taula un home comenta: “No deuen veure que la gent no els estima gens per, encara, voler fer gracietes?”. És una de les moltes anècdotes que passen aquests dies. La ruixada no s’ha esvaït.

* El rum-rum no s’atura. Ja es comenta que la investigació és d’una manca de rigor absolut. Que el contacte de la policia amb els polítics és permanent. Que la revisió dels vídeos es va amb criteris de persecució. Que s’escampen comentaris sobre possibles assistents, atenent la doble categoria de “felanitxers” i “forans”. Que també es fan al·lusions al pregó com a part dels “incidents”. També s’assegura que qualque policia presumeix d’haver aturat els peus als cossiers i d’haver “resolt el problema per sempre”. Quin problema? Qui l’ha creat?

* Es comenta que el PSOE, atenent la indignació de les persones afectades per la ruixada de gas que encara dura, voldria convocar un ple extraordinari (ho pot fer amb el suport del Bloc) i, si no, una concentració davant de la policia local o de l’Ajuntament. Hi ha gent que reclama més contundència en les respostes.

*  Circula que dos dels tres regidors del Bloc validen la tesi del batle de l’existència de “quatre violents incontrolats”. Tot i que també critiquen l’actuació policial, no han mostrat cap rebuig a que sigui precisament la policia local la que s’encarregui d’elaborar l’informe quan ha estat i és jutge i part. De la disciplinària sanció que es mereixen per la desatenció en tramitar una denúncia, tampoc no en parla ningú. Quan l’oposició fa els ulls grossos, Montesquieu fa vacances! Cal impedir que es polititzi el tema i es vulgui procedir a discutir i resoldre per l’Ajuntament. Som davant d’un intent de robar la festa al poble per controlar-la políticament. No es pot consentir!

 

2 DE SETEMBRE, DIVENDRES

* Matías Vallès publica un article al Diario de Mallorca que posa el dit a la llaga. Sota el títol Los polítics no se tocan, nene, després de referir-se als conflictes de la setmana a Son Banya i a Son Gotleu, es refereix a Felanitx i expressa una opinió que comparteix molta de gent: El político con frecuencia mediocre que emerge rociado de líquidos y a empellones, se convierte en algo mucho más peligroso que una víctima con poder, asciende a la condición de héroe. Con violencia añadida, las excelentes sátiras representadas bajo el palio de la peña felanitxera El Coso pertrechan a los enemigos de la libertad, y el precio lo pagan los usuarios de esa facultad en declive. Los políticos no se tocan, aunque los candidatos podrían empezar dando ejemplo. Se enzarzan en besos y abrazos hipócritas, prodigan muestras de afecto impostadas, acarician a niños inocentes. Cuesta no rebajarse a su nivel, pero quién dijo que el humor era fácil. Nombrar director de IB3 al conseller de Presidencia en periodo preelectoral es una provocación física, que en ningún caso admite una réplica en el mismo lenguaje. Después de escribir algunos centenares de artículos ligeramente irónicos y totalmente estériles, puedo desvelar la única arma que aterroriza a los gobernantes. El voto en contra, con su pureza elemental. Y el ejercicio de memoria de recordarle a Bauzá que Matas se hundió después de un despliegue policial desorbitado en Felanitx. Los políticos no se tocan porque manchan, hay que mantenerlos a la distancia del apretón de manos. Y la violencia siempre alimenta las opciones más rancias. Més clar, molt més, que l’aigua del Port!

 

3 DE SETEMBRE, DISSABTE

* El Diari de Balears em publica un article, Felanitx no va de bestiar gros, on faig esment a la mala entesa tradicional entre els polítics forans i el poble de Felanitx. En el digital hi ha comentaris sobre qui va ser violent i qui va ser l’inductor. Penjat a Vilaweb, les entrades es multipliquen. En el feisbuc moltes de persones i alguns col·lectius (Felanitx en moviment, per exemple) el copien als seus murs. 

* També circula arreu un fragment del vídeo del pregó que ha penjat e-notícies. El titular de la notícia és Venjança contra el pare de Jorge Lorenzo a Mallorca i explica que “En una paròdia a les festes de Felanitx se’n riuen dels seus atacs al catalanisme”. No fa cap esment als hipotètics “incidents” tan magnificats per les autoritats que encara cacen bruixes a les totes (i a les fosques!).

* El setmanari Felanitx d’aquest cap de setmana en fa una com un cove, des del punt de vista de la deontologia periodística. D’entrada, el titular de portada ratifica la tesi del batle: Un Sant Agustí marcat pels incidents. La crònica s’il·lustra amb dues fotografies. La primera mostra el batle i la presidenta del Consell de Mallorca enmig del trull. La segona, mostra un moment del pregó. Hi sortim quatre persones. És inaudit que la crònica, que ocupa mitja portada i només parla dels “incidents” del Convent, es descontextualitzi amb una foto, sense peu aclaridor, d’un acte que es va fer hores abans a s’Arraval i del qual no hi ha la més mínima referència a l’espai que il·lustra. La referència al pregó, que apareix a la pàgina següent, no és intel·ligible per part de cap lector que no assistís als dos actes, amb la qual cosa es produeix una perversa relació entre el pregó i “els incidents”. Remet queixa al setmanari. Esperaré (d’assegut) que la propera setmana facin un aclariment reparador.

* Al mateix Felanitx, en canvi, hi ha una informació clara i valenta. El Partit Socialista ofereix la seva valoració, centrada en l’actuació de la policia, com a única diferència amb els altres anys i aporta una acusació concreta (a diferència de les especulacions del batle i d’altres comparses). L’oficial de la policia, senyor Miquel Àngel Rigo, va dir al regidor (i, per tant, superior seu!) Antoni Nadal: “si no t’agrada o tens res que dir ves als jutjats!”. Aquest senyor és l’home de la consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca, ja podeu veure què en pensen alguns policies dels regidors que no són del PP. Qui comanda a can Robot: son pare a s’al·lot? Actuarà el batle amb aquesta informació pública? Les gallines pixen i tenen dents? La Mare de Déu nom Joana? Credibilitat democràtica de l’equip de govern?

 

5 DE SETEMBRE, DILLUNS

* Tenen fam de guerra i no volen amollar el mac. Ha passat més d’una setmana i persisteixen en l’error. Els felanitxers del PP no són gens felanitxers i, almenys, desconeixen la cultura i el tarannà de la nostra gent. Més o menys, allò que vaig recordar en el meu article fent ús de les paraules de Jaume Oliver d’Albocàsser. Es veu que, tot i les felicitacions rebudes, un alt càrrec em va suprimir com a “amic de feisbuc”. Tanta sort que avui el clic desintegrador no el fan amb el gatell d’una pistola com fa vuitanta anys! No hi tenc res a dir. Jo també m’estim més que els amics que tenc, ni que sigui de feisbuc, siguin de ver i no de barret.

* No dormen mai en pau? Ja se sap que la casa que no té pau mai, de nit, no es tanca en clau. La violència té un efecte multiplicador. La guerra se sap com comença, però no com acaba. Volen guerra? Creuen que serà un passeig militar? No coneixen Felanitx! Circula la notícia que, ni que sigui extraoficialment, Catalina Soler ha informat que ja tenen identificats els “violents” i que actuaran en conseqüència. Qui les té identificats? Torn enyorar Montesquieu i la separació de poders. Quina competència té l’exbatlessa en aquesta tasca? És molt greu i, per descomptat d’un tufet antidemocràtic que fa por, que sigui na Carraixeta la que facilita aquesta informació. No saben ni preservar les formes? A banda de la coincidència de tenir el marit en el cos al qual han encarregat l’informe (cosa que, si més no èticament, la invalida a ella i a la policia), el procés correcte hauria de ser lliurar l’informe al batle, aquest informar al consistori i, formalment, prendre les decisions que calgui. De moment, no pinta que ho vulguin fer d’aquesta manera. Quina és la concepció democràtica? És una investigació del PP o de l’Ajuntament? I l’ètica? ÈTICA al PP?

* Quant a l’informe del contingut del qual presumeix l’exbatlessa, respectarà la presumpció d’innocència? I les claus de l’estat de dret? Notificaran en forma les persones afectades per a procedir a la legítima defensa jurídica? O, primer, arrossegaran el seu nom per les clavegueres del poble com a violents?

* Em passen un nou vídeo. És molt complet i de bon veure. Cap acte destacat de violència…. fins a l’actuació policial. Ho hauran tengut en compte els “informadors”? Ho mostraran al batle i a la resta dels regidors? Diuen que s’han basat en fotografies, però les fotografies no són tan clares com els vídeos. Amb gent que no respecta la separació de poders, pas ànsia que facin de jutge i part, que comencin a ventilar noms i que considerin “fet provat” allò que ha de determinar un jutge i no un policia ni un batle. Els infants poden jugar a policies i a lladres. Fer-ho de grandolassos no és tenir juguera, és tota una altra cosa!

* El PSM-IV ha preparat una “declaració institucional” per presentar dia 8, dijous, al Consell de Mallorca. És pobre, pusil·lànime, amb infantils pretensions conciliadores. Com ha fet el Bloc a Felanitx volen tenir un peu dins cada beassa i fer content tohom. Si la presenten faran el ridícul, perquè tanmateix el PP no l’aprovarà mai i, per tant, està abocada al fracàs. El pitjor de tot és que, de nou, validen les acusacions del batle en abstracte i rebutgen “els actes violents que es varen produir”, uns actes que encara ningú no ha pogut concretar més enllà d’especulacions sense prova. El comunicat encara fa una cosa pitjor i persevera en les frases indeterminades en reclamar “aclarir responsabilitats, tant entre els cossos de seguretat locals com entre els que encara no entenen la diferència entre reivindicació i violència”. Que indefinit i covard, no? És seva la clau de la frontera per separar la reivindicació de la violència? Faran un curset de bona conducta als que ells consideren que “no entenen la diferència”? Qui són aquests a qui el Bloc imputa de forma genèrica i indeterminada? Els cavallets? Els “de fora poble”? Els compresos entre els 16 i els 21 anys? Tots sabem de quin tall és la ideologia que acusa en abstracte. Per sort, a un estat de dret tothom és innocent mentre no es demostra el contrari! Si això és l’esquerra de Mallorca, ho tenim pelut!

* La declaració institucional que hauria de fer un partit progressista té tres punts essencials. El primer és felicitar el poble de Felanitx per tenir unes festes tan participatives i amb un èxit popular tan manifest. El segon és instar el batle de Felanitx a assumir la responsabilitat política i encoratjar els responsables de la seguretat ciutadana, de cara al futur, a adoptar les mesures que calgui per evitar una desafortunada actuació policial indiscriminada contra la població civil. El tercer, vist que s’ha encarregat un informe, és garantir-ne la transparència. Sols així es podrà veure si “l’informe” només acusa als assistents o si recull les incitacions a actuar, l’ús dels esprais, la denegació d’auxili, les declaracions dels responsables negant saber si s’havia fet ús de gas urticari… La resta són vuits i nous o, pitjor encara, connivència amb la dreta més antisocial de les viscudes d’ençà que Franco va fer el bategot.

 

6 DE SETEMBRE, DIMARTS

* Catalina Soler aquest matí ha tornat a parlar de més. És la incontinència verbal o són les ganes de brega que li juguen aquestes males passades? Ha comès un error majúscul i ja ha comentat noms. Aviat la llista s’ha escampat arreu. Quan m’arriba a mi, agaf la relació i la pos dins d’un sobre davant dos testimonis. A més, per certificar la data que jo he tingut accés a aquesta informació, la remet a 24 persones per correu electrònic amb acusament de rebuda. Així hi haurà constància de les persones que, possiblement, seran acusades. Com que això perturba tot el procediment legal, amb una clara intromissió a la deguda independència del procés, i, a més, atesa la relació nominal, profana directament la LOPD, serà de veure l’aportació judicial del sobre tancat i signat amb dos testimonis i el correu enviat que certifica la informació rebuda si es confirma. El jutge farà un panxó de riure, en veure les interferències d’agents externs a la instrucció.

* TEVEI. Apareix el batle. Ataca les banderes independentistes, molt més antigues que ell a la festa. Acusa els assistents d’agredir els cavallets (ho demostrarà?) i d’apropiar-se de la festa (és seva?). Reitera (s’hi aferra com una pagellida) que té el suport incondicional del Bloc per Felanitx. No s’hauria d’enfadar tant, perquè fa riure. Quan ha d’atacar banderes és que no té enlloc on agafar-se. S’equivoca de trinxera. En tot cas, no defensa la festa ni els felanitxers. Quin geni l’assessora?

 

 

8 DE SETEMBRE, DIJOUS

* Com vaig pronosticar, la “declaració institucional” que volia fer efectiva el PSM-IV no ha anat bé. No s’ha presentat ni tan sols per la negativa frontal del PP. Les postures pussil·lànimes i ambigües no agraden a ningú. Si creien que una condemna abstracta a uns “violents indeterminats” serviria per acceptar la proposta és que no saben que la dreta no vol empats.

9 DE SETEMBRE, DIVENDRES

* El Felanitx, tal com vaig preveure, na fa cap nota d’excusa per haver il·lustrat la crònica d’uns fets que qualificà d’incidents negatius amb una fotografia del pregó que no hi té res a veure. L’autor o autors no aprovarien la deontologia de primer de Ciències de la Informació. Encara que els exemples de les grans cadenes i dels grans diaris no els fan més dolents que els altres, haurien de servar i servir el rigor i no contribuir a l’engany dels lectors ni al descrèdit frívol de ningú. Ni tan sols no varen correspondre, com sol fer la gent condreta, el meu correu de queixa. Va seu!

* El Diari de Balears informa: “Ahir migdia, l’Ajuntament de Felanitx envià totes les imatges recopilades sobre els aldarulls ocorreguts el dia de Sant Agustí a la sortida de la missa entre les autoritats i els assistents a la festa de la penya El Coso a l’advocat Felio Bauzá, que serà el que decidirà quines han de ser les accions que hi ha d’emprendre el Consistori.” Ja tenim la Seu plena d’ous! Felio Bauzá decidirà? I els regidors no han piulat? Són de pedaç? Estan d’acord en fer el paper de Don Tancredo? Ho puc entendre del batle i de l’equip de govern que ho vol polititzar tot, però i l’oposició? No aixequen el cul en veure que el batle externalitza una decisió que pertany als representants del poble? Han perdut el seny, tots plegats?

* La mateixa notícia de la designació de Felio Bauzá també la dóna el Felanitx. Tot i que ja n’he vistes de tot color, encara reivindic el dret a l’estupefacció. Conec personalment Felio Bauzá. He fet part amb ell d’una Fundació Cultural. Hem compartit moltes d’hores de feina i puc donar fe que és una persona eficient i de bon tracte. Dit això, consider del tot inadequat que se li assigni una funció que requereix de total independència d’altres interessos, atenent l’evident politització del cas que ha fet el PP felanitxer. En el camp ideològic, Felio Bauzá no es pot despullar de la seva intensa vinculació amb el Partit Popular. Després de servir a Delegació de Govern, quan l’ocupava Miquel Ramis, el 2005 va ser designat Secretari General de la Conselleria d’Immigració i Cooperació, de la qual era titular Encarna Pastor, amiga de Catalina Soler, protagonista (per utilitzar un terme no ofensiu) dels fets del Convent. Posteriorment, arran de perdre les eleccions autonòmiques de 2007, Felio Bauzá va obrir despatx d’advocat com a soci de Miquel Ramis, actualment portaveu del PP (i desqualificador de l’aigua i la farina felanitxeres). És a dir, l’estreta vinculació directa amb alguns dels protagonistes d’aquesta inventada violència radical fa absolutament incompatible la participació de Felio Bauzá. Possiblement (tenc dubtes), des del punt de vista legal, la llei d’incompatibilitats només afecta Miquel Ramis, però des del punt de vista ètic, Felio Bauzá no té credibilitat per elaborar un informe atesa la demostrable amistat manifesta amb els inductors que li han encarregat feines. En conseqüència, no brinda les mínimes garanties d’imparcialitat ni de neutralitat. En aquest apartat, no he volgut escriure tot quan podria dir. No per por, ni per amistat amb el senyor Bauzá, sinó per un elemental sentit de no fer més mal del necessari. Tant de bo el batle tingués aquesta reserva moral en tots els seus actes! Aquesta designació és del tot reprovable.

* El fet d’encarregar l’informe a la policia i, després, traslladar la informació a un advocat amb el qual hi ha una marcada relació política, deixa massa clar que l’equip de govern, amb el batle al capdavant, profanen la independència, la neutralitat i el rigor que cal exigir en un assumpte tan delicat. Demostren sectarisme i unes ganes de guerra que desemmascaren quin és el seu concepte de democràcia. Com així l’oposició no crida un poc més fort? Ho haurà de fer el poble cansat de negligències i de desídies?

 

11 DE SETEMBRE, DIUMENGE

* La cosa no ha minvat gens d’intensitat. Arriba una bona notícia que es veia venir. El matí a primera hora veig al correu una convidada d’un grup de gent de Felanitx que volen organitzar-se per defensar la festa i, sobretot, donar garanties jurídiques a les persones que puguin resultar imputades per la més que possible denúncia de l’equip de govern. Alguns dels que proposen organitzar-se com a grup són de l’entorn del Bloc, però els ha disgustat, com anuncia la premsa, que facin el joc a polititzar la situació. Han demanat una comissió investigadora integrada per tots els partits polítics presents a la Sala. És a dir, arrabassar una festa popular i dur-la sota el control institucional. Sembla mentida! Això és el que va dir el batle el mateix dia 28! Hi ha polítiques erràtiques i errònies que no poden justificar-se amb l’excusa de la innocència o la inexperiència. Si el batle fos un poc viu els agafaria de la paraula d’immediat. És el que més li convé. Amb la majoria absoluta que disposa el resultat de la comissió està més que cantat! Els felanitxers que em conviden a una reunió creuen que s’ha de fer tot el contrari i ho expressen amb un titular contundent i amb 10 preguntes. Ho transcric tot:

NO TROBEU QUE AIXÒ ÉS UNA ESCANDALERA?

* No és un escàndol que l’alcalde i el cap de la policia declaressin ignorar l’ús dels esprais?

* No és un escàndol que, quan més de 30 persones varen haver de ser ateses a la unitat sanitària, l’alcalde doni el seu suport incondicional a l’actuació de la policia local?

* No és un escàndol que l’alcalde culpi de la violència a gent de fora poble i, per l’any vinent, amenaci d’impedir l’entrada a la gent externa quan els seus amiguets de partit convidats són tots de fora poble?

* No és un escàndol que l’exbatlessa compti amb la protecció policial del seu marit? A qui defensaria en cas d’un conflicte entre ella i qualsevol ciutadà? No saben que a qualsevol país del món no poden assignar-se tasques públiques a familiars? On és el famós Codi Ètic del PP?  

* No és un escàndol que la policia es negués a formalitzar denúncies a una mare amb un certificat mèdic de les lesions patides per una filla menor?

* No és un escàndol que l’alcalde encarregui la investigació a la policia local que tothom té com a màxima responsable de la violència i de l’incident?

* No és un escàndol que dia a dia l’alcalde demostri que viu al servei d’un partit polític i no del poble al qual ha de representar i defensar?

* No és un escàndol que l’exbatlessa utilitzi informació privilegiada d’una investigació sobre la qual no té cap autoritat ni facultat?

* No és un escàndol que es formulin acusacions sense cap prova com l’intent de robar una pistola i, en canvi, no es vulgui entrar en els fets verídics que tothom ha vist?

* No és un escàndol que un Ajuntament democràtic contracti un advocat del PP pagat amb doblers del poble per denunciar i multar a gent del poble?

No considerem un escàndol, però sí lamentem que els partits de l’oposició no hagin convocat una plenària extraordinària, oberta a les intervencions del públic, que no hagin reclamat mesures als qui posaren en alt risc la seguretat física de les persones i, finalment, que no hagin exigit l’assumpció de les responsabilitats polítiques a qui correspon.

Pensem que les persones interessades en la defensa de la participació ciutadana, de mantenir el caràcter de la festa de Sant Agustí a Felanitx i de treballar per millorar el nostre poble no hem de consentir que, amb l’excusa d’uns fets dels quals la responsabilitat cau de ple sobre l’Ajuntament, aquesta institució vulgui usurpar la condició popular de la festa. 

Per tot això, instem a la constitució d’una plataforma cívica integrada per quantes persones o entitats civils del poble vulguin defensar la festa com a expressió de la vida ciutadana.

 

12 DE SETEMBRE, DILLUNS

* No podré assistir a la reunió prevista per aquesta setmana, però ja he expressat el meu suport a la creació de la plataforma felanitxera. La consider necessària i, fins i tot, crec que s’ha d’obrir més enllà del poble a quantes persones defensin la llibertat i la cultura participativa. Unes festes “populars” no han de ser gestionades ni controlades per comissaris polítics. És el poble de Felanitx el que, al llarg del darrer quart de segle, ha aixecat una festa que és envejada per tothom i no hem de permetre que la tudin els qui més l’haurien de protegir i defensar. Si, una vegada creada una plataforma cívica per defensar les festes, els polítics, a títol individual o amb els seus partits respectius, s’hi volen apuntar, molt millor, però estic d’acord amb les persones que promouen l’alternativa: ha de ser essencialment cívica i popular; felanitxera!

Això només ha començat!

VISCA LA FESTA! VISCA FELANITX! VISCA LA LLIBERTAT!

 

Bartomeu Mestre i Sureda

Notes del meu diari escrites a Son Menut (Felanitx)

del 28 d’agost al 12 de setembre de 2011

PREGÓ DE FESTES DE FELANITX 2011

Deixa un comentari
PREGÓ DE FESTES DE FELANITX 2011
TEXT I IMATGES

El pregó que es transcriu recull un guió de creació col·lectiva, fet amb il·lusió i ganes de divertiment. En la redacció, hi participaren dues dotzenes de persones. A més de la col·laboració de na Bàrbara que cantà l’Himne de Felanitx, ho escenificaren, a les nou del matí de dia 28 d’agost de 2011, a la plaça de s’Arraval de Felanitx, els mateixos redactors: dos presentadors, 16 jutges, una assessora d’imatge, dos animadors, el personatge XVI, un tècnic de so i un ensinistrador de quiques embalsamades. La mascota no va patir maltractaments de part dels pregoners ni del poble, però com centenars de persones va ser ruixada per la polícia amb gas lacrimògen. Dissortadament, això darrer no feia part de l’irònic pregó.Després del text, hi ha 12 enllaços de vídeos ordenats amb tot el pregó.* * *

 

AL CADAFAL, A MÉS DELS MICROS, HI HA AL FONS UN PENJAT amb la cara de l’Illa de Mallorca. ENMIG DE LA PLAÇA TAMBÉ HI HAPENJAT UN MIDEL-MAN EN PEDAÇ (amb una traca al cul)

PRESENTADORA (A): Això era i no era… 16 jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat…

PRESENTADOR (B): …si el penjat es despenjàs es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat!

Arriba el bus amb futurama. Baixen tots del bus amb Calling mars. Escenifiquen l’arribada més o menys com la descriu en Joan de Son Suau. Dos “extraterrestres” pugen a l’escenari i fan com qui recull terra damunt d’un paper de plata. Fan capades als del bus… Els del bus fan un gest d’aprovació amb el cap. Mentre, la veu explica la història:  

A: Cada un dels 16 jutges amagava un terrible personatge que afectava la calma dels habitants d’aquesta illa. Tots i cada un d’aquests setze jutges eren considerats uns extraterrestes! 

B: Ep!, i eren persones idèntiques a noltros, tu! Ben igual! Ben igual! Ben igual!

A: Si, talment, talment! Però sabeu com així semblaven extraterrestres? Perquè no miraven pel poble. Estaven guiats per l’interès interessat del pirata Joan March, en Verga, i d’altres lladres corruptes i vàndals més moderns que, seguint el seu exemple, es volen aprofitar sempre de la nostra illa i dels seus habitants!

(Quan acaba aquest relat els jutges fan d’Inhumanos)

Després, puja el primer jutge, el rei, a l’escenari. Els presentadors canten: “Si el rei vol corona… que vengui a Felanitx”. El Rei va al micro i fa com que començar un discurs: Felanitxeros, españoles todos: es para mi un motivo de honda satisfacción… (els presentadors li peguen una empenta i el fan fora).

B: Això era un rei

que pelava faves

i li queien ses baves

a dins un ribell!

A: Poca feina i ben pagada!

I qui paga és la suor

del pobre treballador

que no menja ni arengada! 

B: Si el borbó vell fa la pell

comandaran les infantes

que com a bones bergantes

fan tanta feina com ell.

…I, a tot això, què hi diu sa quica? 

A: (animant el públic a cantar amb ella): I sa quica diu que no! Visca la revolució!


Mentre puja
el segon jutge, en Coserra 

A: El rei que pelava faves

tenia a l’illa un virrei

tan pijo-carca com ell,

tots dos estirats com raves!

 

COSSERRA: Català? En la intimidad!

Llibres? En modalidades!

Càrrecs? Per les amistades!

¡Que viva la austeridad!

 

B: I sa quica?

A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

 

Puja el tercer jutge: en Delgadito. Sona Delgadito

 

A: Va prendre l’apotecari

un amant amb el nas gros

(bilingüe només un tros)

per passar amb ell el rosari!

 

DELGADITO: ¡Catalan no! ¡Mallorquino!

Eres de Muro? Murero!

De Llubí? Pues Lubinero!

De Menorca? Menorquino!

A: Sí, clar! I faraonense des Faraió! Quin exèrcit d’ignorants! Presumeixen de bilingües i sols tenen una llengua!

B: N’hi ha que més valdria que es mossegassin l’idioma! Més que bilingües són bífids!  

DELGADITO: Vamos niños y niñitos,

tenemos que practicar

y después… a merendar

de guisantes verdes fritos!

A i B (cridant mentre el foragiten): QUE PUTAS DISSES PERÓ 

A: Pésols en Catalinero!

Estirigassons aquí!

Xítxeros a Santanyí!

Guisantes és forastero!

B: La nostra llengua és galana,

honra de la Humanitat!

Volen desfer la unitat

de la llengua catalana!

A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

 

Puja el quart jutge, [M] representada per una verge:  

Masturbatione! Molto espirituale! Masturbatione a duo…

A: Aquest exèrcit d’ignorants s’agrupaven en una associació anomenada (cír)CULO balêá i agafaven l’accepció 3 de la Real Academia Española y olé on diu que “balear” vol dir: tirotear o disparar balas sobre alguien o algo. I sense cap mirament, amb una pistola SALOM-ònica, dispararen contra les veus del poble, veus com Som Ràdio, Ona mallorca i TV[M] amb la intenció que tots miràssim i escoltàssim la COPE, VEO 7, INTERECONOMIA, Radio Maria… Sona María, María…

B: En aquest exèrcit de malintencionats hi havia el papá-bitxo d’un que fugia en moto per no sentir els dois que deia son pare. Dois tan grossos que pareixen “treis”!

Puja el cinquè jutge: Papa-Bitxo va al micro i fa de moto: BRUM! BRUM! BRUM! Que bonita sería Mallorca si no fuera por los mallorquines!

Ya lo dice Midel-MAN: a los mallorquines hay que meterles un cartucho por el culo! Tenemos “une llengo”. Los catalanistas nos quieren poseer. Somos baleares y españoles. Somos héroes y conquistadores y no vulgares payesotes o ganaderos!

Quan es retira el Papa-Bitxo, sona Mamá Chicho

A: Als ramaders i als pagesos

els hi han pres les subvencions…

B:…així ens toquen els collons

per donar gust als burgesos!

 

Puja el sisè jutge: l’agricultura i canta o recita:

Dones que no teniu pa

i als fills dau fiques seques

això són les paperetes

que vos donaren ses dretes

quan anàreu a votar!

A: Les vaques no eren les úniques a les que munyien, perquè tothom anava mal munyit i ben eixut! Aquesta illa, a més de ser la terra més espoliada amb imposts del món, també tenia el partit més corrupte del món. Tothom aferrat a la mamella i xuclant-nos la sang!

Puja el setè jutge: la Corrupció, i canta:

El dinero en el despacho

me enseñó que mi destino era robar y robar

(tots: Robar y robar! Robar y robar!)

Matas me enseñó primero

que no hay que tener dinero

solo hay que saber robar.

(Convidant el públic a cantar:Robar y robar! Robar y robar!)

B: El President imputat,

la presidenta imputada…

Vatualmón quina putada

i el pobre poble EMPUTAT!

A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Puja el vuitè jutge: una alt càrrec. Al seu costat hi ha una gogó que no fa res més que dir que sí amb el cap, allisar-li el pel… i ballar.

Sona A todos los cerditos les gusta la corrupcion

B: Ja se sap que a la vila el més boig sap arreglar els rellotges que fabrica el més viu dels manacorers! Però sempre n’hi ha que han de partir cap a Campos i, si tampoc no els volen allà, han d’anar fins a Ciutat i, si allà tampoc no les volen… els envien a Consell. Ai no! Al Consell! Al Consell Insular! A Mig ambent – com diuen –, perquè una cosa és Menos de medio ambiente i una altra MENOS AMBIENTE DE MIEDO!

(L’alt càrrec en sentir-ho bota d’alegria i es posa a fer rotlet amb la gogó):

Al ruedo de las patatas, pum!

Comeremos ensaladas, pum!

Con patatas y limones, pum!

Como comen los señores, pum!

Anué! Anué! Sentadita me quedé!

(cauen de cul)

Puja el novè jutge: “Instàncies a rompre i de franc”. Amb els presentadors i amb la música de LA GAVINA de Marina Rossell, canten:

(i B): Oh! Gavines robadores

que per la Vila volau…

donau-nos llicències d’obres

(millor si ens les regalau!).

Generoses concessions

donades totes a dit,

i si no sou del partit

vos cobraran comissions!

Mentre canta, el jutge reparteix paperets entre el públic que diuen: PERMISO PARA TODO PARA NUESTROS AMIGOS! PROHIBIDO TODO A NUESTROS ENEMIGOS

Puja el desè jutge: ModelDeFestes i diu:

Estic fins a sa fufa d’haver d’escoltar sempre les mateixes putes cançons!  

(Anima el públic a cantar): HELP! AYUDAME! 

Aquí sempre ens quedarà sentir el nebot del secretari micro en mà cantant… (anima el públic a cantar) VENEZIA!

B: Que te pareix, secretari?

Si un pot anar confiat

amb un poble que s’ha armat

a favor del seu contrari!

A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Puja l’onzè jutge: el PatrimoniVenal i diu: Les festes ja no són, com un temps, un matrimoni avingut. Ara són un patrimoni! Un patrimoni decadent. Clar que a Felanitx ho tenim tot! Tenim un sindicat: VENAAAAAL! Tenim un castell: (fa el gest de convidar el públic a respondre) VENAAAL! Tenim cases buides: VENAAAALS! Tenim casals i palaus: VENAAAAALS! Tenim La Providència: VENAAAAAL! Ai no! Que ja l’hem venut! Tenim l’Hospici: VENAAAAAAAL! Tot venal que bota! Tenim en Timoner(a cantar: Timoner! Timoner! Timoner!) Tenim els Cavallets(Cavallets! Cavallets!…).

Puja el dotzè jutge, L’AiguaDelPort amb un tassó ple de qualque cosa obscura. En Cosserra també puja, li agafa el tassó i diu: BEU SÀ! BEU SÀ! BEU SÀ! Es pega un cop al pit, riu i diu: ERA UN XIST. ERA UN XIST MEU! Es beu el tassó i fa com que li pega un atac i cau fulminat. Els altres jutges criden: MORTA NA LINDA!

L’AiguaDelPort diu: El Port de Felanitx entrarà al Guinnes! Hem fet passar a la història la tradicional fórmula de dues parts d’hidrògen per una d’oxígen, tan vulgar, de l’aigua incolora, sense pudor i sense mal gust. Gràcies a EDAM (Encantados De Agua Marrón) la nova fórmula és: calç, calç, un poquet d’humitat, més calç, més calç, calç humida… i merda! Molta de merda!  

A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Puja el tretzè jutge: PortoColomenperilldemort:  

Portocolom patrimoni de l’humanitat!!

això deien abans que arribes en Fiol,

fent-ne de ses seves en el seu Port privat

ciment i pantalans fins que tots acabaren de dol.

Tancaren l’accés a la mar

per fer caminar per l’ombra des tamarell

que no serà així per una autoritat

que hi podran passar, però s’hauran de posar capell.

De palla o de tela o amb s’escut des ocells.

Port Oohhh Colón, un temps tenia aigua, crancs i peixets, però un dia es va decretar la llei de la selva! A cada cocó de més de 2 litres d’aigua: un amarrament d’una zodiac.

Si hi caben 5 litros, dos, tres o quatre pantalans.

Més de donze litres, serà venal·l.

Patètics, imbècils! Que no veis que això es progrés!

Pantalans, glamour, llates i fierros

Que arribin aviat,

Així serem patrimoni de la humanitat!!

I recordau: Mañana en megaconstrucciones mi Puerto de PortoColom! De Felanitx al Rivetó!

Fa com qui parteix, però torna enrere i assenyalant la gent diu:

I me don de baixa del Felanitx perquè sou tots uns imbècils!

A: I SA QUICA DIU QUE NO! VISCA LA REVOLUCIÓ

Puja el jutge catorzè: XiringuitoCalaFerrera:

Amb embulls han concedit,

el bar de Cala Ferrera

i no volen tornar enrera

lo que han donat amb el dit

Algú es pot preguntar:

qui pagarà tal desfici?

Coneixen bé el seu ofici

els qui es dediquen a untar!

Així que qui pagarà

la multàrria serà el poble,

la gent més pobre i més noble

que mai no s’apagarà!

A: I SA QUICA DIU QUE NO! VISCA LA REVOLUCIÓ

Puja el jutge quinzè: SGAEiSIMONET:

Som es jutge cobrador del festival

Música o melodia qualsevol

que soni en format digital

ha de passar pes ” CANON”

i pagar a la Societat General

l’obligació de ser autor espanyol

Sa puta propietat intel·lectual

de l’ASGAE negoci cultural

ha considerat il·legal

la reproducció parcial o total

de peça musical, audiovisual o teatral 

sota amenaça de l’Audiència Nacional

No volen que siguem pirates!

Aqueixa banda de rates

que aspira al negoci global

Que passin pel “forat central”

del difunt Caudillo i General.

Aquí no pagarem cap animal

i menys als vestits amb corbates 

Sempre i haurà un alè

dins el refugi digital

per ser bon felanitxer

sa llei t’ha de ser ben igual.

I d’aquí, de davall el xal

me trec un top-manta CD

que no el podrà aturar ni na Sindé

Estimat a processons

St. Agustins i foguerons…

Un músic professional

que sempre estirà al·lotons

d’aquells que se’n diu “de carrer”

D’aquí li agraïm seva tasca social

Felanitxers escoltau!

Compartir és el que ha d’esser

No els pagueu!

Que el poble que canta és content

i el poble que conta és esclau

Idoi jau!

Es destapa la camiseta que diu Simonet! i tothom canta: Simonet! Simonet! Simonet! De fons, se sent repicar tambors (del CD).

Compareix el jutge setzè: les JMJ i, fent de gogó amb pompons, fan cridar a la gent eslògans papals:

* Esto es un desmadre queremos padre y madre!

307482_216538291738797_1579103415_n

* Benedicto! Equis! Uve! Palito!

* Somos drogaditos del papa Benedito

* La droga mata! La mata droga! La droga mata! La mata…

DE COP SE SENT UN GRAN TRO! Enmig del fum apareix el Papa. Tots els jutges (i gogós) s’agenollen i es posen a cridar: MIRACOLO! MIRACOLO! TOTUS TUUS! TOTUS TUUS!

El Papa va al micro: Totus meus! Totus meus!

Veniu aquí jovenel·los

vos donaré caramel·los

si vos posau als meus peus.

Tant si ho heu fet amb infants

com amb nins un poc més grans

tots els pecats vos perdon…

si no ho heu fet amb condom!

B: Que és això que diu de condom? Algú ho sap?

A (cantant): El condoni e un tubo di goma

que se pone en la punta di pol·la

e per molto qui fol·la e qui fol·la

la lette non col·la, non col·la!

La gent comença a protestar. Tots els jutges es revolten. Ha de sembla un caos, però els crits han d’estar ben repartits i ordenats per tal que s’entenguin: VISCA L’ANTICRIST! ARRIBA LA FI DEL MÓN! PENITÈNCIA! PIETAT! RESIGNACIÓ! CONFORMITAT! PERDÓ! PERDÓ!… PROCESSONS! (fan cridar al públic: PROCESSONS! PROCESSONS!

 

El Papa i el Rei, agafats del bracet i al costat de la Quica, es posen davall el pali. Se sent el CD amb la batucada d’en Simonet i comença la processó. Tots els jutges, rere el pali, fan la volta a la plaça de s’Arraval. El rei saluda girant la mà, el Papa beneeix la gent. Des de l’escenari, els presentadors resen, davant davant, un rosari irreverent i la gent respon

A.MASTURBATIONE!

Tothom: Ora pro nobis!

B.MASTURBATIONE DIGITALE!

Tothom: Ora pro nobis!

A.MASTURBATIONE MANUALE!

Tothom: Ora pro nobis!

B. MASTURBATIONE TUTTI QUANTI!

Tothom: Ora pro nobis!

A.MASTURBATIONE TUTTI FRUTTI!

Tothom: Ora pro nobis!

B. MASTURBATIONE COL·LECTIVA!

Tothom: Ora pro nobis!

A.MASTURBATIONE GENERALE!

Tothom: Ora pro nobis!

B. MASTURBATIONE CAPITANE GENERALE!

Tothom: Ora pro nobis!

A.MASTURBTIONE CARDENALÍTTIA

Tothom: Ora pro nobis!

B. MASTURBATIONE ANDANTE MODERATTA!

Tothom: Ora pro nobis!

A.MASTURBATIONE MA NON TROPPO!

Tothom: Ora pro nobis!

B. MASTURBATIONE ALLEGRO VIBRANTE!

Tothom: Ora pro nobis!

A.PRESERVATIVO DESCOMUNALE!

Tothom: Ora pro nobis!

B. PRESERVATIVO FORADATTO!

Tothom: Ora pro nobis!

A.EIACULATIO!

Tothom: Ora pro nobis!

B. EIACULATIO RITARDATTA!

Tothom: Ora pro nobis!

A.EICAULATIO ANCORA PIU RITARDATTA!

Tothom: Ora pro nobis!

B. NONE EIACULATIO!

Tothom: Ora pro nobis!

A.EIACULÀTIO PRECOX… AAAAAAAAI!

Tothom: Ora pro nobis!

B. COITUS INTERRUP…. TUS!

Tothom: Ora pro nobis!

A.FORNICATIONE!

Tothom: Ora pro nobis!

B. FORNICATIONE MAJESTUOSA!

Tothom: Ora pro nobis!

A.NOVA FORNICATIONE ANDANTE MODERATTA!

Tothom: Ora pro nobis!

B. FORNICATIONE POSTERIORI!

Tothom: Ora pro nobis!

A.FORNICATIONE VIBRATTO!

Tothom: Ora pro nobis!

B. SESENTA E NOVE!

Tothom: Ora pro nobis!

A.ANNUS HORRIBILIS!

Tothom: Ora pro nobis!

B. ANNUS LINGUAE qui tolis pecata mundi

Tothom: Ora pro nobis!

A.INTENTO FRUSTRATTO (GATILLATZO!)

Tothom: Ora pro nobis!

B. PECATO SÚBITO!

Tothom: Ora pro nobis!

A.PROFANATIONE PROFONDÍSSIMA!

Tothom: Ora pro nobis!

B. IRREVERENCIA SUMMA!

Tothom: Ora pro nobis!

A.PENE, PENE, PENE… TRACCIONE!

Tothom: Ora pro nobis!

B. DESVIRGATTIONE FRACASSATTA

Tothom: Ora pro nobis!

A.BOCATTO DI CARDINALE!

Tothom: Ora pro nobis!

B. ESCANDALO PAPALE!

Tothom: Ora pro nobis!

A.UNA ALTRA MASTURBATIONE!

Tothom: Ora pro nobis!

Els jutges, mentre fan la volta, fan resar “l’ora pro nobis” a la gent, reparteixen el full amb la lletra de l’Himne de Felanitx i tornen a l’escenari.

Puja na Bàrbara a dirigir l’himne de Felanitx.

En acabar l’himne, es clou el pregó:

A: I, per enguany, s’ha acabat

si vos ha agradat la història,

conservau-la a la memòria!

Setze jutges han parlat…

B: …menjant fetge d’un penjat.

Ara rodam clau als panys

i a la presó els qui hem jutjat!

Tots els jutges, junts, a l’escenari, amb els presentadors:

Visca la Quica! Molts d’anys! 

Es cala foc a la traca del Midel-Man! I els jutges davallen i, ja amb la gent, criden: QUE BOTI FELANITX!

THE (amb mel, llimona i sucre) END!

 

 

00 VIDEOCLIP PREGÓ:

http://www.youtube.com/watch?v=FfZgrep39Ys&feature=youtube_gdata

 

01 ARRIBADA DELS JUTGES

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/6/TrhbCX2ry18

 

02 INHUMANOS

http://www.youtube.com/watch?v=_yL2mgkJmeA

 

03 EL REI

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/5/_eHA98nnGAc

 

04 BAUSSÀ

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/4/lYfvLfQKZc4

 

05 DELGADITO

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/3/ZvSQfGUkkIk

 

06 PAPÁ-BICHO

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/a/u/2/92ao8WGJuSg

 

07 CORRUPCIÓ

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/a/u/1/G6F_txWwFD8

 

08 VENAL QUE BOTA

08 EL PORT I ELS PANTALANS

 http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/7/rYIjM6jftGc

09 JOVENTUTS ENVELLIDES

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/3/Kr-95ueJxWg

 

10 COMENÇA L’ORA PRO NOBIS

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/0/9xIR3HTCQpc

 

11 HIMNE DE FELANITX

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/2/pspPA634mZg

 

12 FINAL i fins l’any que ve!

http://www.youtube.com/user/balutxo#p/u/1/UbhUuGNBdGs

 

 

EL VÍDEO COMPLET:

 

Aquesta entrada s'ha publicat en IDENTITAT I LLENGUA el 30 d'agost de 2011 per Bartomeu Mestre i Sureda

EL GAUDI DE GAUDÍ

Deixa un comentari

EL GAUDI DE GAUDÍ

Encara avui s’amaga el somni del genial creador de la Casa Batlló, de la Casa Milà (“la Pedrera”), del Parc Güell, de la intervenció a la Seu de Mallorca i de tantes altres obres mestres: LA INDEPENDÈNCIA! L’explicà a Guillem Forteza, aleshores un estudiant d’arquitectura mallorquí, l’agost de 1917. L’entrevista s’havia d’incloure a un especial de la revista OFRENA dedicat a Prat de la Riba, però va ser censurada. Per sort, es burlà l’autoritat militar i va publicar-se el desembre d’aquell any a la revista quinzenal Vila-Nova (pot llegir-se completa a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú). Un any després, la sucosa entrevista també va ser reproduïda íntegrament a La Veu de Mallorca, publicació que encara roman incomprensiblement sense digitalitzar, però que es troba a la Biblioteca Lluís Alemany de Palma.

040

***

Els espanyols sempre han abominat d’Antoni Gaudí i han intentat divulgar, amb evident fracàs, que era un mal arquitecte. Saben bé que fan, perquè Gaudí és un geni i un símbol de catalanitat. L’entusiasme i l’admiració que genera als visitants cultes contrasta amb el rebuig dels espanyols en veure, impotents, les imponents quatre barres que evoca la Sagrada Família (vg. post scriptum).  Tanmateix les obres descriuen els autors. Una peripècia documentada és la humiliació que va patir Gaudí, amb 71 anys, quan es manifestà l’11 de setembre de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera. Els policies intentaren, inútilment, que parlàs en castellà. Va ser insultat i detingut. Ja a Comissaria, en presència d’un conegut seu (el senyor Valls, l’home que ho relataria tot), els insults i les amenaces pujaren de to: “¡Si usted no fuese un viejo le rompería la cara, sinvergüenza, cochino!”. Va ser acusat d’insults i multat, però Gaudí es va mantenir digne i lleial a la llengua.

80 anys més tard i sota un altre règim, l’estiu de 2004 vaig tenir constància de la doble vexació que va patir Antoni Mestre, un estudiant serè i veraç de 20 anys. A l’aeroport de Barcelona el tancaren a un quartet, on fou registrat, insultat i amenaçat per respondre en català una pregunta d’un guàrdia civil delinqüent (o quina cosa és qui incompleix la llei?) i malparlat (“Es que lo habláis por cojones!”). Després de 20 minuts, l’informaren que rebria una denúncia per insults i va poder embarcar. En arribar a Palma, quatre guàrdies l’esperaven per repetir la teràpia. El cas es va denunciar als delegats del govern del Principat i de les Balears, Joan Rangel i Ramon Socies. La mobilització ciutadana, amb interpel•lacions parlamentàries que arribaren al Congrés dels Diputats i al Senat espanyols, va permetre conèixer un centenar de casos similars no denunciats per por a represàlies. Els fets obligaren ambdós virreis a un compromís públic. Vaig parlar amb Ramon Socies per fer-li avinent que coneixia la cultura militar i que allò que entenen bé és l’obediència. Li vaig recomanar que imposàs l’autoritat i dictàs ordres clares de respectar el català, com a idioma oficial. No hi va haver cap sanció (les filmadores dels aeroports es veu que no funcionen segons quan), ni cap reparació; només paraules eixorques! El compromís? Paper banyat! Tanta desídia convida a apel•lar als tribunals internacionals, perquè els darrers anys, els abusos amb insults com els que patí Gaudí, fins i tot sovint amb violència, s’han multiplicat i certifiquen que no vivim a un estat de dret, sinó sotmesos a un típic estat opressor i colonialista: ocupació del territori, etnocidi cultural, espoliació fiscal i racisme! Aquest, per partida doble. D’una banda, perquè mai un catalanoparlant serà agredit, insultat o amenaçat per parlar català a cap país del món… excepte a la seva terra, allà on les lleis confereixen oficialitat a la llengua que reprimeixen els que han de fer-la respectar! D’altra banda, perquè mai cap parlant de qualsevol llengua del món serà agredit, ni insultat, ni amenaçat per la policia espanyola… excepte els catalanoparlants. Som, doncs, davant d’actes racistes. Els membres dels cossos de seguretat se senten superiors a uns ciutadans a qui han de protegir i, impunement, profanen la legalitat. Què els hi ensenyen a les acadèmies? A torturar? A reprimir els drets lingüístics? A esclafar els drets civils? A profanar la Declaració Universal dels Drets Humans? No els hi diuen que no han d’insultar? No els hi expliquen que l’abús d’autoritat és un delicte? No els hi fan saber que qui els paga el sou som els catalanoparlants?

Front als abusos hi ha solució. L’apuntà Gaudí l’any 1917 (aviat farà cent anys!). A preguntes de Guillem Forteza, estudiant mallorquí d’arquitectura a Barcelona i, anys després, polític, el mestre va denunciar que no només no érem respectats, sinó que érem maltractats. A més de descriure els catalans renegats, col•laboracionistes, venuts i repressors, personalitzats en Antonio Maura i Francisco Pi i Margall, Gaudí va definir la diferència entre la metròpoli i la colònia: “Els castellans atribueixen al fatalisme que s’enfonsi la hisenda pública o es perdin les colònies. Tenen un concepte equivocadíssim de l’administració. No cultiven la riquesa, no la fomenten, com els catalans, sinó que l’exploten, la dilapiden. Ells veuen com es disminueix el tresor públic, però no suprimeixen “las carrozas”. Tenir administració, per a ells, és tenir “la llave de la despensa” i repartir, entre ells i com els convingui, lo que en realitat no els pertany, perquè ho hem aportat uns altres! Als catalans la realitat mai ens enganya, sinó que ens instrueix. Els castellans no tenen aquesta percepció. Ells són respecte dels catalans com els cíclops respecte dels grecs: només tenen un ull. Els castellans no endevinen la situació. No veuen la imatge, sinó un fantasma de la imatge. Davant del problema de Catalunya, el veuen, però no volen veure la necessitat de resoldre’l. Ells amaguen la veritat, per no exercitar la justícia!”

L’entrevista es va fer pocs dies després de la mort d’Enric Prat de la Riba i Gaudí li ret el màxim reconeixement: “Vetaquí un català. El sacrifici d’en Prat ha demostrat que Catalunya sabia governar-se dins la més estricta migradesa de medis de govern i amb peremnes inconvenients, destorbs, pressions de l’Estat. No se li dóna un tresor inicial per a crear riquesa nacional i ell insistitueix un crèdit que fa radicar en la seva persona, en la confiança que té el poble en la seva justícia, en la seva integritat. Els catalans tenen el sentit de la plasticitat que és el que dóna idea del conjunt dels objectes i de la situació relativa. El mar, la llum mediterrània, donen aquesta qualitat de percepció. En Prat ja ha cumplit son destí. Ha demostrat que Catalunya té aptitud de Govern, ha donat consistència a l’esperit de tot un poble esmorteït.” El destacat d’aquella entrevista, “Catalunya és apta per a governar-se!”, oferia la solució al problema: deixar de ser una colònia als peus de Castella. Aquella constatació de l’universal arquitecte, tan senzilla i tan vigent, era tot un llegat ideològic. El seu gran somni era, senzillament, la independència de Catalunya; el gaudi de Gaudí.

NOTA FINAL.- L’any 2009 ja vaig publicar al Diari de Balears un apunt sobre el tema que podeu veure a continuació.

30(21-9-09)

POST SCRIPTUM. El Ministre espanyol García-Margallo, dia 10 de juliol del 2017, per tal d’atemorir la voluntat de realitzar un referèndum per aclarir si la majoria optava a favor d’una República Catalana independent, va fer unes declaracions tan significatives com enigmàtiques: “A partir de la segunda quincena de agosto empezarán a pasar cosas en Cataluña.” Dia 17 d’agost es varen produir els fets de Barcelona i de Cambrils, després d’una explosió a una casa d’Alcanar on s’estava elaborant un poderós artefacte. La vinculació del principal organitzador de l’atemptat, l’imam de Ripoll, amb el CNI va recordar el valor “profètic” de l’amenaça anunciada.

Dia 6 de setembre del 2018, es confirmava quin era l’objectiu: la Sagrada Família. El trasbals que hauria provocat als catalans hauria representat un impacte tan o més gegantí que el de les torres bessones als nord-americans. Els espanyols? Qui sap!

https://www.lavanguardia.com/politica/20180906/451676184245/terroristas-atentados-barcelona-sagrada-familia-audios-filtrados.html

 

Aquesta entrada s'ha publicat en IDENTITAT I LLENGUA el 23 de juliol de 2011 per Bartomeu Mestre i Sureda