Els darrers assassinats de la dictadura franquista (27 de setembre de 1975) Per Miquel López Crespí, escriptor Lucila Aragó, una bona amiga valenciana, companya en la lluita per la llibertat i el socialisme, m’envia, setembre de 2000, un sentit manifest tot recordant les darreres execucions de la dictadura; em diu que segurament sortirà a la
Punt final: la poesia de Miquel López Crespí Damià Pons i Pons, escriptor i exconseller d’Educació i Cultura del Govern Balear Les meves paraules d’avui neixen de la lectura feta sense xarxa de Punt final (1), l’obra que recentment ha publicat l’Editorial Moll a la més històrica de les col.leccions de
Abans del 23-F: desmobilització popular, desencís, involucionisme Per Miquel López Crespí, escriptor És cap a 1978, amb el desencís produït per la victòria política del franquisme reciclat (UCD) i la desmobilització que promocionen PCE i PSOE, quan els sectors populars més combatius comencen a retrocedir. Les lluites obreres, en bona part, han
Guillem Frontera i Miquel López Crespí: articles Els Melià i les transicions Guillem Frontera | 27/01/2010 | No li escatimam qualitats ni personalitat en constatar que, en la conformació del seu bagatge polític, hi ha intervengut decisivament la figura del seu pare, Josep Melià Pericàs, primer en vida i després mitjançant el
Sindicalisme i transició: Consells Obrers i democràcia obrera enfront sindicalisme reformista Per Miquel López Crespí, escriptor El nostre partit (l’OEC), amb la seva pràctica consellista i anticapitalista, era una organització adequada per a la lluita a fàbriques, barris i centres d’ensenyament, però poc útil a l’hora d’intervenir en muntatges polítics de les “altures”
Quo Vadis, Podemos? Eudald Calvo, regidor per la CUP a Argentona PER EUDALD CALVO, REGIDOR PER LA CUP A ARGENTONA Els inicis Podemos va néixer oficialment l’11 de març de 2014 (1), si bé també es considera com a data fundacional el 16 de gener de 2014, per tant fa ja 8 mesos del naixement d’aquest projecte
La lluita per una Constitució autènticament democràtica Per Miquel López Crespí, escriptor 1978 va esser també l’any de la lluita per una Constitució autènticament democràtica. En els capítols anteriors hem parlat àmpliament del paper cabdal del PSM(PSI), OEC, MCI, PSAN, trotsquistes, independents sense partit, etc, en la tasca d’anar clarificant les mancances democràtiques
Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí al Manifest SÍSÍ, construïm el 9 país! Democràcia, llibertat i justícia social Les grans mobilitzacions populars que han tingut lloc durant els darrers anys al voltant dels drets nacionals, socials i democràtics han estat claus perquè alguns canvis que fa uns anys semblaven impossibles, ara hagin deixat de ser-ho.
El combat per la història Per Miquel López Crespí, escriptor “Amb la imposició generalitzada del pensament únic, no queden dubtes que vivim en una de les societats més controlades de la història. La vella Europa és avui un territori especialment difícil per als i les intellectuals crítiques, per als i les pensadores
11 de Setembre 2014: tres derrotes de l’unionisme i un triomf imparable de l’independentisme 14/09/2014 Blanca Serra (Web LLibertat.cat) Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona PER BLANCA SERRA PUIG, MEMBRE DE LA CUP BARCELONA Comencem pel triomf perquè no som masoquistes i les mobilitzacions i actes polítics que ha protagonitzat el moviment popular , ja sigui la
Gonçal Castelló: un mestre republicà a Mallorca Per Miquel López Crespí, escriptor Recordava els anys cinquanta. En els replecs més llunyans de la meva memòria, el nom de Gonçal Castelló em retorna, des de la distància, lligat a les amagades converses de postguerra entre el peu pare, l’alferes republicà Paulino López
El teatre català experimental i la transició Per Miquel López Crespí, escriptor Acte únic, Els anys del desig més ardent i Carrer de Blanquerna són obres escrites després de l’ensorrada de les idees rupturistes en temps de la transició. La definitiva consolidació del règim sorgit dels pactes entre la pretesa oposició
Només qui ha viscut en carn pròpia les campanyes contra el marxisme, en el cas del reformisme i la batalla per l´anorreament del projecte nacional dels Països Catalans pot copsar la brutalitat ideològica dels anys inicials de la restauració monàrquica. Tot l´aparell ideològic i polític del sistema, els mitjans de comunicació; tot el poder dels
El PCE, el PSUC i la defensa de la bandera bicolor espanyola – Articles de Llorenç Capellà i Miquel López Crespí Aquella bandera, l’espanyola o monàrquica, la que enlairaren Carrillo i el PCE després de la legalització, era el símbol més fefaent de l’opressió franquista. Per entendre’ns: els que havien mort en defensa de la
CONTRA ELS QUI ENALTEIXEN EL FEIXISME LITERARI balutxo | TEMPS DE GUERRA INCIVIL | dilluns, 28 de gener de 2013 | 11:21h Darrerament, arreu de les terres catalanes, hi ha una revifada de condescendència i permissivitat amb alguns escriptors que varen ser còmplices directes del franquisme. Amb l’argument que cal contextualitzar les coses, des de