Anegats, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007
Heus aquí una de les grans maravelles del Senglar a Lleida: poder fer el gos ajegut a la gespa mentre toquen tota mena de grups. Tot un luxe.
Chocadelia Internacional, Senglar Rock (Lleida), 28 de juny de 2007
Per sort no fa la calor que va fer l’any passat, la qual cosa fa portar millor anar d’escenari a escenari. Ahir vam acabar amb el Chocadelia Internacional i el seu groove anartista amb orelles de Mickey Mouse. Divertits i provocadors.
(lo:muêso), Senglar Rock (Lleida), 28 de juny de 2007
Està molt be que cadascú es faci el seu festival a la seva mida i vagi a veure el que li vingui més de gust, però és una pena que, per culpa de la dura competència amb Obrint Pas, els mataronins (lo:muêso) es quedessin tocant pels arbres i molt poques persones. Una llàstima ja que el seu concert va ser del millor de la primera jornada del Senglar Rock.
Antonio Orozco, Senglar Rock (Lleida), 28 de juny de 2007
O no és una transgressió posar a Antonio Orozco davant d’Obrint Pas i mentre sona Rauxa?
O els Ojos de Brujo a l’Acampada Jove?
Sanpedro, Senglar Rock (Lleida), 28 de juny de 2007
M’acaben d’infomar que aquest any no hi ha piscina al recinte!
The Gruixuts, Senglar Rock (Lleida), 29 de juny de 2007
Molts grups poden pensar que tocar a primera hora i obrir un festival és una putada ja que toquen quan les portes s’estan obrint, la gent es queda muntant les tendes i agafant forces. Però la gran sort que tenen els grups que inauguren un festival és que sempre surten citats a tots els diaris i els que han de tancar amb pressa les primeres edicions se’n fan ressò encara que hagin estat tocant sense gairebé públic.
Aquest ha estat el cas dels The Gruixuts en aquesta desena edició del Senglar Rock i per això jo també els utilitzo per inaugurar aquest primer post sobre el festival que s’anirà actualitzant on line sempre que pugui i tingui un parell de minutets.
Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007
Hi ha gent que s?ho curra de valent al festival, entre ells l?equip de fotògrafs que en aquest cas pertanyen a la plantilla de Rockdelux. A la foto, Òscar Garcia, també conegut com El Fotògraf Ulleresdepasta (aquest és el seu blog i aquest és el seu fotolog) que va enllacar el dia amb la nit i aquesta amb el dia següent sense parar fins les 10 del matí de diumenge. Me?n faig càrrec, jo vaig haver de passar gairebé pel mateix fa un parell de setmanes en el Primavera Sound.
Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007
Parlem d?allò que tothom sap i tothom parla però ningú ho diu en públic? Sembla haver un pacte no escrit de no publicar res del tema de les substàncies tòxiques en el festival… i no seré jo qui tiri la primera pedra. Però les informacions que corren de sota mà podrien donar joc a un sucós confidencial.
La Mala Rodríguez, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007
Fangoria, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007
Alaska o com mantenir-se com una diva encara que et surti un mugró del vestit (no, no treieu la lupa, la mamella se li va escapar més tard).
KTL, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007
Sunn O))) no és la única arma de destrucció massiva del guitarrista d?Stepen O?Malley. També es dedica a taladrar timpans amb el grup KTL, un grup més mesurat que Sun O))) però tan infranquejable com un mur de formigó. A més van perpetrar un atac conta la capa d?ozó omplint-ho tot d?una espessa boira que impedia no només veure l?escenari si no també al company que tenies al costat. L’efecte de no poder veure res mentre les vibracions et dinamiten l’estómac era, com a mínim, inquietant.
Potser és la foto més estranya que he publicat en aquest bloc.
Wolf Eyes, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007
Si, el Sònar és molt dispers, fins hi tot hi han grups de noise propers al grindcore.
Mira Calix, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007
Sònar (Barcelona), 15 de juny de 2007
I aquí acaba per avui aquest passeig de divendres per la gran fira de les vanitats que és i ha estat sempre el Sònar. Demà més.
Comentari agafat a l’aire entre dues senyores de la neteja:
?Acabo de veure aquell senyor que surt a la tele… si el grassonet que fa de jurat al factor equis.
(Pobre Miqui, no saps on t’has ficat!)
Sunn O))), Sònar (Barcelona), 15 de juny de 2007
He viscut diversos nivell de soroll, a l’haver d’estar en els concerts al davant de tot fa que moltes vegades sentim els baixos com si fossin patades en els mateixos. Sense anar gaire lluny el passat Primavera Sound els Melvins ens van deixar tremolant a tots. Però tot te un límit ?de moment? i aquest és el que van escriure ahir els impenetrables Sunn O))) a l’escenari Hall del CCCB.
Amb un nivell de saturació absoluta, una lletania de distorsions absolutament angoixant que va aconseguir que el dolor psíquic i físic em deixès baldat ja a les cinc de la tarda. El pitjor és que no hi havia sortida: tots els accessos de sortida estaven colapsats tan per la gent que fugia com pels que volien entrar a una sessió de sadomasoquisme sorollós. Si el rock és també provocació, Sunn O))) són uns provocadors.