per Esteve Mestre i Roigè Encara que molts dels que vivim en petits poblets som una mena d’ apocats, quan ens xafen el dit del peu, expressament i per provocar, serrem les dents.., però a l’ igual que ha succeït ara, quan l’ agressor gira l’ esquena, busquem trobar una solució al problema. I això
per Esteve Mestre i Roigé L’ any 1988 va veure la llum el primer llibre dels Estudis Castellnouencs. Era un treball de Miquel Galitó i Pubill titulat “Castellnou de Seana, abans i després del Canal d’ Urgell (1840-1880)…, aquest any 2009 s’ ha publicat el número 19, una obra coral, “La bona sembra. L’ensenyament a
per Esteve Mestre i Roigé En aquests petits pobles de la Plana d’ Urgell, busquem signes d’ identitat, alguna cosa, un fet, un símbol que ens diferenciï dels demés. De fa força anys, potser el símbol més preclar era, i ho continua sent, la Festa Major del poble. Cada poble intentava que la seva fos
FESTES DE NADAL (II): Unes costums i els Reis Mags <!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } — per Esteve Mestre i Roigé Una costum que a la fi del segle XIX encara era viva a les terres de la Plana d’ Urgell, era que durant les festes
per Esteve Mestre i Roigé Un dels símbols del Nadal, és el pessebre. En anys anteriors he escrit sobre diferents maneres de fer un pessebre. El Nadal, amb els seus pessebres, tió de Nadal, sants innocents, cap d’ any –i l’ home dels 365 nassos- i la vinguda dels Reis Mags, forma part d’ un
per Ramon Maria Guiu He de confessar que no vaig entendre res quan va sortir a la palestra pública l’afer de l’article que el corresponsal de The Economist, una de les revistes financeres de més prestigi internacional, va escriure sobre l’Estat espanyol.I és que de vegades tinc la impressió que alguns periodistes van a la
per Esteve Mestre i Roigé Ara que Grenlàndia ha començat el compte enrere per arribar a ser un país independent em ve a la memòria una visita que vaig tenir a casa fa un temps. El cas és que un vespre se’m va presentar a casa un conegut, que feia força temps que no veia
per Esteve Mestre i Roigé A inicis dels 80, Eugeni Casanova era un jove periodista que vivia i treballava a Lleida, al qui el nostre món se li va fer petit i se’n va anar a fer de periodista free lance més enllà de la Mediterrània. Durant un temps, companys seus, comentàvem històries que ens
per Esteve Mestre i Roigé L’any 1973 fou l’ any de la gran crisi. L’ any en que l’ OPEP es va plantar. L’any en què els països europeus, com que mai s’ havien plantejat que en faltés, es trobaren sense reserves de petroli. L’ any en que Holanda, Bèlgica, Itàlia….prohibiren la circulació de cotxes
per Esteve Mestre i Roigé Era a la fi dels anys 70. Anys de transició. Ell, passava de la vintena, havia esperat, amb il·lusió el “canvi”. Amb el “seu”canvi polític, Catalunya seria lliure. Ho creia fermament. Ben aviat va veure que les coses ni anaven, ni anirien pel camí que ell havia pensat. Però no
per Esteve Mestre i Roigé Fa uns dies em vaig trobar amb un company d’ estudis. Feia decennis que no ens saludàvem. Vam parlar una estona. Una de les preguntes tòpiques, “com et va la feina?”, es convertí en el cavall de batalla de la conversa. El meu company és professor d’ un institut de
per Esteve Mestre i Roigé El que molts entenem per “cultura” mai ha estat una necessitat vital per a una gran part dels habitants de la nostra nació. D’ aquesta gran part de la població en surten els líders polítics, socials, econòmics del món local. En un altre costat tenim als homes i dones que
per Esteve Mestre i Roigé Fa un mes que es va presentar a Madrid, el Manifiesto por la lengua común. Dèiem tenir la pell de “cocodrulu”, perquè gairebé no ens hem immutat. Sembla que a Madrid, inicialment la cosa es va moure força, tot el PP nazional s’ hi va apuntar, Telemadrid i vés per on,
per Esteve Mestre i Roigé Ara fa 10 anys que va morir Maria Mercè Marçal. De manera immediata, el Consell Comarcal del Pla d’ Urgell, ja va organitzar un premi de poesia –prestigiós- que duu el seu nom i des d’ Ivars d’ Urgell no han deixat de fer iniciatives –inauguració monument, exposicions…- per tal
per Esteve Mestre i Roigé Fa setanta anys, el 23 de juny de 1938, moria a Barcelona, Valeri Serra i Boldu l’ autor del Calendari Folklòric d’ Urgell, publicat l’ any 1915, un monument a les tradicions, principalment de caire religiós, que es vivien a tota la Plana d’ Urgell a finals del segle XIX