Indústries i caminars.

Hi ha qui no ho vol, qui no voldria que així es digui, però com no he trobat cap raó més que de por i a callar, segueixo parlant dels constitucionalistes78. O, encara més clar, com em sembla que els qui així no volen sigui dit, ho fan perquè no ens hi veiem clar, i també perquè voldrien que siguem ben comprensius amb els seus abusos, entenc que hem de parlar sense embuts dels qui utilitzen la darrera constitució espanyola (o és la única que han tingut?) fent creure els ineptes que es tracta del text fundacional del món del Frente Nacionalista Español de Constitucionalistas78, o alguna cosa així, i que aquest món és per alguna raó equivalent a El Món, de manera que, pobrets!, han de mirar de salvar-nos als qui no hi som amb ells (pobrets!) ja que sinó, no sé el què.

Com em sembla també que hi ha qui encara vol parlar de la Espanya plural de Zapatero o del qui li vingui al darrera, pot ser calgui recordar que ‘singular’ i ‘plural’ són paraules que tenen diferent significat segons de què estem parlant. I que a vegades no hi ha problema en fer-li joc a les ambigüitats que ens ofereix aquest fet. Però d’altres cops millor deixar clar en quins termes parlem, que ja veiem com va el panorama.
Panorama en el que he assenyalat altres cops, a més, ens confonem entre ambigüitat que abasta i ambigüitat que enganya, i on, fins i tot, caiem en confusions més burdes, com la que ens fem, si no ho vigilem, entre lligam i lligat, o mono- i pluri-, constatar i constitir, respecte polític i falsa tolerància, informació i desinformació, etc.

Avui assenyala l’editorial de Directe!cat que Catalunya ha de dir prou.

“(…) El president Montilla ho ha de saber, ja no ens queda més paciència, ni
temps per a més errors. La crisi global que vivim ens dóna una
oportunitat, i només aquells que entenguin el moment i tinguin la
capacitat de traslladar-la mereixen liderar aquest país.”

I tant, i ha dit prou en varies ocasions darerament, afegeixo. Si hi ha qui vol sordejar, ja espavilarà. I podem recordar-nos aquí de moltes coses, com ara un detall de novembre de 2007: Una lliçó.

“(…) Els grans esdeveniments de la vida dels països, de fet, gairebé sempre
arriben així. La normalitat s’arrossega mandrosa i va esllanguint el
pensament i l’acció. Crea una inèrcia pesada. Però la sorpresa cal que
t’agafe preparat. (…)”

Al que hi anava, podem dir als constitucionalistes78 que consten més coses que les de la consti, i que ja consten prou. I entre els catalans ens podem dir: Catalunya ha de dir prou, per començar, ja que sembla confonem entre evidències constatades i constitides, per començar: ens desconstitim d’una vegada?

…………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/33101
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/34024
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117300
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/121255
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/121252
http://www.directe.cat/editorial/catalunya-ha-de-dir-prou-13903

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!