SI TINGUÉS AQUÍ L’ENYOR
Si tingués aquí l’enyor no l’enyoraria.
Però el present se m’escola entre els dits
i una fulla em mira amb desconfiança.
Arxiu de la categoria: Dietari
LLETRES DESENDREÇADES
Sóc un lector una mica desigual, vull dir que em puc passar dies i dies sense llegir, com passar-me dies i dies llegint i llegint. Quant llegeixo puc fer-ho amb les darreres novetats literàries o amb clàssics de tota mena. Tinc també certes debilitats: la poesia, els dietaris i en general aquells textos en els que no passa exactament massa coses però que en pots gaudir per com estant explicades. Per dir-ho d’una altre manera m’importa més el com que el què.
Amb tot això tinc moltes assignatures pendents, en quan a lectures, però tinc dificultats per trobar el moment, o mandra de cercar-lo que ve a ser el mateix.
Però de totes les assignatures pendents, n’hi ha una altre que em cou més: l’escriptura. Fa anys provava d’escriure poesia, també un dietari. En els dos cassos mai havia aconseguit trobar el to, aquella manera d’escriure en la que em reconegués a mi mateix. Problemes d’identitat direu. Doncs si, crec que deu ser això mateix.
Fa dies, remenant entre les meves prestatgeries vaig trobar un quadern amb quants fulls escrits: idees per a escriure narracions, tres versos esparsos i algun apunt de dietari. Em vaig adonar que la darrera anotació era de setembre de 1993: Fa vint-i-nou anys. Desprès d’aquesta data, res de res que hagi guardat.
Durant tots aquests anys, i en els anteriors, si que he fet moltes fotografies. Fins hi tot podria dir que sí que tinc una mena de dietari fragmentat en forma fotogràfica. Alguna vegada he estat temptat de posar-hi algun text, però tampoc he acabat de trobar el format.
En els darrers deu o quinze anys he compartit fotografies en algunes xarxes socials, primer per documentar llocs i desprès simplement per veure fotos de la gent i que la gent en pugui veure algunes de meves, però mai no n’he acabat d’estar massa satisfet.
Fa dies que dono voltes a la idea de fer un bloc on pugui explorar indistintament, i sense massa exigència, algunes de les assignatures pendents al respecte de l’escriptura. Veurem com me’n sortiré. De moment, i per començar, faig la transcripció del darrer apunt de dietari que he esmentat abans amb una fotografia del mateix dia.
“4 de setembre de 1993
Desprès de dinar he pujat al Balandrau (2579 mts). He deixat el cotxe al refugi de Jaça Sabut sota mateix del Cerverís. D’allà, seguint el curs d’un rierol i enfilant-me a l’esquerra per uns prats pendents farcits de vaques fins dalt de la coma de Granollers i desprès carenejant per pendents d’herba fins el cim. Era mitja tarda, prop de les sis, hi havia força núvols per sota del cim, i el sol ja baix il·luminava tènuement les muntanyes. La llum era, doncs, meravellosa per fotografiar núvols i muntanyes. Quan he mirat el comptador de la càmera en duia ja, tot plegat, unes vint i ho he deixat córrer. Crec que la èxtasis del moment et fa pensar que vols retenir cada imatge que veus, i penses que diferent. La baixada ha tornat a delatar que els genolls flaquegen tot i que tan sols he trigat uns quaranta minuts. A baix mentre, fumant, observo el camí fet em pregunto com compartir aquests moments, i potser d’altres, íntims moments que estimo molt i que sovint a Barcelona enyoro.”