Roger Mas, INEF, 25 de gener de 2007
Només van ser dues cançons ("Passió de son" i "Oda a Francesc Pujols") i a l’hora dels postres. Però en Roger sempre és benvingut encara que sigui per acompanyar els àpats o fer el cafè.
Òscar Briz, Centre Cultural Barradas (L’Hospitalet), 21 de gener 2007
Georges Moustaki, Palau de la Música (Barcelona), 19 de gener de 2007
Sembla mentida, però amb els 23 anys que porto fent fotos a tot el que es mou a sobre d?un escenari, mai havia pogut fer-li a Georges Moustaki. Unes vegades per coincir amb altres concerts, altres per mandra i fins i tot alguna vegada per anar al concert i no portar un roder a sobre. Però per fi ho vaig aconseguir i Georges Moustaki ja forma part del meu arxiu visual.
Redd Kross, Sala Apolo (Barcelona), 18 de gener de 2007
Hi ha concerts que haurien d?estar recomanats per les autoritats sanitàries. El de Redd Kross ahir a la sala Apolo és dels que et deixen amb un somriure d?orella a orella i renovant la fe en el pop, el rock i el que calgui.
"Acords amb Leonard Cohen", Teatre Auditori (Sant Cugat), 13 de gener de 2007
Avui, que m?ha tocat a mi despertar-me a l?hora intempestiva en que el petit ha dit que ja no volia dormir més, he tornar a ensopegar al 33 amb aquella meravella de programa anomenat Arsenal i dirigit per Manuel Huerga. En aquest cas estava dedicat a Nico que va actuar a la sala 666 l?any 1986. Un reportatge d?impecable realització que mostra una Nico força desequilibrada dos anys abans de la seva mort a Eivissa i que ha acabat amb estremidora lectura del ?The End? dels Doors.
Això be a que, per casualitats de la vida, feia poques hores que havia vist John Cale, el seu company a la Velvet Underground, interpretant ?Alexandra Leaving? en l?espectacle ?Acords amb Leonard Cohen? al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès.
No tinc res en contra dels concerts d?homenatge, ben al contrari, crec que la memòria cal reactivar-la constantment. Però algú hauria d?inventar una fórmula que aconsegueixi treure la impressió d?estar veient una gala televisiva, on tothom es cenyeix a un guió establert i ningú gosa saltar-se la norma. Al menys els podrien deixar donar les gràcies.
I no entenc com és que ningú va triar cap cançó del disc ?I?m your man?, el treball del canadenc de 1988.
I aquí acaba un cap de setmana dedicat a les més diverses concepcions de la cançó d?autor arreu del món. Però la cosa segueix ja que avui mateix comença el BarnaSants i ens esperen unes setmanes plenes de cançó d’autor.
Les mil cares d’Albert Pla.
Heus aquí algunes de les imatges projectades a l’espectacle "El malo de la película" d’Albert Pla. Però no us penso explicar el final. Encara queden dies per veure-ho a L’Auditori.
Albert Pla, Sala Oriol Martorell de L’Auditori (Barcelona), 12 de gener de 2007
"La mare que’l va parir!" va cridar una espectadora acompanyat per algun que altre renec mentre abandonava indignada la sala. Va ser el que es va sentir a la sala Oriol Martorell de L’Auditori quan van aparèixer les lletres de "Fin" en la primera de les representacions de "El malo de la película" d’Albert Pla. Provocador com sempre, Albert Pla havia fet be la seva feina. Un cop més ens va fer riure, plorar, repugnar, renegar, alterar-nos les neurones i posar-nos la pell de gallina.
Esperem que aquesta espectadora no pertany ni a la Cope, Ciutadans o cap del grupúsculs de la brunete mediàtica, Serien capaços de crucificar a Albert Pla tal i com van fer amb Leo Bassi o Pepe Rubianes.
Maika Makovski, La [2] (Barcelona), 4 de gener de 2007
Tornem a la normalitat després de les dades de Nadal que, com nefast costum, la programació musical desapareix totalment de les agendes. Després de dies sense estar davant d?un escenari, tenia veritable mono de concerts. Si, és una espécie de masoquisme ja que en pocs dies engega el BarnaSants i l?agenda es comença a omplir de dates en vermell.
I per començar l?any res millor que una descàrrega rockera de la ma de Maika Makovski, una mallorquina d?origen macedoni i establerta fa anys a Barcelona. Un secret massa ben guardat tot i que cada dia guanya més adeptes. Amb l?esperit de Joan Jett, Patti Smith o PJ Harvey, Maika no va presentar gaire material nou. A les cançons de ?Kradiaw?, el seu primer disc, encara els hi queda carrera i guerra per donar i la seva versió d??Ace of spades? de Motörhead va ser de les que treuen guspires. I segueix tan guapa com sempre.
Els Pets, Casal Cultural de La Pobla de Mafumet (Tarragona), 11 d?octubre de 2006
The!Fuck, Sala Be Cool (Barcelona), 5 de desembre de 2006
Però si algú troba escaient fer-ne cap, pot fer-ho aquí sota…