Emigdi Subirats i Sebastià - Lletres ebrenques - Pàgina 14

campredó

Campredonenques (19): Doña Clotilde, Doña Carme Algueró, Doña Maria Jesús Pérez, Doña Josefina

9 de juny de 2008

En un post anterior d’aquesta mateixa secció, havíem fet esment del fet que l’escolarització a Campredó s’endega a partir de 1873, amb dos escoles unitàries que regien “doña” Joana Alcoberro i “don” Josep Subirats respectivament, mestres que encara exercien a la població al tombant del segle XX. A partir de 1915, l’escola de nenes la

Guillem, sigues valent

6 de juny de 2008

Avui el meu xiquet, Guillem, de 4 anys, té al davant una intervenció quirúrgica. No sé explicar gaire bé en què consisteix exactament, però és semblant a fimosi. No és una cosa greu, tot i que, com a pares, sempre ens preocupa el fet que el nostre fill passi pel quirofan donat que l’han d’adormir íntegrament. Va ingressar ahir a

Campredonencs (18): Alfred Sánchez i Redó

3 de juny de 2008

Alfred Sánchez i Redó era natural de Barcelona, però va tenir un paper molt destacat en la vida política, social i econòmica de Campredó durant els anys de la postguerra i fins la mort del dictador. Era l’administrador de la finca del Mas de la Missa, latifundi campredonenc per excel·lència, propietat del seu sogre, el

Campredonencs (17): Joaquim Gauxachs i Favà

28 de maig de 2008

Joaquim Gauxachs i Favà va ser el primer alcalde pedani de Campredó durant els dos primers mandats de la transició democràtica, 1979-1987. Era militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) en la clandestinitat durant el llarg període de la dictadura franquista. Amb la reforma envers un sistema democràtic, es va posar al capdavant del col·lectiu comunista a Campredó

Campredonencs (16): Joaquim Roca, Francesc Sebastià i Pere Sanahuja

25 de maig de 2008

El poble de Soisy-sur-école va anar rebent durant el període que va des de 1957 fins al 1970, una cinquantena de treballadors campredonencs per a realitzar diferents tasques agrícoles, especialment en l’aclariment i la recollida de la remolatxa de sucre. El primer contacte amb aquesta població es va produir amb els senyors Joaquim Roca, Francesc Sebastià

Campredonencs (15): Nieves Miravalls i Ramon Sebastià

23 de maig de 2008

Nieves Miravalls i Fàbregues (1907-1978) i Ramon Sebastià i Cid (1901-1941) eren els meus iaios materns. La iaia era natural de Roquetes (de la família dels Cremats), mentre que el iaio fill de Campredó (de la família dels Teixons). Durant els 13 anys que varen compartir vida matrimonial varen treballar al camp. La seua vida va rebre un autèntic sotrac

Campredonencs (14): Ramon Marqués i Arbona

22 de maig de 2008

Ramon Marqués i Arbona (Campredó 1922- 2003) és un d’aquests artistes anònims dels pobles de la riba final de l’Ebre català, el treball dels quals mostra una constància veritablement admirable, atès que el realitzaren en les poques hores de lleure que la feina laboral els va deixar. El talent personal que el va caracteritzar li

Campredonencs (13): Santos Santamaria

21 de maig de 2008

El comandant Santos Santamaria, que estava destinat a la comandància d’intendència de Barcelona, va ser un dels personatges claus de la postguerra a Campredó. Va tenir una forta influència política i econòmica en el futur del nostre poble. L’any 1942 va adquirir la finca del Mas de la Missa, el latifundi campredonenc per excel·lència, la

Campredonencs (12): Joan Rodríguez i Príncep

16 de maig de 2008

Joan Rodríguez i Príncep va ser l’alcalde de Campredó de la postguerra, que va gaudir d’un mandat amb més llarga durada. Era igualment el cap local de Falange. Va arribar a l’alcaldia el 2 d’octubre de 1944, tenint com a auxiliars Miquel Valldepèrez, Josep Favà, Ramon Espuny i Carles Royo. Va ser el responsable de la

Campredonencs (11): Josep Mulet i Arrufat

15 de maig de 2008

Josep Mulet i Arrufat va ser un destacat membre dels col·lectius esquerrans i revolucionaris, que varen tenir un paper preponderant en la vida política del període republicà a Campredó. Era el secretari del Centre Obrer i també de les Joventuts Socialistes, alhora que es va convertir un membre actiu del sindicat UGT. Va ser elegit membre del comitè d’enllaç entre CNT i UGT

Campredonencs (10): Francesc Subirats i Machí

14 de maig de 2008

Francesc Subirats i Machí era un pagès nascut a finals del segle XIX (1896), que va viure bona part de la següent centúria, fins el 1992. Era un home amb grans coneixements de la història, que tenia una extraordinària memòria. Va ser elegit alcalde de Campredó després de la proclamació de la II República el 14 d’abril

Campredonencs (9): Joaquim Arasa i Barberà

13 de maig de 2008

Va ser el mestre de l’escola de Campredó durant dos dècades. Va nàixer a Masdenverge el dia 4 d’abril de 1890. Va iniciar els primers estudis al SSCC de Benicarló. Més tard es matricula per fer Magisteri a la Universitat de Tarragona i després a Barcelona. Com a mestre interí comença a exercir a la plaça del

Campredonencs (8): Joana Alcoberro i Josep Subirats

12 de maig de 2008

A petició de l’inspector de primera ensenyança, el plenari de l’ajuntament de Tortosa acordava crear escoles públiques a algunes partides rurals del municipi el 12 de març de 1860. A partir d’aquesta resolució havien d’habilitar una sala, assignar un salari i una partida per a despeses del nou centre, i posar un habitatge a disposició

Campredonencs (7): Josep Marqués i Codorniu

11 de maig de 2008

Josep Marqués i Codorniu era un pagès campredonenc que es convertí en capdavanter del moviment obrer de principis de la dècada de 1930 a Campredó. Va tenir una participació directa en els històrics Fets del 6 d’octubre de 1934, a conseqüència dels quals es va empresonar tot el govern de la Generalitat, i es va produir una

Campredonencs (6): Miquel Marsà Expósito

10 de maig de 2008

El dia 20 de maig de 1990, Campredó va celebrar el centenari del naixement del seu fill Miquel Marsà. Al poble el coneixien com el senyor Pepe, i assolia una fita tan difícil com és la d’arribar als cent anys, a més, ben portats. Els campredonencs van respondre multitudinàriament al seu homenatge, amb una festa