Un recull d’exemples del que passa quan s’escullen presidents que no saben cap altre idioma que el propi. Certament, amb en Pujol i en Maragall, això no passava. (segueix…)
He de reconèixer que darrerament m’està agradant com el conseller d’Economia Antoni Castells està portant la negociació del finançament. Millor dit, m’agradaria, si no tingués la sospita que el PSC ens està enredant una vegada més amb una altra ambiciosa i ben orquestrada operació de marketing polític. Anar rumiant, he recordat un vell apunt, tot
Veure aquests dies com els mitjans han tractat la croada contra Laporta, comparat amb la poca atenció que ha merescut la fusió entre vueling i Clickair, dóna una bona mesura de l’estat psicòtic del país. Aquest dies, polítics, periodistes, tertulians i intel·lectuals, ens han recordat repetidament que una persona que es baixa els pantalons en
El passat dimarts Ferran Mascarell publicava un interessant article, “Federalisme plurinacional“, convidant el PSC a implicar-se en una solució federalista que obligaria a CiU a sortir de la seva ambigüitat nacional. No dubto de la bona fe i les bones maneres de l’article de l’ex-conseller, tot i que el trobo excessivament innocent. El problema de
Mirant ahir diumenge a TV3 el programa especial de la moció de censura, vaig trobar una escenografia ben curiosa. Tres tertulians asseguts en tres cadires, al Camp Nou, amb una ventada que xiulava premonitòriament com si s’ho hagués d’endur tot. Al centre l’actor Pep Munné, en xancletes, a la seva esquerra l’ex director d’El Periódico,
El problema actual d’allò que anomenem “esquerra”, és l’abús d’estètica. La saturació de missatges paternalistes, igualitaris i internacionalistes, ha acabat per crear una mena d’individu que ja només funciona a cop d’eslògan. Mutilada la capacitat crítica de la persona, s’arriba a la conclusió, que efectivament viuríem en el millor dels mons, si no fos pels
Aquests buròcrates de la UE ens volen fer tornar al segle XV: “La reducción de la jornada de trabajo puede seguirse a través de les Estatutos de la ciudad de Zaragoza: el de 1475, renovando uno de Fernando I, manda que los jornaleros salgan al toque de prima en la Seo y que no vuelvan
Doncs trobo que el que diu el senyor Hunold és bastant similar al que diuen una bona part dels veïns de Barcelona. Per això no entenc que a un l’anomenin “nazi” i en canvi amb els altres continuem amb allò de “compañero”, “demócrata”, “no-nacionalista”, “constitucionalista”, “popular”, “ciudadanodelmundo”, “ciudadanouniversalista”, o “socialistaobreroespañol”. No entenc que amb uns
Quina barra té aquesta senyora! Em sembla molt bé que es critiquin les polítiques d’immigració del nou govern italià (El gobierno acusa a Berlusconi de aplicar una política ‘xenófoba’ con los inmigrantes), però també estaria bé que es miressin el propi melic. Llegiu per exemple la següent notícia de setembre del 2007 del diari “El
Un dels aspectes més positius d’això del món dels blocs és la gran quantitat d’opinió independent que hi pots arribar a trobar. Per molt que hi hagi unanimitat total en un determinat tema, sempre hi trobaràs algun dissident que ho veurà de manera diferent. Tot sovint aquest és el gran problema dels mitjans tradicionals on
En un apunt anterior m’arriba un comentari amb pseudònim o nom, “Coral”, on fa un seguit de preguntes sobre les quanties de les ajudes de la llei. Com no sé donar una resposta i tinc els mateixos dubtes, deixo el comentari, a veure si algú ens sabria indicar on trobar la informació -si és possible-.Si
La lliçó de la llei Salvador Cot / Director d’edicions / scot@avui.cat L’octubre del 2006, ERC i ICV van justificar el vot afirmatiu a la llei de la dependència del PSOE perquè, segons ells, assegurava unes prestacions socials que compensaven el fet -cert, i amb un dictamen molt clar del Consell Consultiu- que el govern
Promeses electoralistes Amb data 22 de gener van notificar la qualificació de grau III, nivell 2 de dependència (o sigui, màxima dependència) a la meva dona, que pateix des de fa temps la malaltia de Parkinson en grau molt avançat. Fins ara no ens ha sigut notificat cap tipus d’ajuda. Caldria que els mitjans de
Carta d’avui a “El Periódico” LA LLEI DE DEPENDÈNCIAAjuda ridículaMontse Sumando SilvestreEsplugues de Llobregat Després d’estar esperant un any per percebre l’ajuda de la cèlebre llei de dependència, la meva sorpresa ha estat majúscula quan em van telefonar: per cuidar el meu fill –ho faig des de fa 28 anys–, que té una disminució del
Poble que no sent la seva personalitat, que no té l’anhel de reivindicar-la, que té apagada la flama de l’ideal nacional, és, per al nacionalisme, un cos sense vida. El nacionalisme afirma el dret dels pobles vius i desperts, i deixa de banda els pobles morts o catalèptics. Cal advertir, emperò, que ni la catalèpsia