Casal Despertaferro!

Ara farà uns 8 anys, vaig poder disfrutar d’un míting del PP a la Palma de Reus, on juntament amb d’altre companyes (alguns del Casal i Maulets), vam assistir atònits a les paraules que Carlos Iturgaiz (President del PP Basc a l’època) ens enviava, mentre una desena de mossos vestits de civil ens envoltava, naltros no érem massa més que ells. La frase “Los mismos perros con distintos collares” que aquell tarat ens escopia no podia ser més sarcàstica. (Podeu llegir la notícia dels fets a vilaweb, si bé la frase la citen erròniament)

Res ha canviat des de fa 8 anys, el PHN, les nuclears, la llengua, els calés, la ràbia i la pandareta d’una invent “cutre” i caspós del Regne de Castella que en diuen Espanya.

La frase encunyada per una altre tarat com Fernando VII, és la que millor defineix els pares, fills i ideòlegs d’aquest invent nefast per a les catalanes de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; Primo de Rivera, Aznar, Felipe González, Franco, Peces Barba, Suàrez, Azaña, el Compte Duc d’Olivares, Felipe V, Calvo Sotelo, Blas Piñar, el ZP, Bono, Jorge Fernández Díaz, Milans del Bosc, Juan Carlos I, i un llarguíssim etcètera que es remunta als darrers anys del primer mil·leni. Ells si que són els mateixos gossos amb collarets de colors i formes diferents, però en definitiva tots mengen i caguen igual. (continua)

Així doncs que ens trobem amb l’enèsima castrada de drets i llibertats, amb el continu espòli econòmic dels Països Catalans, (ja els hem salvat moltes crisis a quest personal en els darrers 300 anys), sumat darrerament a un despreci públic al fet de ser català, mireu-vos Intereconomia i veureu com es retrata als catalans com a “paletos, pueblerinos, catetos, tacaños, etc” No faré una llista de greuges per què necessitaria uns quants milers de posts per a fer-ne un resum aproximat.

Aquest pudor a mostrar-se obertament anitcatalà que per cortesia es tenia, s’ha perdut i obertament es parla d’operacions militars per ocupar Catalunya, s’insulta i s’inventen mentides enormes en desenes de mitjans de comunicació. Es fomenta la incultura i l’odi contra els catalans, i es despista contínuament la perdiu de que la barraca autonòmica espanyola no funciona.  Espanya ha de recular a les fronteres que li pertoquen, i no ens hem d’ecandalitzar per definir Espanya com a l’enemic a batre. Què és sinó? Agafeu una enciclopèdia d’història i veureu que les guerres entre Castella i Catalunya no han estat poques en els darrers mil anys. Així doncs s’entendria fàcilment que un espanyol odiï a un català i viceversa; igual que un polonès detesta als Alemanys o als Russos, per què els han ocupat, matat i rematat moltes vegades.

No descobreixo res de res, totes ho sabíem, però resulta que hi ha milers per no dir alguns mil·lions de catalanes, que encara creuen i confien en una Castella comprensiva, educada i respectuosa. Impossible, no passava al segle X, ni al XVII o al XX, ni tampoc passarà ara ni a l’any 3000.

Què fem els catalans? Fomentem l’odi contra Castella? Anem a atonyinar penya pel carrer? Agafem una úlcera com una casa?

No crec que podem ni haguem de fer res d’això. Simplement ser tant radicals com puguem en les nostres conviccions, i quan dic radicals em refereixo a l’arrel, com deia Hugo Chàvez, d’aquí és d’on han de sortir les nostres conviccions i arguments. sense por d’explicar les coses com són. Castellaspanya és el nostre major enemic, que no l’únic (França, capitalisme, masclisme, la contaminació del Camp, etc), i com a tal tenim dues opcions: o l’eliminem (no podem ni de conya) o arribem a uns acords de pau que retornin les fronteres al seu lloc. Una tercera opció és desaparèixer en un curt espai de temps, com l’hi està passant al nostre veí Occitània, per exemple.

Opinió de Joan Guiu i Forès
Militant del Casal Despertaferro!