"Modernisme" i "Noucentisme" són paraules-fetitxe recurrents en discursos culturopolítics de dialèctica estèril; són també conceptes que emmarquen , en un temps arravatat i fructífer, els fonaments pràctics i teòrics de la nació d’avui.
El 18 de juny de 2007 es compliran cent anys de la creació de l’ Institut d’Estudis Catalans, la primera i més rellevant institució científica catalana, ahir el seu president, Salvador Giner, n’inaugurà la celebració amb un acte al Palau de la Música Catalana. L’IEC va unit a la memòria de Prat de la Riba, com moltes d’altres importants institucions catalanes; el president de la Diputació de Barcelona i més tard de la Mancomunitat fou el polític gestor que creà les infrastructures de govern i cultura que cimentaren el país i que perduren avui malgrat haver sofert l’ofec de la dictadura del general Primo de Rivera i la dura ensulsiada sociopolítica i cultural de la dictadura franquista.
El Congrès Internacional de la LLengua Catalana se celebrà l’any 1906, sis mesos després com a concreció dels seus objectius fou creat l’Institut d’Estudis Catalans per Prat de la Riba, president de la Diputació, per al "restabliment i organització de tot el que es refereix a la cultura genuïnament catalana". L’Institut aplegà els grans noms de la cultura i ciència , el seu prestigi li obrí les portes de la Unió Acadèmica Internacional l’any 1922. Moltes foren les penalitats sofrides però l’esperit fort i el seu convenciment d’ésser la primera entitat científica catalana la mantingueren viva oficialment i en clandestinitat.
L’any 1976 un Reial Decret la reconeix com a corporació acadèmica, científica i cultural i estableix que "el seu àmbit d’actuació s’estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes".És l’Acadèmia de la nostra llengua i alhora és la mostra permanent de la voluntat de construcció político-cultural del país i de la dimensió natural d’aquella. Nasqué dels ideals d’un temps llunyà, de l’últim terç del segle XIX, per a entreteixir-se amb els requeriments nous i vells del segle XXI.
Ahir a l’acte inaugural de l’extens programa de celebració del centenari es retrobaren les dues concepcions antagòniques, el modernisme enlluernador que perfilava ciutat i pàtria i el noucentisme rigorós que cercava el mateix, la recuperació de l’autoestima del poble català i l’assumpció de la pròpia identitat.
Feliç Aniversari i per molts, molts anys!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!