Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

8 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Història vertadera i moralitzant de l’orca Keiko. (… i jo també vull Estat propi per a la meva nació)

Una vegada era una petita orca que vivia al fred mar que rodejava un país llunyà on els humans i els animals eren com germans d’aigua. L’orca tenia un nom, Keiko, (que després oblidà) i una gran família, aprengué a comunicar-se d’oïda , amb el llenguatge que venia de molt lluny i que només les orques podien entendre, i també les tècniques per a alimentar-se i viure en les aigües de la illa que tan estimaven perquè era el seu país.

La petita orca no tenia encara tres anys quan un dia volent conèixer quelcom del món nedà mar endins, veié un gran vaixell gris (pel gran fum que desprenia) i, de sobte, es trobà encerclada en una xarxa i transportada a un país estrany. Després d’uns anys tristos fou comprada per a servir d’atracció a un parc aquàtic: per a obtenir aliment era obligada a saltironejar, aixecar una aleta, jugar amb una pilota groga i roja …El públic l’aplaudia quan passava amb elegància per un estret cércol.

Keiko es convertí en Willy i arribà, fins i tot, a protagonitzar una sèrie cinematogràfica, "Salveu Willy", es deia. L’orca es féu famosa, s’engreixà, semblava feliç encara que vivia en captivitat. Passaren els anys, al cap de 20 fou tornada a les aigües del seu país, Islàndia. Havia recuperat la llibertat.

L’orca, que ja s’havia fet gran, trobà térboles i molt fredes aquelles aigües abans estimades,no reconegué les velles orques familiars, li semblaven estranyes, poc interessants. Havia oblidat la llengua comuna i les tècniques de caça apreses quan era  petita … Un dia cregué retrobar la felicitat, veié un vaixell gris fumejant, imaginà veure-hi nens que l’aplaudien i el seguí durant una llarga estona , fent els millors salts i aixecant la ja cansada aleta. Es desorientà.

Se sentí perduda en aquell mar. No sabia qui era, si Keiko o Willy. Morí de fam i de solitud. Sofria, digueren, de la síndrome d’Estocolm .

Sinopsi : Capturada l’any 1979. Comprada per un parc aquàtic mexicà l’any 1985. Descoberta per la Warner Bross el 1933 i traslladada a l’aquàrium d’Oregó. Retornada a la llibertat a Islàndia el 1998. Morta , probablement, el 2002.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!