A cops contra el lavabo, així l’ha assassinada. Ell, el company, ja havia estat denunciat per la dona malaurada per maltractaments, el jutge no veié prou solidesa en les acusacions de violència. Ella ara és morta, res no es pot fer ja per a evitar el violent final. Una nova dona víctima de la violència masclista.
Ja no es pot cridat més fort?, quant dolor haurà de sentir la dona maltractada per a ésser escoltada?, quantes dones en silenci senten pànic en escoltar que s’obre la porta de casa?… I a cada assassinat recordem que hi ha violència de gènere però d’altres pensaments ens ocupen i aviat oblidem l’ou de serp amagat. I ens preguntem si som coresponsables d’aquell mal, si no donem prou exemple combatiu, si no eduquem prou amb el nostre exemple, si…
I avui més tristor, més vergonya, més impotència. I amb la veu del bloc la denúncia i el condol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!