Coc Ràpid

Segle XVI. Venècia, la república refinada, la ciutat bella, la ciutat opulenta que es mira a la mar Adriàtica, el lloc d’estada de mercaders d’Orient i d’Occident, la societat voluptuosa de poetes, pintors i cortesanes. Jacopo Tintoretto, el fill d’un tintorer, retrata nobles, divinitats, àngels, dames i entre elles la bellíssima amiga i amant Veronica Franco, poeta, intel·ectual, de professió “cortesana”, “honesta cortesana”.

Veronica Franco ha nascut a la ciutat de Venècia l’any 1546, educada pels preceptors dels seus germans en l’estudi dels poetes grecs i llatins i en el saber de les arts refinades de la seducció per la seva mare, Paola, que havia estat en la seva joventut cortesana; l’han casada molt jove, abans dels 18 anys, amb el metge Panizzo , un matrimoni de conveniència que ben aviat acaba en divorci. La jove veneciana té tres possibles camins que seguir, un nou matrimoni si hi aporta dot, el convent i la prostitució d’alt preu, i aquesta és la seva elecció. És jove, bella, culta i tenint la seva mare com a mestra i introductora no tarda en assolir l’estatus d'”honesta cortesana”; ben aviat atreu l’atenció i interès del poeta i director de l’Acadèmia Literària de la ciutat Dominico Venier , el seu protector fins que morí l’any 1581.

Veronica s’ha convertit en l’atractiu més gran del saló literari de Can Venier, on rivalitza amb els seus poemes amb les veus masculines dels poetes i amb la seva bellesa amb les altres dones. Nobles, rics comerciants, eclesiàstics, pintors, intel·lectuals reclamen la seva companyia no només per la seva voluptuosa sensualitat sinó per l’encant de la seva intel·ligència i cultura. Gràcies a la generositat del seu protector Veronica publica l’any 1575, en té 29, un recull de poemes d’autors diversos amb 18 composicions pròpies i l’obra “Tercets” composta en tercets encadenats que escandalitza la societat de l’època per la seva explícita sexualitat i l’erotisme que trenca amb el model de l’amor imposat per Petrarca. Agosarada transforma la veu masculina dels poetes que coneix bé ,Ovidi, Catul, Properci, en la veu d’una dona que promet el plaer amorós en primera persona a l’estimat:

Dolcemente congiunta al vostro fianco, / Le delitie d’amore farò gustarvi …

o crida desesperada l’absència de l’amant Marco Venier, nebot del seu protector:

Che’l viver sense voi m’e crudel morte …

(seguirà…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!