Portant un aire
d’innovador,
arriba un mestre
a un lloc llebraire,
camps de secor
i un bosc silvestre.
A l’allunyat
poble inauguren
l’escola nova,
que molts mesuren
com una prova
de llibertat.
I algú pressent
i desconfia
d’aquesta idea
que potser crea
l’exalçament
de l’anarquia.
El nou mestre és
de vora mar
i l’alumnat,
fills de pagés,
acostumat
a treballar.
Des que comencen
a caminar
ja fan faenes
amb què compensen
el poc menjar
que a casa tenen.
Al camp, l’estable
o la muntanya,
l’inacabable
horari imposa
esforç i es guanya
ben poca cosa.
A l’apartat
lloc mesetari
resulta un fet
extraordinari
un diplomat
a temps complet.
Gens doctrinari,
veu els alumnes
com les columnes
d’un necessari,
prometedor,
futur millor.
El seu esforç
amb jocs i cants
infon als cors
dels educands
el plaer
per saber.
Tal com un deure
de geografia,
els diu un dia
sense dubtar
que els durà a veure
on és el mar.
El lloc d’on ve
té pins i platja
i els seus parents
estan contents
per tractar bé
a tot qui hi vaja.
Prompte és l’estiu;
serà el moment
per al viatge,
però un ombriu
entercament
durà damnatge.
Núvols guerrers
han obscurit
el territori
i alguns carrers
han expel•lit
tuf mortuori.
Al separat
lloc mesetari
també ha calat
l’odi sectari
i el mestre un dia
no apareixia.
Com qui no ho diu,
l’amo d’un pou
ha confessat
que el mestre fou
assassinat
per subversiu.
Perdent la vida,
queda incomplida
una promesa
que els va exaltar
amb candidesa,
veure la mar.
Els seus alumnes
tornen al camp,
rebran engrunes
com l’aviram
i han de deixar
de somniar.
I serà el mar
l’al•licient
per millorar,
ja han aprés que és
l’ensenyament
font de progrés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!